diumenge, 19 de gener de 2014

mu


CIERTAMENTE, para practicar de esa manera la lectura como un arte hace falta ante todo una cosa que hoy en día es precisamente lo que más se ha olvidado, y por eso todavía ha de pasar tiempo hasta que mis escritos sean legibles; una cosa para la que casi hay que ser vaca, y en cualquier caso no hombre moderno: rumiar...

Friedrich Nietzsche. La genealogía de la moral. Un escrito polémico. (Tret del pròleg. Aquí el podeu el llegir sencer)



5 comentaris:

  1. M'hauré d'anar posant al dia a poc a poc. erò sóc aquí de nou després d'un llarg parèntesis.
    Com diria l'Arale, "Oio, holaaaaaaaaa…."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que faràs arqueologia del blog? Uf, doncs tens fato per a una bona estona, Fgt, que això és sessió ininterrompuda: encara publiquem (no sé per què faig córrer el plural majestàtic, si estic més sola que la una) dia sí i dia també.

      Elimina
    2. Ara que hi penso, més que majestàtic, això meu deu ser, més aviat, plural de modèstia a banda.

      Elimina
  2. Nietzsche al Club..., això és categoria!
    I mira que arribava a escriure bé el paio..., cosa comprensible si recordem el seu mestre Shopenhauer.
    Ara només cal un bon prat per a jeure a rumiar tot plegat.

    ResponElimina