dijous, 10 de gener del 2013

bah, xècspir, pots comptar


Volviendo a los asuntos de la literatura, Tolstói comenzó a hablar de Shakespeare, sobre quien prepara ahora un extenso trabajo[1], en términos negativos, por lo visto.
Si fuéramos capaces de introducirnos sin prevenciones en la lectura de Shakespeare, muy pronto nos daríamos cuenta por completo de lo infundado de la devota admiración que nos despierta. Es escabroso, obsceno, halaga al fuerte, desprecia al pequeño, reniega del pueblo, es insulso en sus bromas, injusto en sus simpatías, privado de donaire, embriagado por el éxito entre sus contemporáneos, aunque sólo lo hayan aplaudido algunos aristócratas. Y se valora demasiado su talento artístico, que él tomó de lo mejor de sus antecesores y de sus propias fuentes.
Pero la gente es ciega. Está bajo el peso de un hipnotismo masivo secular. Son francamente increíbles las percepciones que se pueden generar en la cabeza de las personas, sí de manera constante se les hace ver un mismo punto de vista sobre un tema determinado.
«Un periodista alemán [2] en Yásnaia Poliana (1904)». A: Lev Tolstói. Conversaciones y entrevistas. Encuentros en Yásnaia Poliana. Edició, selecció i traducció de Jorge Bustamante. Fórcola, 2012. P 103.

[1] Sobre Shakespeare i el drama, publicat per primer cop a La paraula russa (Russkoe Slovo), novembre de 1906.
[2] Hugo Hantz.

13 comentaris:

  1. llegint-ho, em confirma una vegada més - i fins a fer-me pesat, ja ho sé - que en la literatura cal parlar de LI-TE-RA-TURA, no de les anècdotes de portera - altrament dit biografies apassionants -, ni de les fotografies glamouroses en blanc i negre, i menys encara de les opinions - positives o no - sobre artistes, art, i moltíssim menys sobre altres escriptors - encara que siguin encertades, que no és el cas -
    a més, francament,ni en la memòria lectora ni en la història de la literatura, les opinions de Tòlstoi o de sant Harold Matamosques importen una m.... ; del primer,sempre quedaran les seves obres de ficció,i del segon, per a mi, res

    ResponElimina

  2. "ANNA KARENINA"(pp. 818/19):"(...)LA LLUITA PER L'EXISTÊNCIA I L'ODI SÓN L'ÚNICA COSA QUE UNEIX ELS HOMES". "ÉS QUE PER VENTURA TOTS NOSALTRES NO HEM ESTAT LLANÇATS AL MÓN NOMËS PER TAL D'ODIAR-NOS MÚTUAMENT I DESPRÉS TORTURAR-NOS I TORTURAR ELS ALTRES ?"
    això és literatura !! la resta, silenci (amb permís del seu bon amic vílliam, senyor Tòlstoi)

    ResponElimina
  3. (Levin) : "ALESHORES, EN COMPRENDRE CLARAMENT PER PRIMERA VEGADA QUE A CADASCÚ, I A ELL TAMBÉ, NO L'ESPERAVA RES LLEVAT DE LA MORT I DE L'OBLIT ETERN, DECIDÍ QUE HOM NO PODIA VIURE D'AQUELLA MANERA, QUE, O BÉ CALIA EXPLICAR LA PRÒPIA VIDA DE MANERA QUE NO SEMBLÉS UNA MOFA PÈRFIDA I DIABÒLICA, O ENGEGAR-SE UN TRET".

    ResponElimina
  4. els dos fragments anteriors, si no els hagués llegit en un llibre de Tòlstoi, pensaria que són de DOSTOIEVSKI

    ResponElimina
  5. i sense desmerèixer ni a Steiner ni a Nabòkov, penso que cal sortir d'aquesta lectura anti romàntica de la Karènina i del dualisme de dues parelles i un cornut - per què ningú parla del pobre Karènin ? -, etc., etc., per entrar de ple en el rerafons menys moralista i més filosòfic de l'infelicitat existencial, sigui en el terreny amorós o no

    ResponElimina
  6. ("TOTS VOLEM QUELCOM DE DOLÇ, DE BO. SI NO HI HA LLAMINS, UN GELAT BRUT. KITTY FA IGUAL : SI NO POT SER VRONSKI, LEVIN. M'ENVEJA I EM DETESTA. TOTS ENS ODIEM ELS UNS ALS ALTRES. JO, A KITTY ; KITTY, A MI. AQUESTA ÉS LA VERITAT. (...)DE QUÈ SERVEIXEN TOTES AQUESTES ESGLÉSIES, AQUESTES CAMPANES I AQUESTA FALSEDAT ? NOMÉS PER A DISSIMULAR QUE TOTS ENS ODIEM ELS UNS ALS ALTRES, COM AQUESTS COTXERS QUE RENEGUEN AMB AQUESTA RÀBIA".
    no, no és DIMONIS és ANNA KARÈNINA !!

    ResponElimina
  7. "AVIAT TINGUÉ LA SENSACIÓ QUE NAIXIA EN LA SEVA ÀNIMA EL DESIG DEL DESIG : LA MALENCONIA"
    llegint als Grans, sobren historiadors i crítics literaris

    ResponElimina
  8. Oh, hyde, quin caràcter tan impetuós, el teu!
    Passa que avui no tinc esma per a presentar batalla. Talment esperés la mort, aquí, amorrada al taulell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara que em dius "portera", acabo de recordar que he llegit en algun puesto que a la novel·la L'elegància de l'eriçó de la Muriel Barbery (em deu haver passat per les mans un milió de cops, però no he tingut el plaer -suposo- de llegir-la) la Karènina hi apareix sovint. Aprofito l'avinentesa perquè sé -tot i no haver tingut el plaer (suposo) de llegir la novel·la- que la protagonista es guanya la vida custodiant l'entrada d'un edifici. Si algú em pogués il·lustrar al respecte...

      Elimina
    2. aviam....suposo que ja entens el sentit últim de les meves paraules, matilde, però en escriure "portera" ni em referia a tu ni a una professió desapareguda - excepte a Pedrables, suposo -, sinó a una actitud, a una inclinació de tafaners - com és el cas del meu anti germà el doctor Vilardekyll - , d'interessar-se i perdre més temps en les biografies que en la obra dels escriptors ; encara que no ho sembli, NO SEMPRE vull ofendre

      Elimina
    3. Doncs vaja quin hyde de pacotilla estàs fet tu, hyde. Hauries de voler ofendre SEMPRE, vinga escopinades de galàpet verinós; ja em diràs, si no, quina gràcia ser xungo. Abans em faig màrtir del cristianisme, on vas a parar!

      Elimina
    4. tens raó, matilde, és que ser dolent sempre cansa, i a estones un s'estova i baixa la guàrdia...és com allò que deia, em sembla, la marilyn monroe que era cansat fer de marilyn monroe tot el temps...però no te'n refiis, que qualsevol nit d'aquestes sortiré amb el meu bastó per internet i apallissaré a algun faceboocaire, blogaire o twittaire indefens com un nen sense mare !!

      Elimina
    5. Procura, per mor de la vilesa, que l'apallissat sigui un vellet arrossinat, hyde!

      Elimina