dilluns, 22 d’abril de 2013

1 pound = 453.59237 grams


[La Mathy] es va treure un tros de paper de la butxaca. Ei, Leonie, escolta això -i va començar a llegir:

Cantem fent honor a la mandra i l'amor,
perquè és el que val més la pena.
Encara que he viatjat de terra en terra
no hi ha res més que valgui la pena.
I preferiria tenir aquí la meva estimada
-encara que els pètals de rosa moren adolorits-
que fer grans gestes a Hongria
i superar les creences dels homes més ardits.

-D'on ho has tret, això? -va preguntar-li la Leonie.
-L'Ed m'ho ha recitat i jo ho he copiat.
-D'on ho ha tret, ell?
-D'un llibre de la biblioteca pública de Chicago. Ho va escriure un tal Ezra Pound. N'has sentit a parlar, d'ell, Leonie?
-Em sembla que alguna cosa n'he sentit.
-No tenim cap llibre d'ell, a l'escola.

Jetta Carleton. Quatre germanes. Traducció de Jordi Nopca. Libros del Asteroide, 2009. P.286-287.



6 comentaris:

  1. An Immorality

    Sing we for love and idleness,
    Naught else is worth the having.

    Though I have been in many a land,
    There is naught else in living.

    And I would rather have my sweet,
    Though rose-leaves die of grieving,

    Than do high deeds in Hungary
    To pass all men’s believing.

    Ripostes, 1912.

    ResponElimina
  2. Aquest ni mig quilo del Pound pesa el que no està escrit.
    Què no donaria jo per què fos seleccionat pel Club:
    difícil imaginar un rostre més treballat per la contradicció.
    Tot un poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de que t'agradaria el Pound pel Club, és un dir, Girb, o podria considerar-se una mena de clàusula en el teu contracte de renovació de cara a la propera temporada?
      I és que si t'avens a que continuem abusant de la teva col·laboració desinteressada, els teus desitjos -malgrat la por i el respecte que em fa la poesia- serien ordres. I una bona excusa per a ampliar els horitzons del club, fins ara restringits a la novel·la.

      Elimina
  3. No em temptis, MU...
    De poetes, que prou pagaria la pena, en triaria uns quants abans que Pound..., com el vertigen dels quartets de T.S. Eliot (tot i la seu rostre molt més vulgar).
    Ja m'ho rumiaré...
    També considero la pega d'aconseguir els exemplars necessaris: Els "Cants" del Leopardi -una companyia de per vida- són 27 € de l'ala.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde Banyetes al Tibidabo, Girb! Haec omnia tibi dabo si em dius sí.

      (Jo puc aconseguir tants exemplars dels Cants, en versió Comadira, com ens calguin, a 1,50 € el préstec interbibliotecari. Edició bilingüe. No te n'estiguis, doncs)

      Elimina
  4. Només per tenir notícies de la meteòrica vida del cigne de Recanati ja pagaria la pena tocar els Cants. Ara bé, sencers són d'una alta i extensa exigència... (la mitja vida de feina del Comadira ens en dóna indicis).
    I, també: ¿I Hölderlin o Rilke, Keats o Coleridge...? I tot el desplegament francès de Rimbaud a Valéry passant per Baudelaire, o el nord-americà dels Whitman, Dickinson o Frost? I l'edat d'or catalana del XX ... Per no dir del 27...? I Kavafis o Ungaretti o Paz?

    Davant d'aquest carro que no hi ha qui el pari sembla que s'imposi una antologia... Una feina que ni t'explico.

    ResponElimina