skip to main |
skip to sidebar
Consumir cultura és com consumir qualsevol altra cosa: s'ha de pagar prèviament, com anar al gimnàs, anar en autobús o anar a fer copes. Per això cal fer de pagament un dels darrers reductes culturals del gratis total: les biblioteques públiques. Les biblioteques gratuïtes d'accés lliure tenien tot el sentit fa un segle, quan la cultura era un vedat dels grups dominants i calia facilitar l'accés als llibres a les classes populars, que no tenien llibres a casa. Un segle després, amb tota la població alfabetitzada i educada, i amb un fàcil accés a tota la literatura universal, és un debat que caldrà afrontar abans o després. Tocar aquest tema, però, és tocar l'os de la música. Crec sincerament que els partidaris de la gratuïtat absoluta es guien per consignes ideològiques caducades i sovint no són capaços d'analitzar la qüestió amb una certa perspectiva. Per exemple, no he sentit mai ningú que faci escarafalls quan ha de pagar una entrada per anar al cinema, a un museu, a un concert o al teatre.
Pagar per agafar un llibre en préstec té una doble justificació. D'una banda, es pagaria a canvi de rebre un servei, la qual cosa ja hauria de ser motiu suficient. En segon lloc, pagar una petita quantitat tindria un efecte dissuasiu sobre aquells usuaris de les biblioteques que s'enduen en préstec el màxim nombre de llibres o DVD permès, i a casa fan un tastet de cada cosa a veure quina consumeixen i quina no. L'abús que molts usuaris fan de les biblioteques públiques perjudica la resta d'usuaris que en fan un ús racional.
No estic parlant de fer pagar cap dineral i podríem excloure'n els nens i els aturats. Pagar una quantitat cada any, com ara 20 euros, per poder llegir tots els llibres que es vulguin, em sembla un autèntic regal. Altrament, es podrien abonar 25 cèntims cada vegada que algú s'endú un llibre en préstec. Amb aquests diners les biblioteques podrien comprar més llibres i pagar drets a les editorials i als autors dels quals es nodreixen. Quin sentit té, per a la indústria editorial del nostre país, que centenars de milers de llibres siguin llegits cada any de franc? No en té cap, i per això alguns països europeus ja fan pagar a llurs biblioteques públiques.
El Punt Avui. 26/08/13 02:00 - JAUME CLOTET
Tres, dos, un...Ruca en mode ON.
ResponEliminaTé raó. Hem d'acabar, d'un cop per sempre i pel bé de la indústria editorial del país, amb aquests centenars de milers de llibres llegits de franc i impunement. Diré més, jo aniria a totes i, per una vegada a la vida, m'avançaria a Europa, a Amèrica i a Planeta (l'omissió de l'article és deliberada): res de cànons, siguem innovadors, xapem les biblioteques públiques i qui vulgui llibres que se'ls compri.
Són estructures obsoletes. Fan segle XIX. Clar que, amb una miqueta de paciència -no gaire, perquè, al pas que anem, les coses reculen a una velocitat de vertigen i en un parell de mesos tornem trenta anys endarrere com si no res-, de seguideta ens plantarem al bell mig del segle XIX. I que no tornem a instaurar l'esclavitud, de tan trepidant com és el ritme de retrocés. Així que, per si de cas, fóra prudent conservar alguna biblioteca amb la condició -sine qua non- que només deixi en préstec llibres amb els drets d'autor caducats. No entenc pas com és que encara no m'han llogat per dirigir la política cultural del país.
De gratis total, res, amic, perquè les biblioteques no són negociets privats (com ho són els gimnasos, els cinemes, les llibreries i els bars: representa que els amables ciutadans paguem els nostres impostos.
ResponEliminaOnze de cada vuit bibliotecaris enquestats es manifesten a favor de la continuïtat de les biblioteques i del préstec gratis total -què han de dir, si no-, però reclamen, això sí, la implantació urgent d'un cànon que afecti al servei d'internet, perquè, al seu entendre, perjudica seriosament els interessos de locutoris i cibercafès. Competència deslleial, vaja.
ResponEliminaActe de contrició.
ResponEliminaConfesso que he pecat contra l'SGAE -en general- i els interessos del senyor Clotet en particular, perquè acabo de recordar que fa cosa de dos anys, amb motiu de la nostra ofensiva Sales, no tan sols vaig llegir (i dic llegir i no comprar) un seu llibre (crec que n'és coautor), Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor), sinó que, a sobre, com que el vaig trobar interessantíssim, vaig tenir la barra de reproduir impunement en aquest bloc un munt de fragments. Aquí, aquí i aquí, les proves del delicte. Només podré alleugerir la meva pena si tinc notícia que algun lector va arribar a comprar el llibre (i dic comprar i no llegir) arran d'haver-lo vist n'aquesta casa. Cal presentar factura de compra. Gràcies.
Canvio i tallo. Ruca en OFF.
ResponEliminaEstimada Mati,
ResponEliminaEstic preparant les primeres sessions dels meus clubs i m'he trobat amb això:
“La biblioteca ideal simboliza todo lo que representa una sociedad. Una sociedad civilizada depende de sus bibliotecas para saber qué es, puesto que las bibliotecas son la memoria de la sociedad. Una sociedad que pierde sus bibliotecas pierde el sentido de sí misma.”
Alberto Manguel, “Bibliotecas”.
Ja sé que no acaba de ser això, però igualment... espero que t'agradi!
SU
Bé, ell només parla de copagament, com l'euro per recepta i tot això. En cap moment diu que les biblioteques no li semblin importants. Tot el contrari, ho són perquè hi ha moltes transaccions no venals.
EliminaEl text de Manguel m'agrada, Su.
Bravo senyor Clotet està clar que viu comfortablement asseentat en la classe dominant. Em sembla que no es deu haver "enterat" que hi ha una crisi brutal que ens està empobrint fins el punt de no poder gastar en llibres -alguns ni en menjar, perdoni que li ho digui-.
ResponEliminaApa doncs estic d'acord amb la Matilde. A "chapar-ho" tot.
(Perdoneu les errades de puntuació i tipogràfiques, l'enrabiada, que se mendu per davant el rigor...)
EliminaAmén.
EliminaOdiosa mostra, la de l'article i la del culte al lucre per damunt de totes les coses. Confesso que sóc poc usuari de les biblioteques públiques, (a menys que la de Vic em convidi a fer una "tournée", que ni les de Dickens), però dormo molt més feliç sabent que existeixen. I em semblen una de les mostres més elevades de la civilització global i universal (amb permís dels Simpson).
ResponEliminaAmén.
EliminaQue a les biblioteques públiques els cal un bon baldeio, és una veritat com un temple. Però no crec pas que l'hagin de fer els mercaders. Mt, 21:12; Mc, 11:15; Lc, 19:45 i Jn, 2:13.
ResponEliminaSense el ressò del dring i el brill de l'or malvat, que diria en Papasseit.
Elimina