diumenge, 24 de febrer del 2013

al tuiter


Quan siga gran escriuré com Roth: sobre la pròstata



7 comentaris:

  1. El tuit és del 7 de juny 2012. Sí, sóc d'aquella mena de gent que no llença mai res.

    ResponElimina
  2. Miquel Vilardell24/2/13 12:22

    Seguint la línia d'en Ferran Torrent, crec que abans de la pròstata, Roth ha escrit sobre la confusió en la pròpia identitat i en la coherència de les conviccions, d'aquí al sexe, després passa a l'òrgan esmentat, punt flac dels mascles homínids ja envellint, i d'aquí, és clar, a la mort, tot amanit amb un humor bastant propi - que alguns en diran jueu -. És un resum molt reduccionista, i potser es pot aplicar a molts altres escriptors- o no-, però crec que el defineix bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, una mica rotllo les edats de l'home. Ara toca la mort. Ja ho deia ell en l'entrevista que vaig penjar l'altre dia, la de les cabanes: «Creo que nadie salió vivo de mis últimos cinco libros.»

      Elimina
  3. Miquel Vilardell24/2/13 12:36

    I un dels meus fragments predilectes de tota l'obra de Roth, que jo recordi, és a "La visita al maestro", on reprodueix una part d'una novel.la de E. I. Lonoff - caricatura/homenatge a Bernard Malamud, es veu - :
    " UNA SEGUNDA OPORTUNIDAD : EN ELLO CONSISTE LA VANA ILUSIÓN. NUNCA HUBO, NI PUDO HABER, UNA SEGUNDA OPORTUNIDAD. TRABAJAMOS EN LA OSCURIDAD, HACEMOS LO QUE PODEMOS, DAMOS LO QUE TENEMOS. NUESTRA DUDA ES NUESTRA PASIÓN, Y NUESTRA PASIÓN ES NUESTRA TAREA. EL RESTO ES LA LOCURA DEL ARTE. "
    I una mica més avall, en aquesta novel.la dins d'una altra novel.la, un altre personatge conclou : "LA FRUSTRACIÓN NO ES MÁS QUE VIDA".
    Jo no crec en les defenses d'escriptors a partir de "profunditats", però com que els que es carreguen Roth em sembla que ho fan amb arguments del tipus de si és massa humorístic o intrascendent o obscè, jo els hi diria que el llegissin amb més detall, i es trobarien amb fragments com l'anterior que, potser, els ho faria reconsiderar. Clar que és igual ; llegim les seves obres mestres, i no calen més comentaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contra gustos...A mi el que em flipa de Roth és, justament, aquesta ironia (sàtira, de vegades)que gasta. Un milió d'adjectius polits i ben col·locadets no aconseguirien entendrir-me com ho fa aquest tio. L'escena del vàter de Patrimonio, per exemple. No es pot dir més amb menys.

      Elimina
  4. Miquel Vilardell24/2/13 12:39

    Una xafarderia personal : resulta que Roth i jo compartim el mateix dia d'aniversari, però no el mateix any (igual que amb Miquel Martí i Pol)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Peixos, doncs, tu també. Jo comparteixo dia amb el de I have a dream. Espero que no em fotin un tret.

      Elimina