dilluns, 5 de març del 2012

suomi


Finlàndia és el nom suec del país. Els finlandesos l'anomenen Suomi. És una paraula musical, sensible, i per poc que es conegui el paisatge sembla tenir la força d'evocar-lo pel simple fet de pronunciar-ne les síl·labes. Finlàndia és un país enorme, buit, relativament poc poblat, immers en un silenci greu que pot trencar el clapoteig de l'aigua o el pas del vent. Els països escandinaus -si s'exceptua Noruega i la part més septentrional de Suècia- són molt planers i el seu paisatge no té gaire diversitat, perquè està format per dues espècies arbòries molt corrents: el bedoll i l'avet. El bedoll és un arbre graciós, d'una aparença canviant, verd i blanc. L'avet és sever i una mica fúnebre, d'una seriositat i una incommovibilitat impressionants. L'avet és un arbre immòbil, antisentimental, una mica tètric, enravenat. Un avet està bé. Un bosc d'avets, un país d'avets, us cau a sobre. Dues hores de vaixell, navegant pels rius i pels canals veient avets en l'aire i avets reflectits en les aigües, són molts avets.
Si el dia és clar, estival i fresc, els avets encara passen. Però arriba un moment que la llum s'agrisa i es dilueix i apareix el crepuscle nòrdic, que per al meu gust és sempre una mica massa desolat i excessívament lívid. I llavors les coses externes semblen agafar un dramatisme estrany -i que no tenen- i el paisatge amb la inextricable espessor del bosc immediat té tendència a convertir-se, en virtut de la seva mateixa simplicitat, en un paisatge simbòlic. No es veu més que el cel, el bosc, l'aigua, completament diferenciats i rígids. No hi ha més que aquests elements i el que té més pes, el que té una uniformitat més reiterada, és el bosc, d'una espessa foscor projectada sobre l'infinit. És com una naturalesa esquematitzada, reduïda a un símbol -un símbol de la vida còsmica, solitària i primitiva, presentat de la manera més estricta.

Josep Pla. "A través de Finlàndia" (Dins: Cartes de més lluny) A: El nord. Destino, 2004. P. 418-419.


9 comentaris:

  1. Aquest mes parlarem molt de Finlàndia i pot arribar a semblar "espacio patrocinado por José Luis Feito" (si no sabeu de què parlo, aquí us ho expliquen, per exemple. Doncs no, casualitats de la vida.

    ResponElimina
  2. Per un moment, al final del primer paràgraf, m'he imaginat que escriuria "muchos rusos en Rúsia", però no, fiu! Del senyor (mal)Feito, millor deixem-ho córrer.

    ResponElimina
  3. De la història de Finlàndia no em parlarem al bloc, i això que a la novel·la es fan moltes referències a la Guerra d'hivern, la de Continuació i la de Lapònia, però com que el moderador del club serà en Pasqual Bernat i és historiador, doncs re, que m'ho deixo córrer perquè sospito que el dia de la trobada parlarem abastament de Finlàndia, els suecs, els russos i els nazis.

    Ah, i que a banda de les referències a les guerres, també proporciona una dada que permet datar la novel·la amb total exactitud. Diu que passa l'estiu abans dels jocs olímpics de Helsinki (que es van celebrar el 1952), per tant, parlem de l'any 1951. Es nota que ja me l'he cruspida sencereta?

    ResponElimina
  4. I del fragment de Pla m'agrada molt aquesta frase: "Un avet està bé.". I que després acabi el paràgraf amb "són molts avets". Em fa riure, vés.

    ResponElimina
  5. Crec que feia molts anys que no llegia res del Pla. Tractant amb Plas (o hauria de dir Plans?) sempre m'he inclinat per l'Albert, que em resulta molt més proper i simpàtic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas, crec que podríem convenir que el Pla més antipàtic és el de Pensions, que, juntament amb la cosina de Riesgo, s'emporten la palma de les meves actuals desafeccions.

      [I ara que dius Albert, quin gran disc no seria Veintegenarios en Oulu!]

      Elimina
  6. ... "Finlàndia és el nom suec del país." No no no. Finlandia és llatí. El nom de Suomi en suec és Finland:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la precisió, Merike. Jo, a partir d'ara, sempre li diré Suomi :).

      Elimina