dilluns, 6 de maig de 2013

sonata en forma de pera


SI HE DEIXAT que Peter Owen reedités aquestes narracions, ha estat per dos motius. En primer lloc, perquè originalment van ser publicades a Anglaterra tot just acabada la Segona Guerra Mundial, en un moment molt poc favorable.
No hi havia prou paper, va ser una edició molt reduïda que semblava prematurament envellida i, a més, no hi havia prou crítics ni lectors. L'altre motiu, més important per a mi, és que aquestes narracions trencaven un motlle i utilitzaven la destil·lació de la poesia. Crec que una avaluació actual pot acostar-se més a la seva primera intenció.
Els diaris que corresponen al període en què aquestes narracions foren escrites contenen personatges no destil·lats, sinó humans i autèntics. Ells en són la font, i també ajudaran a entendre-les. Els diaris donen la clau de les figures mítiques i afirmen la realitat d'allò que abans podia semblar pura fantasia. Una unió tal de fantasia i realitat -o fantasia com a clau de la realitat-, és un tema contemporani. Algunes narracions parlen de personatges que van esdevenir populars i que influencien la nostra vida present. Ara semblaran més familiars.
Sempre em ve a la memòria la interacció entre Debussy i Erik Satie: Debussy li va dir a Satie que les seves composicions no tenien forma. Satie li va contestar titulant-ne una: «Sonata en forma de pera».
Anaïs Nin. Prefaci a la segona edició de Under a Glass Bell, (1968). [Traducció de Núria Ribera]



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada