repartiment

I aquí et tenim, nascut dues vegades i més a prop de la mort que del naixement, i continues sense portar una vida de debò. Qui ets? On encaixes en la poesia i el mite? Vols saber què em penso que ets, Ramsay? Em penso que ets el cinquè en joc.

»No saps què és això? A les companyies permanents d'òpera, com les que tenim a Europa, hi ha d'haver una prima donna, que sempre és una soprano, sempre és l'heroïna i sovint és una ximpleta; també hi ha d'haver un tenor per al paper d'enamorat de la soprano, i una contralt que faci el paper de rival de la soprano, la bruixa o una cosa així, i un baix, que fa el paper de malvat, de rival del tenor o de qualsevol personatge que l'amenaci.

»Fins aquí tot queda clar. Però no es pot desenvolupar la trama sense un altre home, que generalment és un baríton, i que en la professió es coneix com el cinquè en joc, perquè és l'element estrany, el personatge a qui no en correspon un altre del sexe oposat. Però per força hi ha d'haver un cinquè en joc, perquè és aquest qui coneix el secret del naixement de l'heroi, apareix per ajudar l'heroïna quan ens pensem que està perduda, manté la reclusa a la seva cel·la o fins i tot pot provocar la mort d'algú, si això forma part de l'argument. La prima donna i el tenor, la contralt i el baix acaparen els millors temes musicals i fan totes les accions espectaculars, però no es pot desenvolupar l'obra sense el cinquè en joc! Potser no és un paper espectacular, però t'asseguro que és una bona feina, i que els actors que els interpreten solen tenir una trajectòria professional més prolongada que la de les veus d'or. Ets el cinquè en joc? Valdrà més que ho descobreixis.

Robertson Davies. El cinquè en joc. Traducció de Carles Miró. Libros del Asteroide, 2007. P. 311-312.