dilluns, 31 de març de 2014

de promoció


DES DEL JARDÍ
VICENÇ PAGÈS JORDÀ
Com molestar un escriptor
28/03/14 02:00 -
Després d'una llarga temporada de reclusió, es publica el llibre i el novel·lista surt del seu cau. Visita locutoris de ràdio, redaccions, estudis de televisió. L'entrevisten a casa, per telèfon, per xat, pel carrer. Es resigna a somriure a fotògrafs que no coneix, a opinar sobre la llei Wert, a conversar amb toreros i cantants... Tard o d'hora, però, topa amb algun periodista que, a causa de les condicions d'esclavatge laboral, de la mandra còsmica o de la malaltia d'algun familiar, no ha tingut temps d'obrir el llibre. Mut de por, amb perles de suor freda al front, el novel·lista es disposa a respondre de la millor manera possible les cinc preguntes que més detesta del món. Si fos sincer, les respostes s'assemblarien a les següents:

1) Em pot fer un resum del llibre?
És clar que no, perquè si el pogués resumir amb un parell de frases hauria estat una pèrdua de temps enorme haver dedicat tantes estones a dibuixar personatges, a complicar la trama, a perfilar el punt de vista.
2) Quin és el missatge que vol donar, la denúncia que pretén fer?
Cap. Si hagués volgut presentar una denúncia, hauria anat al jutjat. Pel que fa al missatge, si en tingués un de clar i definit el proporcionaria directament en comptes de marejar el lector durant centenars de pàgines.
3) Com se li va acudir la novel·la?
La pregunta no té sentit des del moment que no hi ha un moment fundacional en què aparegui la idea definitiva de la novel·la, a partir del qual només caldria trobar estones per asseure's i escriure-la. La novel·la no és xiuxiuejada per una musa amable, sinó més aviat el resultat d'una llarga sèrie de provatures, de dreceres, de reescriptures, d'escenes rebutjades o afegides. Fins que no s'ha acabat, ni l'escriptor sabia exactament com seria, i sovint ni tan sols com acabaria.
4) És una novel·la autobiogràfica?
Heus aquí una pregunta que no té res a veure amb la literatura, sinó amb la xafarderia. Resulta irrellevant si un personatge és inventat o si un altre està inspirat en un amic de la infantesa de l'autor. L'únic que importa és si el llibre és llegidor, imprevisible, versemblant… És clar que per parlar-ne cal haver-lo llegit.
5) Quins projectes té?
Justament quan el novel·lista ha acabat el llibre (i, doncs, ha dit el que considerava que calia dir) i està en plena promoció (i, doncs, disposa de menys temps per escriure), aquesta és probablement la pitjor pregunta de totes.
Si voleu que el novel·lista contesti amb ganes, comoditat i plaer, formuleu-li preguntes sobre aspectes concrets del llibre. Si en canvi el que voleu és enfonsar-lo, denigrar-lo o irritar-lo, qualsevol d'aquestes cinc servirà.

Recurs
Quan un periodista formula una pregunta tòpica, superficial o estúpida, el millor és que l'autor tingui una col·lecció de respostes de comodí a la màniga per deixar-les anar quan més li convingui. Molts autors sempre responen el que els dóna la gana, per mantenir un criteri o per superar el tedi de la reiteració.


7 comentaris:

  1. Recurs: quan el periodista no s'ha llegit el llibre, el millor és que l'autor porti les preguntes de casa. Autoentrevista, un gènere per conrear!

    ResponElimina
  2. La pregunta que mai havien fet a VPG, se la va haver de formular ell mateix, resposta inclosa. Aquí.

    P- ¿És cert que vostè havia de néixer el dia que van matar John Fitzgerald Kennedy però, potser espantat per l’enrenou, ho va ajornar fins a la Nit de Santa Llúcia del mateix any?

    R-Sí.

    ResponElimina
  3. Molt bo !
    De tota manera, jo hi donaria la volta, a la crítica de Vicenç Pagès, i en lloc d'acusar al periodista - que el disculpa, una mica paternalment, això sí - el donaria al sistema publicitario-editorial-de-convertir-ho-tot-en-xafarderia-i-espectacle - i, en última instancia, al mateix escriptor. De la manera superficial que es tracta tot en els mitjans de comunicació (??!!), quìna mena de preguntes pot pretendre que li facin ? I per què caram un escriptor ha de promocionar un llibre com si fos un actor de Hollywood ? No si pot negar, de debò, o no serà que, en el fons, per moltes suors i pors que es passin, afalaga la vanitat una mica ? No m'imagino a Faulkner o Dostoievski o Céline, havent de fer aquestes coses per promocionar els seus llibres, i, ni tan sols, fent "presentacions" de llibres,
    Dr. Vilardekyll

    ResponElimina
  4. Em sembla que és un pur tràmit contractual. Si guanyes un premi com el Sant Jordi has de fer aquesta promoció peti qui peti. Curiosament (i millor per a ells i elles), els guanyadors d'altres premis concedits la Nit de Santa Llúcia (a la què ja s'ha fet esment) no s'han de moure gaire i no entren en aquesta roda promocional de la qual tothom renega fins que, ai las!, guanya el premi citat.
    Dit això, i independentment de les entrevistes que li facin a l'autor, algun dia llegiré "Dies de frontera". Algun dia. Segur.

    Salutacions més que cordials,

    SU

    PS. Avui he sentit l'amo de la Sendra a Catalunya Ràdio... Crec que li heu de dir a en Xavier Bosch que aquesta història té una novel·la!

    ResponElimina
  5. La Su ho ha resumit perfectament, Doctor: inconvenients de guanyar el St. Jordi. Tot i això, i sense abandonar la retòrica promocional, Aquest any (i sense que serveixi de precedent) per sant Jordi, el sant Jordi!. Ho dic perquè, malgrat el soroll (ja sabem el risc que suposa que tothom en parli: ui, sí, pots comptar!, no serà tant, etc.) em sembla una novel·la excel·lent. I les bones qualitats, al meu parer, no tenen a veure ni amb la història que ens explica, ni amb els personatges que la protagonitzen, sinó amb el narrador, «l’entitat que tot ho sap i tot ho diu, la instància translúcida i mig evident, que disposa, diu, adjectiva, fragmenta, tria i talla, comenta, analitza, descriu o interroga (amb criteri esmolat) el que se’ns dóna a llegir», en paraules d'un que es diu Manel Ollé. Sensacional, pel meu gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Representa que'sensacional' concorda amb 'narrador'.

      Elimina
  6. P.S.: L'amo Sendra dóna per una trilogia costumista, ja t'ho ben juro!

    ResponElimina