divendres, 16 de març de 2012

autoajuda


¿Qué importaba que hubiera llevado una vida estúpida? Todo el que tiene dos dedos de frente sabe que está llevando una vida estúpida incluso mientras la lleva. Cualquiera con dos dedos de frente sabe que está destinado a llevar una vida estúpida porque no existe otra clase de vida. No hay nada personal en ello.
P. 234.

-Escucha lo que he encontrado hoy en la biblioteca mientras leía revistas. Escucha. -Se sacó de un bolsillo de los tejanos una hoja de papel-. Lo he copiado de una revista, palabra por palabra. Revista de ética médica. Oye esto: "Se propone que la felicidad se clasifique como un transtorno psiquiátrico y sea incluido en las ediciones futuras de los principales manuales de diagnóstico bajo su nuevo nombre: trastorno afectivo de primer grado, del tipo placentero. La revisión de la literatura sobre el tema muestra que la felicidad es estadísticamente anormal, consiste en una agrupación discreta de síntomas, se asocia con una gama de anormalidades cognitivas y probablemente refleja el funcionamiento anormal del sistema nervioso central. Sigue en pie una posible objeción a esta propuesta: que la felicidad no se valora negativamente. Sin embargo, esta objeción queda invalidada porque está fuera de lugar desde el punto de vista científico.
 P. 315

-En Alcoholicos Anónimos se van turnando para presentarse al comienzo de la reunión. "Hola, me llamo Christopher y soy alcohólico". "Hola, me llamo Mitchell y soy alcohólico". "Hola, me llamo Flora y soy adicta a la cruz".
-¿Adicta a la cruz? -preguntó Sabbath.
-Vete a saber. Alguna cosa católica. Creo que está en un grupo erróneo. En fin, llegan a Madeleine y ella se levanta. "Me llamo Madeleine. ¿Qué vino tinto tenéis?". ¿Cómo va tu hábito de fumar, Madeleine? -preguntó a la muchacha.
-Fumo como una viciosa.
Donald chascó la lengua.
-Fumar es otra de tus defensas contra la intimidad, Madeleine. Sabes que nadie quiere besar a un fumador.
P. 317.

Philip Roth. El teatro de Sabbath. Traducció de Jordi Fibla. Alfaguara, 1997.

27 comentaris:

  1. Esteu trucant al telèfon de l'esperança. En aquests moments no us podem atendre, les nostres línies estan colapsades. Potser no seria un mal moment del tot per fer allò que no heu de fer de cap manera. O per trucar a una línia eròtica. Potser això us animaria. Si voleu esperar a que us poguem atendre, no us pengeu, vull dir, no pengeu, i gaudiu amb uns minuts musicals de Tom Waits "Misery is the river of the world, everybody knows..." Us ho heu cregut? Que en sou de babau o babaua! Us en posarem una de Julio Iglesias en l'esplendor de la seva carrera: "De tanto correr por la vida sin freno o-o, me olvide que la vida se vive un momento o-o, me olvide de vivi-i-i-ir..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i es que yo (uouo uo-uo) amo la vida y amo el amorrrr (uouo uo-uo)...

      Elimina
    2. Òscar, estàs sembrao!

      Elimina
  2. Calla, que el Tom Waits diu "everybody row" (tothom es baralla) i no "everybody knows" (tothom ho sap). Serà possible que em sàpiga millor les cançons del Julio que les del Tom? Ara sí que estic deprimit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...soy un truhan soy un señoooor...lalalarito

      Elimina
    2. Cohen, Leonard Cohen

      everybody knows that it's now or never

      Elimina
    3. ...it's now or never come hold me tight... Elvis, 4ever!

      Elimina
    4. miquel hyde16/3/12 17:03

      i tant, Elvis 4ever...more

      Elimina
    5. miquel hyde16/3/12 17:08

      esborreu l'anterior comentari, que quan vaig veure al Presley suat i adipós d'un dels seus últims concerts, atacant ell sol al piano - però no movent-se de tres notes, això sí - i cantant "Unchained melody" com si li anés la vida - que, de fet, va marxar-li no gaires dies després - em va fer l'efecte d'estar veient i escoltant un artista com pocs...des d'aquell dia he canviat la meva consideració sobre ell, però que consti que el veritable rei del rock no era Elvis sinó Chuck

      Elimina
    6. No sóc monàrquica ni en cas de rock. Però sempre porto al cotxe un cd (doble) de gritest jits de l'Elvis. Suspicious Minds i gas...i a las penas, puñalás.

      Elimina
    7. miquel hyde16/3/12 18:27

      només ho deia per si n'hi havia algun a la sala, un d'aquells seguidors dels llocs comuns i simplificadors
      en el teu cd hi ha "I can't help falling in love" ? és la meva predilecta, sobretot quan canta allò de "wise men says only fools rush in" (els savis diuen que només els tontos s'hi deixen caure) és clar que, per internet, vaig descobrir que la melodia era un plagi d'un compositor del s. XVIII

      Elimina
    8. Oitant, és la 25 del cd 2!

      Elimina
  3. miquel hyde16/3/12 14:29

    ni telèfons d'esperances, ni consideracions negatives sobre la depressió, ni tanta sublimació de l'existència: cal fomentar més el suïcidi i la desaparició de l'espècie...això sí, començant pels Slim, Gates, Rothchild.... i tots els amos del món fills de...

    ResponElimina
  4. miquel hyde16/3/12 14:32

    I :
    POTSER NOMÉS VIUEN DE VERES ELS QUI MOREN MATANT...
    (atribuït a PERE QUART)

    ResponElimina
  5. miquel hyde16/3/12 14:34

    passeu per alt el meu comentari psicopàtic...és que la proximitat de la primavera em treu allò que els cristians en diuen el "pitjor" de mi

    ResponElimina
  6. miquel hyde16/3/12 14:35

    i el Sabbath una OBRA MESTRA....per cert, què n'opines, Matilde, del final ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no hi he arribat, Hyde. Com que tant tu com en Ferran em vau diu que és un final de traca i mocador, i com que Sabbath m'està agradant tant i tant, doncs res, que l'estic fent durar tan com puc. Crec que demà el remataré, i em sabrà molt greu. Una novelassa. Ja et diré el què.

      Elimina
    2. miquel hyde16/3/12 16:53

      doncs ben bé no el definiria com un final espectacular, fins i tot pot decebre (no és el meu cas), però sí que porta una tensió, des d'unes tres o quatre pàgines, que esclata en un final....deixem-ho, ja ho llegiràs

      Elimina
    3. miquel hyde16/3/12 16:56

      volia dir "unes tres o quatre pàgines abans"

      Elimina
  7. miquel hyde16/3/12 14:39

    l'"everybody row" del Waits em porta a l'"everybody hurts" dels REM, que deu ser de les cançons més depriments que conec

    ResponElimina
  8. miquel hyde16/3/12 14:42

    ...i del "hurts" depriment al suaument desenganyat "love hurts" de gram parsons...
    (perdoneu el meu sobtat sol.lipsisme d'avui)

    ResponElimina
  9. m'apunto (al bloc de lectures pendents) aquesta obra de Roth que no he llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vols, quan l'acabi te'l passo, que l'he hagut de demanar fora. Nosaltres no el tenim, és clar.

      Elimina
    2. demà començo el lector de julio verne de almudena grandes, em sembla que ho deixaré per més endevant, però gràcies de totes maneres

      Elimina
  10. Algú em pot explicar com es fa per posar cursives als comentaris? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ho haig d'explicar al privé, que si escric aquí el codi html que marca cursiva, blogger es torna boig. Ja va.

      Elimina