dissabte, 21 d’abril del 2012

tal com sone






Escrit per matilde urbach
Etiquetes: ,

5 comentaris:

  1. en Girbén21/4/12 10:19

    Cal dir que el fragment triat és quintaessencial;
    com el mateix Seat Ritmo.
    Se m'acut el poder dels llocs indefinits, o situats en un caire... La Palma és de l'Ebre, sí; però la mare, amb el cotxe, s'enduia les xiquetes a comprar roba a Lleida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach21/4/12 10:48

      Sí, Girb. Per això la Rojals sempre insisteix que la parla no és ben bé ebrenca, que és més aviat lleidatana. I, sàs, (tot s'encomane!)jo sempre he cregut que quan fan això de les divisions territorials, la pregunta més important del món que haurien de fer a la gent és a on va a mercat.

      Elimina
    2. matilde urbach21/4/12 12:29

      Ah, i pel que fa a la super-estructura policíaca a la que feies referència l'altre dia, Girb, dir que aquí també s'amaga una pisteta subtil:

      "Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d'aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar-se dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten dels seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em faltaven molts anys per ser tan espavilada com ella."

      I ara m'agradaria introduir un terme no sé jo si antropològic o el que sia: sororat. I xst.

      Elimina
    3. matilde urbach21/4/12 13:10

      M'he descuidat la frase més important del fragment: "Les lleis naturals del poble ja s'encarreguen d'aquestes coses".

      Ah, i que la Joana és més "espalivada" que l'Èlia.

      Realment, la Rojals no fa com l'Agatha Christie, que sempre acaba treient-se coses de la màniga. Aquí ja se'ns avisa des de les primeres pàgines.

      Elimina
    4. matilde urbach21/4/12 13:19

      espalivada no!, espavilada. L'emoció.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)