dimarts, 7 de maig del 2013

la diabòlica mania


¿Por qué se escribe? Es una pregunta que puedo contestar fácilmente, pues me la he formulado muchas veces a mí misma. Creo que uno escribe porque tiene que crear un mundo en el cual pueda vivir. Yo no podía vivir en ninguno de los mundos que se me ofrecían: el mundo de mis padres, el de la guerra, el de la política. Tenía que crear mi propio mundo, como un clima, un país, una atmósfera en la cual pudiera respirar, reinar y recrearme a mí misma cuando fuese destruida por la vida. Creo que ésta es la razón de todo trabajo artístico.
El artista es el único que sabe que el mundo es una creación subjetiva, que se puede hacer una elección, una selección de elementos. Es una materialización, una encarnación de su mundo interior. Después, espera atraer a su mundo a los demás. Espera imponer su visión particular y compartirla con otros y aún cuando la segunda etapa no se alcance, el artista valeroso continuará, ya que los pocos momentos de comunión con el mundo valen la pena, pues es un mundo para los demás, una herencia para los otros y finalmente un regalo.
También escribimos para intensificar nuestra propia consciencia de la vida. Escribimos para atraer, seducir y consolar a los demás. Escribimos para dar una serenata a nuestros amantes. Para experimentar la vida dos veces, en el momento presente y en retrospectiva. Escribimos, como Proust, para hacer esto eterno y para persuadirnos a nosotros mismos de que lo es. Para poder trascender nuestra vida, para llegar más allá de ella.

Anaïs Nin. «La mujer nueva». A: Ser mujer. Traducció de Teresa Fernández Muro. 4a ed. Debate, 1983. P. 18. [Conferència pronunciada a San Francisco l'abril de 1974].

12 comentaris:

  1. Escriure per crear un lloc on poder viure. M'agrada. Vaig llegir temps ha que Spinoza va fer filosofia per crear un món en el qual pogués viure. Quan el món fa mal, escriure (literatura o filosofia) pot ser un remei. Això no treu que calgui intentar canviar-lo, el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Lluís, llegint això de la Nin he anat a parar, de pet, a Borges.

      Un hombre se propone la tarea de dibujar el mundo. A lo largo de los años puebla un espacio con imágenes de provincia, de reinos, de montañas, de bahías, de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros, de caballos y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de líneas traza la imagen de su cara.

      Elimina
    2. Crec que és l'epíleg de El hacedor.

      Elimina
  2. On, dius, que s'ha de signar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí mateix ja va bé, Girb.

      Elimina
    2. direu que li tinc mania, però no me'n puc estar : el que la Nin afirma sobre l'escriptura és tan suat com els poemes carrinclons de primavera;
      I MATILDE : ALGÚ COM TU, COM POT ANAR D'UNA PSEUDO ESCRIPTORETA COM L'ANAÏS DELS PERFUMS A UN TALENT GENIAL COM BORGES ?????!!! si us plau, no té COLOOOOOOOOOR !!!!

      Elimina
    3. Oh, hyde, i no et fa sospitar alguna cosa que surti corrents cap a Borges com una esperitada? Algú com jo s'està mossegant la llengua, creu-me.

      Elimina
    4. matilde, ara ja m'agrades més

      Elimina
    5. de tota manera - i en descrèdit meu -, fa anys, quan em vaig llegir per primera vegada els seus "Diarios 1" em van agradar molt, fins que vaig tornar-los a agafar, passat un temps, i em van fer l'efecte d'una solemne confessió freudiana - de saló - d'una nena pija, escalfabreguetes i cursi, disfressada de "sensibilitat" femenina

      Elimina
    6. i ja em va caure del tot en aquella ridícula "espia a la casa de l'amor"....no entenc què hi va veure Henry Miller !
      i del llibre que llegireu, no el recordo gaire, ni per bé ni per mal - la qual cosa, per a mi, l'indicador de l'oblit d'una lectura és quasi pitjor que si fos dolenta -

      Elimina
    7. i per acabar, i deixar-vos en pau amb la meva ninfòbia - no vull fastiguejar el vostre club, de debò -, em fa gràcia explicar-vos una anècdota sobre els seus "Diaris" ; resulta que era un llibre que li havien deixat a la meva germana, i jo, sense demanar-li permís, un cop me'l vaig haver llegit, vaig deixar-lo a un amic; doncs bé, a aquest, un dissabte, a Vic, rere de l'hotel Colon, hi tenia la furgoneta aparcada - és artesà i posava una parada al mercat -, i van entrar-li a robar unes caixes, amb el llibre inclòs ; però quan jo me'n vaig assabentar, ell ja n'havia comprat un altre, nou de trinca, que, al final, només va llegir fins a la meitat ; si fos ara, ja m'hagués estat bé que els lladres se l'haguessin emportat...

      Elimina
    8. Grrr, Hyde, jo mossegant-me la llengua i tu, aquí, garlant a cor què vols.
      Fins ara, la veritat és que coneixia molt el personatge i pràcticament res de l'obra, tret d'alguns fragments dels Diaris. I bé, cagon nel Freud que la menea, m'he pillat Estimada vida de l'Alice Munro.

      Feedback: un parell de persones ja l'han llegit i els ha agradat molt, així que jo, a fer la meva feina, i calladeta estic més maca, etcètera.

      Elimina