Ep, MU, la intenció era bona...Volia aprofitar les imatges de famós vol americà del 1956 i acarar-les amb unes ortoimatges actuals de Mequinensa.
Així podríem visualitzar la vila del Moncada encara viva i contrastar-la amb l'actualitat.Però ha passat que quan, per ordre de la Chacón es va digitalitzar aquell material gràfic d'excepció per fer-lo de domini públic, cada comunitat autònoma es va fer càrrec del fragment corresponent, i, per ben poc, Mequinensa és ben aragonesa i aquella gent té un sistema cartogràfic que és una mè lligada d'un cordill... Mira que ho he intentat, però no hi ha hagut manera.
Així que m'he dit: ves a l'eficaç Vissir3 del nostre Cartogràfic i recull imatges de la Faió, de la qual només ens separa lo Riu.
A la foto del 1956 és veu perfectament el poble a la vora d'un riu per on baixen unes grans barcasses (suposo que plenes del carbó de les mines de Mequinensa). A la foto actual és veu la punta del campanar de la portada.Per alguna cosa la facultat és de Geografia i Història... La de relats que podem trobar en els mapes!
Calfant motors, que avui és la trobada:
ResponElimina«...dins del paper determinant que juga Mequinensa a la novel·la, cal destacar l'atípic protagonisme, a l'alçada de molts personatges humans, d'un element que podria haver passat com un simple detall paisatgístic, el riu:
El riu era l'eix de tota la vida econòmica de la vila i dels vilatans. De criatures, el riu era per a nosaltres una cosa extraordinàriament atractiva: hi anàvem a pescar, hi anàvem a nedar, a navegar, i alguns hi anaven a ofegar-se -perquè cada any hi havia algú que hi moria. El mequinensà no sabia concebre la vida sense l'Ebre i sense el Segre, perquè ambdós s'ajuntaven a la mateixa punta del poble. El riu era un element importantíssim i la navegació per a nosaltres era un món gairebé màgic.
És lògic, doncs, després d'aquestes paraules del mateix autor, que la novel·la doni prioritat a l'ambient de la Mequinensa fluvial, per damunt de, per exemple, el de la mineria o, a molta més distància, el del comerç o la pagesia.»
Guia de lectura de Jesús Moncada a cura d'Emili Bayo i Mercè Biosca. La Magrana, 1992. P. 43.
Saps què em sap greu? no haver col·laborat aquest cop amb vosaltres. Perquè el Camí de Sirga em va atrapar, i molt. I em va plaure l'epopeia que s'hi explica la història que no és història. Aquest recorregut. També la creació d'una Mequinensa mítica, idealitzada. El lloc imaginari.
ResponEliminaPasseu-vos ho bé a la trobada.
Bé, al menys tenim el teu testimoni favorable, Eulàlia.
EliminaI gràcies pels bons desitjos, que avui encetem la sisena temporada (51 llibres a l'esquena). Com passa el temps.
Valtros. Avui fa 115 anys algú.
ResponEliminaFesta major que hquria de ser!
Pos mira, Fgt, a Camí de Sirga hi ha un personatge que també té la mania de celebrar (recordar,més aviat) els aniversaris dels ja traspassats. L'Estanislau, del cafè del Moll.
EliminaEll (l'Estanislau) diria: si el fetge l'hagués acompanyat, avui, William Faulkner faria 115 anys.
Què tal?
Elimina