divendres, 9 de novembre del 2012

menystenir la mort



Escrit per matilde urbach
Etiquetes: ,

4 comentaris:

  1. Lluís Bosch9/11/12 10:08

    Hi ha uns llibres màgics que et permeten obrir una plana a l'atzar i llegir-los sense ordre, i sempre et diuen alguna cosa nova. Igual com els maltesos menyspreen la mort, a mi m'agrada menysprear l'ordre de les pàgines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach9/11/12 10:16

      De tots el doblecs que he fet al meu exemplar de Los anillos... (que són molts, per cert)aquest és el que se m'ha quedat gravat a foc, ja veus tu.
      Representa que el narrador -que no sigui un tal Sebald- recorda quan va estar ingressat en una habitació del vuitè pis de l'hospital de Norwich (just un any després de peregrinar per Suffolk, ergo l'estiu de 1993). L'acabaven d'operar i, prostrat i mig sedat encara, va sentir aquesta conversa entre Katy i Lizzie o Lizzie i Katy, ambdues infermeres.

      Elimina
  2. en Girbén9/11/12 11:37

    Les meves anotacions van anar cobrint el revers del retall d'atles que representa Suffolk on resseguia el seu romiatge.
    Una de ben curiosa és:
    (245)LENZ!!! Ara sí que tiro el barret al foc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach9/11/12 16:04

      Ah, sí, la vegada que va tornar a veure (o això va creure) la Catherine Ashbury, a Berlin, amb aquell vestit vermell i el barret!!

      Sàs, m'agrada molt quan arriba a casa d'en Michael [202-212]. Em trec la toca!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)