I després està això del títol, ah, sí, el títol, que vol ser un homenatge a un escriptor que m'agrada molt: Benjamín Prado. Hi vaig pensar, l'altre dia, mentre publicava aquell post de l'Albert Roig sobre Monterroso i Xècspir i les metàfores. Que se'ns han fet velles, les metàfores, que dius m-e-t-à-f-o-r-a i sembla que se t'apareix un poetastre carrincló del nyigo-nyigo i arrenques a córrer, cames ajudeu-me abans no t'engalti un "las perlas de sus dientes" i d'altres cotxinades així.
Però llavors he recordat les metàfores d'en Prado -fantàstiques, rockeras- i he anat a cercar els seus llibres per oferir-vos un exemple (en tinc tres, a casa, Raro, Alguien se acerca i Nunca le des la mano a un pistolero zurdo)i he obert Raro, que comença "Sólo los tontos creen en sí mismos", i, zas, l'exemple haurà d'esperar, que se m'ha girat feina.
I després està això del títol, ah, sí, el títol, que vol ser un homenatge a un escriptor que m'agrada molt: Benjamín Prado.
ResponEliminaHi vaig pensar, l'altre dia, mentre publicava aquell post de l'Albert Roig sobre Monterroso i Xècspir i les metàfores. Que se'ns han fet velles, les metàfores, que dius m-e-t-à-f-o-r-a i sembla que se t'apareix un poetastre carrincló del nyigo-nyigo i arrenques a córrer, cames ajudeu-me abans no t'engalti un "las perlas de sus dientes" i d'altres cotxinades així.
Però llavors he recordat les metàfores d'en Prado -fantàstiques, rockeras- i he anat a cercar els seus llibres per oferir-vos un exemple (en tinc tres, a casa, Raro, Alguien se acerca i Nunca le des la mano a un pistolero zurdo)i he obert Raro, que comença "Sólo los tontos creen en sí mismos", i, zas, l'exemple haurà d'esperar, que se m'ha girat feina.