CIERTAMENTE, para practicar de esa manera la lectura como un arte hace falta ante todo una cosa que hoy en día es precisamente lo que más se ha olvidado, y por eso todavía ha de pasar tiempo hasta que mis escritos sean legibles; una cosa para la que casi hay que ser vaca, y en cualquier caso no hombre moderno: rumiar...
Friedrich Nietzsche. La genealogía de la moral. Un escrito polémico. (Tret del pròleg. Aquí el podeu el llegir sencer)
M'hauré d'anar posant al dia a poc a poc. erò sóc aquí de nou després d'un llarg parèntesis.
ResponEliminaCom diria l'Arale, "Oio, holaaaaaaaaa…."
Vols dir que faràs arqueologia del blog? Uf, doncs tens fato per a una bona estona, Fgt, que això és sessió ininterrompuda: encara publiquem (no sé per què faig córrer el plural majestàtic, si estic més sola que la una) dia sí i dia també.
EliminaAra que hi penso, més que majestàtic, això meu deu ser, més aviat, plural de modèstia a banda.
EliminaNietzsche al Club..., això és categoria!
ResponEliminaI mira que arribava a escriure bé el paio..., cosa comprensible si recordem el seu mestre Shopenhauer.
Ara només cal un bon prat per a jeure a rumiar tot plegat.
—Muuuuuuuu! —va dir ella.
Elimina