"-Ui, doncs jo, ara que m'hi fixo, ja no sé què dic ni com ho dic. Quan arribo al poble sí que torno a enganxar l'accent, però necessito uns dies d'immersió completa, i quan estic a punt de recuperar-me del tot ja hai de tornar. A Barcelona hai perdut molt...Quan vai arribar, la meitat de les coses les havia de traduir, que si panís, que si moixó, i ara ja no em surten per falta de pràctica. I el "lo"...(i em sap molt greu, eh?), però per avorriment que se me'n fotin, a Barcelona ja el tinc desterrat.El Bernat esbatana els ulls a un espant fictici: És que Barcelona és un monstre, Pedrona: un monstre devorador de patrimonis lingüístics."
Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Empúries, 2011. P. 103.
*****
La primera cosa que em va agradar (i atrapar) d'aquesta novel·la va ser, sens dubte, la llengua, la voluntat de l'autora d'escriure aproximant-se a la parla real i que em feia pensar en aquell desig expressat per Joan Sales -jo vull escriure com parlo-, passa que, en aquest cas, el registre col·loquial s'enriqueix amb l'ús de la variant dialectal de la Ribera d'Ebre: català d'extrema perifèria, que deia un dia la Marina Espasa. Un autèntic festival.
En una entrevista que li van fer els de vilaweb i preguntada sobre per què havia fet servir el registre dialectal, la Rojals va respondre:
"Amb l'estàndard ho perds tot, n'estic molt cansada. Quan va arribar TV3 tothom va començar a dubtar de com parlava. Si no es parla com la tele no vas avalat. Una de les poques coses que veia clara, si em decidia a escriure, era de fer servir el llenguatge que tenia al cap, que d'aquí a deu anys no recordaré, i ara amb prou feines".
A l'hora de reflectir la parla del seu poble, la Rojals no va tenir prou amb anar tirant de bona voluntat i memòria i va anar a cercar el rigor en un llibre de la filòloga Olga Cubells Bartolomé: El parlar de la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), editat per l'Associació Cultural l'Espona l'any 2001.
Ja som al cap del carrer i, ara, aprofitant que el Mèder passa per Vic, i amb el vostre permís, toca escombrar cap a casa, que en això de la parla cada terra fa sa guerra i els de per aquí dalt també tenim les nostres peculiaritats, recollides, afortunadament, en alguns estudis lingüístics sobre el català d'Osona que avui em plau mostrar-vos a peu d'apunt.
D'entrada, som una comarca ieísta, i, no contents amb això, tenim tendència a inserir una i [j] entre alguns grups de vocals; diem paiella (o paieia, en el pitjor dels casos), ideia, beneieixo i agraieixo, per exemple. Però si mai us fes gràcia passar per indígenes, el millor és que us decidiu a eixabuirar i estossegar en comptes d'esternudar i tossir. Aquí, les sabates ni s'enllustren ni s'embetumen, s'embolen; del soroll en diem fressa, de les mandonguilles, pilotilles i dels testos, torratxes. I, per acabar-ho d'adobar, res de "ha estat", aquí conjuguem ha set, fem anar el pas i els pronoms febles a dojo (fins i tot quan no calen, diria), i, tret de la llana, la resta ho cardem tot. Més o menys.
.jpg)
De cardar es carda a molts llocs. Recordo a un vell pescador de la selvàtica Blanes frisant per arribar a port: "És que tinc gana... Ara mateix em cardaria una burgesa!"
ResponEliminaAntropofàgia! que no es volgués cruspir la mestressa d'un establiment industrial amb seu social a Burgos!!
EliminaTens raó, Girb. Un dels llocs on es carda millor de Catalunya és, com el seu nom indica, la bonica vila selvàtica de Cardes de Meravella!
ResponElimina...al ladito de Botswana!
EliminaEl professor Higgins podia situar el lloc naixent de la gent amb una precisió d'un parell de carrers, si no recordo malament, per la manera de parlar... Això està bé per fer barrila, però a l'hora d'entedre'm amb la gent m'estimo més l'avorrit català normatiu.
ResponEliminaHi he estat rumiant, i amb aquesta fair lady que ara t'escriu (i en català), és a dir, amb servidora, en Higgins no l'encertaria ni perlamordedéu. M'hi jugo el que vulguis que s'equivocaria, i la cosa no vindria d'un parell de carrers o d'una plaça!
EliminaThe rain in Spain stays mainly in the plain!
ResponEliminaAviat en tindrem prou amb un anglès de can passa via, Brian.
Ai, que em pixo!!! Amics, amigues, ets i uts, si voleu riure una estona, aneu al Google Traductor que teniu dalt a la dreta i seleccioneu "castellà". Llavors (i a tall d'exemple)veureu com el títol de l'apunt esdevé "Los de la paya en el uno". No us deixeu perdre el paràgraf final.
ResponEliminaLa biodiversitat és riquesa!
ResponEliminaTens tota la raó, anònim. Amén, doncs.
EliminaI que per molts anys la puguem conservar.
EliminaJa he acabat el Primavera Sound! M'ha semblat una obra amb una força tel•lúrica tan immensa com per desplaçar el centre de gravetat de la novel•lística catalana contemporània, fos on fos (que no en tinc ni idea, algú ho sap?), envers el postmodernisme neorural pop (no és cap definició seriosa, només una gracieta ad hoc), però, això sí, amb arrels a les millors obres de la literatura universal. Un clàssic instantani, diria jo. Contradiré el que deia la Matilde fa uns dies a un comentari: a mi em sembla que aquesta senyora ha llegit molt, i molt bé. I el fet que l'autora defugi els vans focus de la fama literària (sigui pel motiu que sigui), encara fa que em caigui millor. El tema de l'entrevista és molt llaminer i la llegiré amb atenció, però també penso que tots els llibres han de parlar per ells mateixos, i ningú pot negar que aquest precisament parla amb veu pròpia! O sigui que, de moment, no se m'acut cap pregunta pertinent per l'autora. Si se m'acut cap d'impertinent, ja us ho faré saber. Moltes gràcies per la recomanació al club i a tots els que l'han recomanat!
ResponEliminaT'ha agradat, eh, lladre? Güais!
EliminaEt semblaria prou impertinent si demanéssim a la Rojals si ha llegit molt o poc?
Continuo pensant que ha llegit poc (o que no és una lectora-devoradora, si t'ho estimes més). I encara que sembli una crítica, és un elogi; això fa que la seva veu surti clara i neta. Pots comptar, què sé jo. No si al final li hauré de demanar.
EliminaAquest llibre m'ha deixat amb la boca oberta, del principi fins el final, menjant compulsivament aulives, i just ara que l'he acabat me n'adono que tinc l'estómac ple de pinyols.
EliminaN'estic convençudíssim que la Marta aquesta ha llegit molt i molt bé, i ni que em juri sobre el Primavera que no és així, m'ho creuré.
Com és una magistral dialoguista (i com enyoro personalment els grans diàlegs a la majoria de novel·les!), jo li preguntaria impertinentment si li agrada el teatre, si hi va, si en llegeix, què en pensa, si s'ha plantejat mai escriure alguna obra, i etcètera.
Una altra cosa que em va encuriosir del llibre és que entre les moltes referències musicals que fa, dediqués unes pàgines al disc Batiskafo katiuskas d'Antònia Font, un grup que tampoc ha optat per l'estàndard. Tal i com diu l'autora "Quan va arribar TV3 tothom va començar a dubtar de com parlava", però al cap dels anys potser el que han aconseguit és que hi hagi gent que no faci ni el mínim esforç per entendre allò que no sigui estàndard en estat pur.
ResponEliminaPenso que només cal una mica d'atenció per seguir les lletres d'aquesta formació musical,però potser no tothom ho entén així ...
http://www.tv3.cat/videos/3859630
No m'he pogut mirar el video, encara.
EliminaQuant a les referències musicals, divendres toca banda sonora, lalalà.
Feie dies que no passava per ací, xiqueta, que'm semble que ia no tinc temps per a res de les coses que m'agraden, lo cas és que tot lo que sigo perdre de vista l'estàndert aquet de tevetrés em semble perfecte. Ia u sé que mos cal per entendre-mos i tota aquesta mena de coses, però vaie (auberta, la "e"), que tampoc cal fer-ne tant d'esment, lo menos io preferixo lo parlà normal, d'arreu auon sigo. Això si, aumón com a Ponent :D
ResponEliminaSe t'ha entès tot, Clidi, comes incloses!
EliminaÉs que em sembla que fins i tot t'ha entès el Google Traslator:
Hacías días que no pasaba por aquí, niña, que me parezca que ya no tengo tiempo para nada de las cosas que me gustan, lo cierto es que todo lo que SIGO perder de vista el estàndert aquet de tevetrés me parezca perfecto . Ya uno sé que nos hace falta para entenderlo bocado y todo este tipo de cosas, pero VAIE (Aubert, la "e"), que tampoco hay que hacer tanto de mención, lo menos yo prefiere lo habló normal, de todo auon SIGO. Eso si, Aumón como Ponente: D
Clar que el pobre, tot i que s'hi fa molt, creu que "mos" tan sols pot voler dir "bocado".
huas! embolica que fa fort! per cert que sempre m'ha fascinat escoltar els osonencs i els del vallès amb els ais pel sofregit i els uis per ben mirar ^^ Hi ha res millor que asseure's en un raconet, ben discreteta, i parar l'orella? Bé, potser sí, però cadascuna se la passa com vol ... o com pot :)
Elimina