Emily Dickinson. "Hope is the thing with feathers" |
Edgar Allan Poe. "A dream within a dream" |
Sylvia Plath. "Lady Lazarus". |
Francis Scott Fitzgeral. The Great Gatsby. |
Lewis Carroll. Alice's Adventures in Wonderland. |
Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-five. |
Maurice Sendak. Where the wild things are. |
Antoine de Saint-Exupéry. Le petit prince. |
FONTS:
"Top5: libros que inspiran más tatuajes", pijamaSURF.
Aaaa si fas un tatuatges i música vine a fer-me fotos Matildeta jajaja. Tinc pendent de fa temps uns quants prou literaris. Llamadme Ismael m'apareixerà per la pell algun dia. Què guapets tots estos... M'encanta el de l'Alícia!!!
ResponEliminaTu no en tens un -a la cama, crec- que diu "puc caminar sense guia"? Clar que també pot ser que ho hagi somiat.
EliminaI "Navegar és precís"?
Jo conservo la pell impol·luta. Bé, no tant, que tinc un parell de taques de naixement. Però no és el mateix.
Ja m'explicaràs la vida d'aquest post: fa un any i mig vaig escriure al blog sobre el tatuatge al cinema, i és l'entrada més visitada en la història del blog. Les visites tan sols busquen fotografies, però aquí estan. Ara tinc curiositat per saber si és una llei universal.
ResponEliminala nostra entrada més visitada (284 cops) és la titulada "Els calçotets de Jack London". No és broma. Aquesta .
EliminaFa uns anys vaig conèixer un poeta tatuat, en Josep Domènech. Només he vist el seu cos de cintura en amunt, i t'asseguro que tot eren paraules, frases i versos. Des del llatí al brasiler.
ResponEliminahttp://elpais.com/diario/2006/05/25/quaderncat/1148517918_850215.html
Jo en porto sis (de tatoos) i el literari que més m'agrada segueix sent: amor de madre (como no XD!)
ResponElimina...recordo que hi havia (o hi ha) una web page de bibliotecaris tatuats...com es deia: modified librarians?
EliminaNi ideia, vaig a veure si la trobo.
EliminaLove will tear us apart (Joy Division), Puc caminar sense guia (La Banda Trapera del Río), el logo dels Radio Birdman i els del Moby Grape, i 02 pel Camarón (la relació entre l'oxígen i el Camarón i el lloc on ho porte tatuat són llargs d'explicar). Els altres dos que falten no són musicals: un diu Lalalalala escrit amb lletra de xiquet i l'altre VA DE BO, per la pilota valenciana. El Navegar és precís és dels pendents. Però el puto paro...
ResponEliminaNo sabia lo d'en Curtis. Veus, dona, t'has de llegir la primavera...
EliminaAbans de tot, crec que caldria traçar una nítida frontera entre el què són genuïns tatuatges -o manuscrits dolorosos- i l'actual innòcua impremteta de garrafa. (És cosa meva o algú s'ha fixat en la morbidesa de la majoria de tatuadors assalariats?)
ResponEliminaA la meva pell només servo el registre d'un roent estel que vol rememorar, des del Primo Levi, a tots els vinclats per les penúries majors. I, per si quedessin valents, vaig a esmolar els meus estris de tatuador.
Una estrella de David de sis puntes?
EliminaSi és per jo, no cal que esmolis els estris, que només de pensar-hi ja m'he marejat...