dimecres, 24 de juliol del 2013

la biblia del diable



Fa gairebé un metre de llarg i pesa 36 quilos. La història l'ha batejat com el Codex Gigas i la saviesa popular l'anomena la Bíblia del Diable. Un llibre fantàstic i misteriós que porta 400 anys custodiat a la Biblioteca Nacional de Suècia i del qual ara ja se saben gairebé tots els secrets.
Un equip format per un expert en la Bíblia, un expert en la figura del diable, un medievalista i el director de la biblioteca sueca han pogut treure l'entrellat a les imatges, les ombres, les històries i, sobretot, al retrat del Diable que recull el Codex Gigas que s'enfosqueix amb la llum gràcies a què està dibuixat en un paper fet de pell d'ase.

Utilitzant tècniques de CSI i de medicina forense, l'examen d'aquest llibre considerat "satànic", l'equip d'estudiosos, lluny de reblar la imatge d'un codi perillós i ple de rituals diabòlics, ha conclòs que el llibre és una autèntica meravella del món pel seu contingut, historiografia i estil en una profunda anàlisi acabada aquest passat juliol.
De fet, l'estudi trenca el mite de la llegenda que assegurava que havia estat escrit per un monjo condemnat a morir empalat si no l'enllestia en una nit. El monjo, per sobreviure, s'hauria venut l'ànima al diable a canvi de fer aparèixer la imatge de Llucifer.
Segons ha establert l'equip, va trigar cinc anys a ser escrit, i amb la signatura, això sí, d'un únic monjo que hauria abocat tota la llegenda diabòlica combinant la Bíblia, el coneixement universal, els mètodes d'exorcitzar mals esperits i, fins i tot, la història jueva i de Bohèmia i de l'eradicació del protestantisme.

El secret de la Bíblia del Diable. Q.Sallés. NacióDigital. 18/08/2012 


8 comentaris:

  1. Oh, odio haver de dir això, però, si la pell és d'ase, no és paper, és pergamí, burro!

    ResponElimina
  2. Hauré de fer un afegit al meu vell apunt:

    http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/05/la-biblia-del-diable.html

    Després m'ho miro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sàs què passa, Enric, doncs que sóc d'aquella mena de gent que no llença mai res i tinc el congelador a rebentar de tàpers mig caducats, com ara aquest, que tal dia farà un any, i aprofito l'estiu per fer puesto. Una mica d'endreça, vaja.

      Elimina
    2. Dr.Vilardekyll24/7/13 17:42

      Tot això dels llibres diabòlics - i derivats - m'ha fet recordar que a l'Arxiu Episcopal de Vic hi ha "el llibre de les mosques" - i sobre el qual es basava la novel.la del mateix títol de l'Emili Teixidor -, que vaig veure en una de les rutes literàries que organitza el Patronat d'Estudis Osonencs, però que no sé si el seu contingut és exactament pecaminós o demoníac. Jo em creia que era un invent d'en Teixidor, però és que, literalment, hi han mosques enganxades !!

      Elimina
    3. He trobat una entrevista que li van fer l'any 2000. Aquí. Diu:

      –Existeix en realitat el Llibre de les Mosques?
      –No ho sé; descobrir-ho seria feina dels historiadors o dels periodistes. Jo he fet una ficció sobre una dada que em va donar la Montserrat Casals, quan em va comentar que existia un tipus de llibre així. Més tard, m'han informat que a la diòcesi de Lleida existeixen unes obres semblants i que les anomenen Llibres de Sang.


      [...]–Què tenen a veure les mosques amb un llibre sobre les temptacions de tipus sexual del clergat?
      –En una societat molt reprimida, la gent que consultava el llibre ho feia per expansionar-se amb les barbaritats que llegia. Com que no hi havia cap tipus de llibres eròtics, aquest tipus d'obra els excitava. L'excitació feia que el llibre esdevingués molt brut i atragués les mosques. A més a més, aquests insectes sempre han estat un símbol del Mal.


      Però potser no hi ha tant marro com sembla, qui ho sap, i l'exemplar que vas veure a l'Episcopal era el matamosques particular i eficacíssim d'en Junyent, posem per cas. No s'han de desestimar els usos alternatius dels llibres (matar mosques, falcar taules, arma llancívola, calar-hi foc, etcètera).

      Elimina
    4. En els llibres que feien servir els confessors es relataven amb tan detall els pecats que són autèntiques obres pornogràfiques. Aquest el tinc a casa:

      http://galeriadimatgesx.blogspot.com.es/2013/01/el-sexto-mandamiento-y-el-confesionario.html

      N'hi ha per llepar-s'hi els dits... literalment!

      Elimina
  3. Esperarem l'edició de butxaca, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I qui diu butxaca diu e-book, oi, Vicicle?

      Elimina