dimarts, 5 de maig del 2020

l'epiloguista


«UN PROLOGUISTA és com un venedor de pisos: ha de lloar la claror de les habitacions, encara que no n'hi hagi; ha de dir que l'espai està molt ben aprofitat, encara que tot siguin corredors i raconeres; i ha d'assegurar que el barri és tranquil i sense soroll, encara que l'apartamentet, mal anomenat loft, doni a la plaça del Sol de Gràcia. Després, un cop el lector ha viscut a l'espai del llibre i hi ha sigut feliç o desgraciat, ja és massa tard per queixar-se al venedor o per donar-li una propina: ja no hi és.
Un epiloguista, en canvi, és com un metge, però no a l'hora de guarir, sinó en el moment de fer un diagnòstic: a partir de dos o tres símptomes ha de raonar davant de quina malaltia ens trobem, i que sovint no és la que esperàvem, sinó una de tropical o de venèria.
Són dues maneres molt diferents d'encarar la vida: el prologuista ha de tenir, en molts casos, fusta de mentider; a l'epiloguista li exigim sobretot rigor i imaginació. Rigor, perquè no ens pot enganyar, ja que sabem exactament  quins són els símptomes. Imaginació perquè, si acabem de llegir el llibre, ¿què més hi pot afegir aquest torracollons que, canviant ara bruscament de metàfora —tal com ens van ensenyar les avantguardes—, s'ha posat a la porta de l'últim vagó i no ens deixa baixar a l'andana?
Ja veieu que la meva feina no és fàcil. He de fer veure que encara puc afegir alguna cosa quan tot ja ha estat dit. Vejam, doncs.»

Epíleg de Xavier Lloveras a: Albert Roig. I pelava la taronja amb les dents: Ars amandi. Edicions 62, 2004. P. 123.

___________________
P.S: Xavier Lloveras és aquest senyor. I aquesta, la seva llibreria.

5 comentaris:

  1. Tengui... ara m'has fet anar al prestatge on tinc la poesia catalana i fullejar-lo!

    ResponElimina
  2. No he llegit mai res de Lloveras. L'havia vist algun cop a l'Hora del lector i para de comptar. Ha arribat el moment. Això de llegir no s'acaba mai!

    ResponElimina
  3. Una tercera opció és refiar-te de la contracoberta. O de només el títol, si no coneixes l'autor i penses que el text editorial és un mal anunci. Al capdavall la majoria dels llibres no tenen pròleg - i si n'hi ha, jo me'l salto habitualment - ni epíleg - i a la majoria ni falta que fa -. De Lloveras poeta el vaig llegir fa anys, el primer llibre, perquè me'l van presentar - a l'autor, no el llibre - i no me'n recordo gens...L'he buscat per l'estanteria, però temo que me'l vaig vendre.
    Miquel V

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que l’apunt és una reemissió (i es va publicar el 2012), resulta que llavors no havia llegit re d’en Lloveras, però 3 anys després, vaig llegir El mirall dels llibres i em va agradar molt.

      https://decasaalclub.blogspot.com/2018/04/el-mirall-dels-llibres.html

      Elimina
    2. A mi darrerament em passa que, per culpa del club, com que haig de preparar la guia, sempre començo a llegir els llibres sabent moltes més coses de les que voldria. Ja m’està bé, però trobo a faltar la lectura a pèl, la veritat.

      Elimina