dimarts, 19 de febrer del 2013

el procés


Dormí a rachas hasta las cuatro de la mañana, luego encendí la luz, salí de la cama y miré las imágenes de su cerebro otra vez, sin comprender nada en ellas, tampoco.
Si Hamlet hubiera sostenido en la mano la resonancia magnética del cerebro de Yorick, también él se habría quedado sin palabras.
Philip Roth. Patrimonio. Una historia verdadera. Traducció de Ramón Buenaventura. 3a ed. Seix Barral, 2004. P. 129.


El Roth està llest
Safata d'entrada
x

Jordi Girbén Maurício
17 de gen.
per a usuari
Ei. MU,
ja he acabat amb aquest paio.
El 3/4 d'esquenes era per evocar l'escena Hamlet on reflexiona davant la ressonància del pare.
Una ressonància que he mirat d'ajustar al perfil cranial jueu dels Roth.
Amb el fons d'una cortina sumptuosa treta d'un catàleg,
la cosa ja pot passar al racó del taller on es pinta; que no dista ni dos pams d'on s'escriu
(sort d'una estructura estratificada i dels braços articulats!).

Quan em diguis la data enllesteixo la guia.

Salut i Gran Patrimoni!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada