bibliotecàries vs màquines d'autopréstec

SEBASTIÀ BENASSAR
Bibliotecàries Vs màquines d'autopréstec
Bearn. Revista de cultura
22|6|2019

La tendència en aquesta vida malaurada que ens ha tocat viure és que de cada vegada més les persones siguin substituïdes per màquines. Ho veiem a les benzineries, al súper, als aeroports i ara, darrerament a les biblioteques. La tragèdia, sobretot en el darrer cas, és brutal. Que sapiguem, les màquines ni llegeixen llibres i sobretot no en saben recomanar. Ni diuen bon dia.

Al meu barri, a Gràcia, hi ha tot de gent jove que es nega a emprar les caixes automàtiques del Bon Preu. Ho han i ho hem explicat per activa i per passiva: és una qüestió de lluita de classes, si ens neguem a emprar les màquines és perquè volem persones, sous, llocs estables de feina. No volem capitalisme salvatge.

En el cas de les màquines d’autopréstec de les biblioteques, tots hauríem d’iniciar una revolució consistent en no fer-les servir. Podem esgrimir un argument molt senzill: tenim dret a ser atesos per algú que ens digui bon dia o bona tarda. De fet, hi ha molta gent gran que durant el dia només parla amb el caixer del super o amb el bibliotecari i als quals ara se’ls vol incrementar la solitud en base a una eficiència molt dubtosa.

El problema és, com sempre, de model de país. Els que estimem la cosa pública pensem que és inconcebible el sistema d’autopréstec. El que cal a les biblioteques públiques és una contractació massiva de personal. I una atribució de feines que ha de ser semblant a la que ara proposaré. Cada bibliotecària, amb una jornada laboral de 8 hores, hauria de dedicar 4 hores al dia a llegir. I les altres a fer atenció al públic, foment de la lectura i gestió. Amb les quatre hores de lectura al dia es podrien ventilar entre 2 i 3 llibres a la setmana (segons complexitat, extensió i altres factors). I això vol dir un centenar llarg a l’any que poden comentar, recomanar i explicar als usuaris.

Posem una biblioteca més o menys petita, en una població de 5.000 habitants, que obri al públic 40 hores setmanals. Necessitarà com a mínim 6 persones i un director. És a dir 4 persones cada dia (2 llegint les primeres 4 hores i 2 llegint les altres 4 hores i sempre 2 atenent els usuaris), més dues persones per fer vacances i el reforç d’activitats i algú dirigint. Si la biblioteca té sales especialitzades d’infantil o altres, doncs també cal un reforç.

L’important d’aquesta feina és que aquestes 7 persones hauran llegit al cap de l’any uns 750 llibres que podran recomanar de primera mà als usuaris. Hi ha alguna màquina d’autopréstec que tingui aquestes prestacions?

I és clar, per acabar de reblar el clau, seria imprescindible que hi hagi un equiparament salarial a l’alça. En el sistema, molts sous depenen de convenis entre generalitat i ajuntaments o d’altra banda, pengen de les diputacions. Seria important tenir un mateix sistema funcionarial -equiparat cap a dalt, ja ho he repetit- unitari, amb un catàleg únic per a tot Catalunya i personal suficient i abastament per poder llegir aquestes quatre hores diàries, que és la principal feina que hauria de tenir una bibliotecària avui en dia.

Així doncs, que comenci la insubmissió contra l’autopréstec, recuperem els serveis públics!!!

a la terra alta

 

 

altes prestacions

5|4|2019

tarifa plana

SECTOR EDITORIAL

Les biblioteques començaran a pagar drets d’autor pel préstec

Les entitats municipalistes i CEDRO, l’encarregat de gestionar el cànon, signen un acord per complir la llei

LAURA SERRA Barcelona ACTUALITZADA EL 06/01/2016 00:00

Haurà trigat pràcticament una dècada a fer-se efectiu, però el cànon bibliotecari -és a dir, el pagament de drets d’autor per llibres prestats en equipaments com biblioteques, hemeroteques i museus- es començarà a aplicar aquest 2016. Així ho fa pensar l’acord a què ha arribat l’entitat encarregada de la recaptació i gestió dels drets dels autors i traductors (CEDRO) amb les entitats municipalistes catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) com a representants dels ajuntaments, que, majoritàriament, són els titulars de les biblioteques públiques del país. L’acord, signat el 15 de desembre, és important per dos aspectes: en primer lloc, perquè simplifica la reglamentació de la llei creant una mena de tarifa plana per franges de població i, per tant, la fa més fàcil d’aplicar; en segon lloc, perquè és un acord pioner que vol servir de marc per a la resta de l’Estat.

A efectes pràctics, el conveni ha establert que, de cara al 2016, la mitjana de llibres que prestin les biblioteques catalanes (de localitats a partir de 5.000 habitants i calculada per trams de 1.000 habitants) serà la que s’haurà de multiplicar per 0,004 euros, que és l’import que marca la llei. La mitjana la determinarà la Generalitat -que també signa l’acord-, a partir de la informació facilitada per cada centre. També s’ha pactat que del nombre total de préstecs es descomptarà un 5% que equival a les obres que ja estan lliures de drets d’autor i un 7,5% més per l’exempció que té per llei el préstec a persones amb alguna discapacitat, dues xifres que era impossible que cada biblioteca determinés unilateralment...

Aquí, la resta de l'article.

el cànon (i no pas el de pachelbel, precisament)

`

El Reial Decret 624/2014 de 18 de juliol publicat en el BOE número 186 de del passat 1 d’agost desenvolupa el dret de remuneració als autors pels préstecs de les seves obres realitzats en determinats establiment accessibles al públic.

El text publicat compleix amb més de 6 anys de retard una obligació legal marcada en la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) de 2007 i modifica les quantitats que les entitats de gestió de drets han de rebre pel préstec de llibres en biblioteques i similars.

Aquest decret, que ha entrat en vigor el passat dissabte 2 d'agost, el dia següent de la seva publicació, estableix dos tipus de remuneració que se sumen, per obra i per usuari:

· 0,004 € pel nombre d'obres objecte de préstec amb drets d'autor

· 0,05 € per cada usuari que hagi fet ús del servei de préstec durant un any

Fins a l'entrada en vigor d'aquest Reial Decret, els autors havien de rebre 0,2 € per cada exemplar dels seus llibres disposat per al préstec.

Davant la dificultat de fer el càlcul per obra, aquest no s'aplicarà fins a gener de 2016.

Fins llavors, aquesta quantia es calcularà multiplicant 0,16 € pel nombre d'obres adquirides cada any per a préstec (no queda gaire clar si s'inclouran totes o només les que tinguin drets d'autor).

La norma, com en la reforma de la LPI, estableix algunes excepcions: biblioteques en municipis de menys de 5.000 habitants, aquelles situades en les institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, préstecs per a discapacitats. La consulta in situ de les obres no generarà pagament de drets. També, determina que aquestes noves quanties s’hauran de liquidar anualment durant els primers sis mesos de l'any següent i les entitats de gestió de drets hauran de repartir a cada autor el que li correspongui, sota un criteri que haurà de ser “objectiu, proporcional i de públic coneixement”.

A partir d'aquests punts, i per l'afectació directa que aquesta Llei té sobre el Sistema Bibliotecari de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) expressa mitjançant aquesta nota de premsa el seu posicionament públic sobre aquest assumpte, i manifesta que:

1. Des del més absolut respecte per la legalitat sobre la matèria, i especialment per la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), creiem indispensable que els autors rebin una compensació econòmica pels diferents usos de les seves obres; uns usos que també es poden desenvolupar a les biblioteques.

2. No obstant això, el desenvolupament de la LPI no ha de suposar un atac frontal al sistema de biblioteques català; precisament, aquesta nova Llei fa que siguin les entitats gestores de les biblioteques les responsables de pagar aquest cànon: i a Catalunya, ho són els ajuntaments.

3. No creiem que hagin de ser els ajuntaments els responsables de recaptar aquest cànon. Això pot afectar de forma molt negativa els ja minsos pressupostos municipals destinats a biblioteques.

4. Les biblioteques públiques són uns dels principals motors culturals, i d'accés democràtic i global a la cultura, amb una forta capacitat inclusiva i d'igualtat d'oportunitats. La inevitable reducció de pressupostos que comportarà aquest cànon afectarà de forma molt negativa a aquesta missió de les

biblioteques, recollida de forma explícita en el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública.

5. Creiem que han de ser el Ministerio de Cultura i el Consejo de Cooperación Bibliotecaria les entitats encarregades de la recaptació d'aquest cànon.

6. Apostem per incloure només una quota fixa del cànon, i no dues variables en funció del nombre d'usuaris i per obra.

Nota de premsa del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC).

 · Préstec de llibres i remuneració dels autors. Josep Matas a Legalment.

 · No al préstamo de pago en bibliotecas.

Les biblioteques d'Osona rebutgen el cànon pel préstec de llibres

que ha entrat en vigor aquest estiu.

pagar per llegir

Consumir cultura és com consumir qualsevol altra cosa: s'ha de pagar prèviament, com anar al gimnàs, anar en autobús o anar a fer copes. Per això cal fer de pagament un dels darrers reductes culturals del gratis total: les biblioteques públiques. Les biblioteques gratuïtes d'accés lliure tenien tot el sentit fa un segle, quan la cultura era un vedat dels grups dominants i calia facilitar l'accés als llibres a les classes populars, que no tenien llibres a casa. Un segle després, amb tota la població alfabetitzada i educada, i amb un fàcil accés a tota la literatura universal, és un debat que caldrà afrontar abans o després. Tocar aquest tema, però, és tocar l'os de la música. Crec sincerament que els partidaris de la gratuïtat absoluta es guien per consignes ideològiques caducades i sovint no són capaços d'analitzar la qüestió amb una certa perspectiva. Per exemple, no he sentit mai ningú que faci escarafalls quan ha de pagar una entrada per anar al cinema, a un museu, a un concert o al teatre.

Pagar per agafar un llibre en préstec té una doble justificació. D'una banda, es pagaria a canvi de rebre un servei, la qual cosa ja hauria de ser motiu suficient. En segon lloc, pagar una petita quantitat tindria un efecte dissuasiu sobre aquells usuaris de les biblioteques que s'enduen en préstec el màxim nombre de llibres o DVD permès, i a casa fan un tastet de cada cosa a veure quina consumeixen i quina no. L'abús que molts usuaris fan de les biblioteques públiques perjudica la resta d'usuaris que en fan un ús racional.

No estic parlant de fer pagar cap dineral i podríem excloure'n els nens i els aturats. Pagar una quantitat cada any, com ara 20 euros, per poder llegir tots els llibres que es vulguin, em sembla un autèntic regal. Altrament, es podrien abonar 25 cèntims cada vegada que algú s'endú un llibre en préstec. Amb aquests diners les biblioteques podrien comprar més llibres i pagar drets a les editorials i als autors dels quals es nodreixen. Quin sentit té, per a la indústria editorial del nostre país, que centenars de milers de llibres siguin llegits cada any de franc? No en té cap, i per això alguns països europeus ja fan pagar a llurs biblioteques públiques.

El Punt Avui. 26/08/13 02:00 - JAUME CLOTET