dimecres, 10 d’abril de 2013

salut de vidre


Les biblioteques de Catalunya estan d’enhorabona. Han arribat als dos milions i mig de socis. Tenim unes biblioteques fantàstiques i uns bons professionals. Hi tenim pel·lícules, discos, llibres, ordinadors, wi-fi...
Però hi ha alguna cosa que no s’entén o que s’entén massa bé. Els editors tenen els pèls de punta, i els directors dels diaris, també. Els músics més agosarats deien que el futur era la música en directe i ara no tenen ni bolos. Els llibreters ploren que els costa arribar a començaments de mes. Mala salut de ferro? Els asseguro que no.
En canvi, les biblioteques són plenes, sembla que ho regalin. Gestors i usuaris diuen que el préstec d’un llibre o d’un disc és una de les poques coses que no té copagament. De fet, ho paguem via impostos i tothom està d’acord que així sigui. Però si aquest valor que crea l’àmbit públic no s’acaba transferint al privat, què en farem, d’aquests rècords? És veritat que hi ha editorials, diaris i productors de música que tenen un currículum espantós i que hi ha llibreries que despatxen llibres sense saber si contenen carn de vedella, de cavall o de ruc. El cas és que creem el Bicing i a Catalunya ja ningú recorda quan va tancar la darrera fàbrica de bicicletes.
Estimem les biblioteques perquè són la nostra segona casa i la feina que fan és valuosa i, més que necessària, imprescindible. També la feina social: aquest hivern molts avis han llegit de valent per no pagar tanta calefacció. Tant de bo hi hagués una biblioteca a cada cantonada i el club de lectors arribés als set milions, però les bones notícies poden ser paradoxals. De què ens servirà això si després no trobem una biblioteca a cada casa, encara que sigui petita? Què en farem, de l’èxit, si l’únic llibre que hi ha a la tauleta de nit és el de la biblioteca o si a la lleixa de l’habitació dels nens només hi ha les lectures de l’escola i gràcies?
A les llibreries comença a fer molt i molt de fred, i els asseguro que són un dels termòmetres més importants per conèixer l’estat de salut d’un poble. Bona salut de vidre.
 Francesc Serés. «Morir d'èxit». A: Quadern | El País, 5 d'abril 2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada