dimarts, 12 de març del 2013

al detall



A partir d'uns fragments tallats d'una escena de la pel·li que passa a la biblioteca de l'asil, i després d'exhaurir-me movent el feixuc armari (ni que sigui virtual ja us dic sembla un immoble), he acabat amb una imatge més que apropiada pel De casa al clú...Només calia un toc de diversió i fantasia tot repartint autors pels lloms; quelcom inspirat en les moltes biblioteques del Miquel Barceló.
Ara dubto si passar-lo a l'oli. Aquesta seria l'ocasió de fer una excepció.


9 comentaris:

  1. Quin goig el prestatge tunejat amb la programació de lectures 2012-2013 De casa al clú, Girb.
    I sobre la font d'inspiració -les moltes biblioteques de Barceló, dius- he picat l'ham i demà n'oferiré nou. Era inevitable.

    ResponElimina
  2. Endreçant els llibres vaig sentir la connexió entre la bibliotecomia i el màrqueting: aixi les lleixes de llibres així els lineals dels súpers...
    A qui se li acut situar els clàssics juvenils al capdamunt i lluny de l'abast!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si ens hem de guiar per allò de l'oferta i la demanda, Girb, els clàssics juvenils estan on han d'estar, creu-me. Ho dic perquè l'any passat -o l'anterior, no sé, que el temps passa volant- vaig assistir, amb l'entusiasme que em caracteritza, a la trobada del club de lectura juvenil de la Triadú dedicada a Les aventures de Tom Sawyer, el meu llibre de capçalera de tots els temps. Em vaig sentir com una agüelita cebolleta. S'havien avorrit com unes ostres! Entre les acusacions destacava l'excès de realisme (o la manca de fantasia, digue-li hache!) i que no passava res, que no hi havia acció, vaja. Jo plorar allà. Ara es porten les trilogies. Jaumes Terrissaires, Jocs de la Fam, Eragons, Kadingirs, Prodigis, sagues de vampirs, o zombis...Res de Sandokans. Ni Crusoes. Ni Gullivers. Ni WillyFogs. L'Illa del tresor no pot competir amb les emocions que ofereix el Shambhala de Port Aventura, Girb.
      Qui sap, potser els nostres clàssics juvenils seran les seves lectures adultes. Vaig a prendre'm el Sintrom®.

      Elimina
  3. Tota selecció té la seua rèplica, i segur que tots en trobem a faltar, però els que estan, ho són. Vull dir que és un plaer tombar una mica el cap per trobar-se amb els lloms d'un Verne, un London o dos Twains (en Huck i en Tom, suposo), i baixar una mica més la vista per trobar-se amb l'oncle Epicur.
    Més d'un cop hem parlat de la connexió de pensaments entre blocaires, oi? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, de vegades sembla que ens ho haguem dit, Leb. És fantàstic.

      Elimina
    2. Leb, els dos volums Twain són unes obres completes (en paper bíblia) il·lustrades per un servidor. Naturalment s'hi inclou tant la primerenca i hilarant "Roughing It" (Passant fatigues), com la terminal i premonitòria The Curious Republic of Gondor & Other Whimsical Sketches (La curiosa república de Gondor i altres estranys relats curts).

      Elimina
    3. Girbén, coneixedor com eres de la meua passió per les il·lustracions i per l'obra d'en Twain, goso preguntar-te: tinc alguna possibilitat de fer-me amb una còpia d'aquests dos volums il·lustrats pel gran JGM?

      Elimina
  4. Matilde, sempre m'ha sorprés que algú pogués preferir Sawyer abans que Finn (soc incodicional de les aventures d'en Huckleberry Finn). Però estem parlant de dues obres hiper-mega-genials, és clar. I tot queda entre fámília :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finn és objectivament millor, Leb. Sens dubte. Només et dic que al meu epitafi constarà: All right, then, I’ll go to hell. Però en Tom em va arribar abans, i va ser com una revelació. Sí, tu, epifania pura i dura. Sé, del cert, que sóc lectora gràcies a Tom Sawyer. N'hi dec una. I per això.

      Elimina