dilluns, 24 de febrer del 2014

el pare de roman gary



A propósito de identidad. Leonardo Sciascia en su Alfabeto Pirandelliano, dedica una de las «voces» a Ivan Ilic Mosjukine, el actor ruso nacionalizado francés, que en la adaptación cinematográfica de El difunto Matías Pascal, dirigida por Marcel L’Herbier en 1925, supo interpretar al personaje protagonista de forma inolvidable, hasta el punto de que «todos los lectores de la novela que habían visto la película, tal vez incluso el mismo Pirandello, no fueron ya capaces de recordar al personaje más que con la figura, los movimientos y las expresiones de Mosjoukine». Y añade: «Después de esta película, la vida de Mosjoukine, ya suficientemente pirandelliana, se vuelve pirandelliana del todo». Pero ¿en qué sentido? Sciascia habla de problemas de identidad y, casi como evidencia, enumera las interpretaciones del actor; desde Cadáver viviente de Tolstoi hasta Casanova. Pero, en esta misma línea, habría que añadir el Kean de Dumas y la Danza Macabra de Volkoff, historia de un director de orquesta que de tanto ensimismarse con la Danza Macabra de Saint-Saëns se vuelve loco. Pero creemos que la vida de Mosjoukine puede ser definida como pirandelliana precisamente por haber sido él también un hijo cambiado: nacido en una noble y rica familia de terratenientes, después de haber estudiado en el colegio y en el instituto, fue obligado por el padre a matricularse en Derecho. Estudió durante dos años, luego se escapó y se dedicó a la carrera de actor. Tuvo un hijo natural, el escritor francés Romain Gary, que heredó del padre, agravándolos, los problemas de identidad hasta morir suicida.

Andrea Camilleri. Biografía del hijo cambiado. La novela de la vida de Luigi Pirandello. Traducció de Francisco Julio Carrobles. Gadir, 2006. P. 188-189.




5 comentaris:

  1. No és pas la primera vegada que hem parlat de Romain Gary. Ni del fill que va tenir amb la Jean Seberg, (i, per tant, nét de Mousjukine per part de pare), l'Alexandre Diego Gary. Aquí.

    ResponElimina
  2. M'encanta aquesta derivada pirandelliana tan i tan remota!
    Ai de les identitats imprecises o confoses: aquest Mosjukine, ¿no té un nom similar al d'unes famoses llibretes?
    I quant de misteri no hi ha rere la memorable bellesa de la Seberg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja deia jo que em sonava d'algo. Pos els de les llibretes Mosjukine acaben de fer una col·lecció dedicada als Simpson; aviam si trobo el moment i les ensenyo, que les tinc en un tàper de fa dies.

      Ah, i resulta que en Mosjukine, quan encara era rus, va col·laborar amb en Kuleshov, en tot allò de l'efecte ídem. Verge, comences de tibar fils i no saps a quin jardí aniràs a petar.

      Elimina
  3. Serendipia?
    Vinc del Núvol i trobo més Gary...

    ResponElimina
  4. A mí, que me registren!, Núria.

    Demà hi ha una taula rodona a l'Institut Français, veig.
    I aquest any se celebra el centenari d'en Gary.
    I angle editorial acaba de publicar La vida al davant, traduïda per Jordi Martín Lloret. Tot això ho expliquen Aquí. Ni fet exprés, tu.

    ResponElimina