els secrets de l'escriptura

Avui li toca a Jordi Nopca passar pel divan dels #secretsdelescriptura i explicar-nos els seus hàbits a l’hora d’escriure. En Jordi va néixer a Barcelona l’any 1983, i va publicar la primera novel·la, El talent (LaBreu Edicions) l’any 2012. Ha estat escrivint novel·les i contes abans i després de ser publicat, però encara no sap ni quan ni com aquest material veurà la llum.

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?

Escric en una habitació pintada de color blau. Hi ha una petita prestatgeria de color blanc –amb els llibres de lectura o de consulta recent–, una cadira verda i una altra de blava i un gran armari on guardo, entre d’altres coses, els articles de premsa, un cistell i l’aspiradora. En una de les parets hi ha un rellotge sense pila, aturat a les deu menys deu, aproximadament. En una altra, una reproducció d’un quadre de Miró: hi veig un peix deforme que canta i, al mateix temps, pinta amb les aletes.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?

Escric sempre amb ordinador. Tinc un parell de llibretes amb idees sobre els projectes oberts, i també una quantitat important de notes al mòbil, sobretot centrades en detalls que se m’acudeixen. També prenc notes a les llibretes de feina (les que faig servir durant les entrevistes amb escriptors, amb una lletra cada vegada més il·legible i esquitxada de dibuixos entre infantils i obscens).

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?

La feina al diari m’impedeix tenir una rutina de treball gaire elogiable. Quan tinc forces, em llevo aviat (sobretot els caps de setmana), i escric durant una hora o una hora i mitja. Abans treballava millor als matins. Cada vegada escric més a la nit, després de la jornada laboral, per anar a dormir una mica més cansat. Gràcies a aquesta estratègia somio menys.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?

Al meu escriptori hi ha, sempre, les llibretes amb les idees, contes revisats plens d’anotacions i un petit monstre que vaig comprar a Alemanya. No se m’acudiria mai, escriure amb una cervesa al costat!

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?

M’agrada posar-me clips al cap o gorres. Abans intentava escriure sempre en una cadira incòmoda. No puc escoltar música ni menjar. De vegades tanco la porta, només quan necessito sentir-me aïllat. Això passa, per exemple, si estic escrivint una escena de contingut sexual o en la qual hi hagi un conflicte familiar.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?

El màxim són dues hores. Però penso obsessivament en el que vull escriure en les situacions més estúpides i insospitades.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?

Pijama, gorra i sense mitjons. A l’hivern, no portar mitjons és fonamental: escric més tranquil si passo fred i si tinc gana. No haver passat per la dutxa és important, però no tant com tenir els peus glaçats. Escriure ficció a l’estiu és una tortura.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?

La feina m’obliga a dedicar la major part del temps a llegir ‘novetats’. Això vol dir ficció –actual i recuperada–, però també assaig i poesia (una mica menys que la resta). No puc deixar de llegir. M’agradaria dedicar més temps a les lectures extraprofessionals. Aquest estiu, per exemple, vaig llegir Patrick Modiano, Arto Paasilinna, Helen Oyeyemi, Olga Grjasnowa i Sheila Heti. En el cas de Heti, per exemple, vaig anar acumulant retrets.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?

Reescric molt durant l’escriptura, però també quan ja he acabat el que feia. Em costa trobar la forma definitiva dels contes, però m’ho passo molt bé corregint i escoltant les recomanacions i canvis. Abans (fa uns 10 anys) em treia de polleguera, tornar al text. Ara no només em sembla necessari sinó que sempre millora, a mesura que una nova versió enterra la precedent.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?

Sóc un secretista malaltís. No deixo llegir res abans d’acabar-ho. De moment, només he deixat veure dos textos. El segon d’ells va acabar sent la primera novel·la, El talent. En aquest cas, la primera versió va ser llegida i corregida per La Gran Lectora de Confiança. La segona versió, també llegida i corregida per La Gran Lectora de Confiança i un Gran Lector (també de Confiança). Hi va haver una reforma a fons de la novel·la. Llavors va arribar a les mans de l’editor, i gràcies als seus consells –i a la meva insatisfacció perpètua– hi va haver un últim procés de reescriptura de quatre mesos, on el text va ser reduït considerablement. La Gran Lectora de Confiança va donar el vistiplau definitiu.

Albert Forns. Els secrets de l'escriptura (17): Jordi Nopca. TimeOut. 26|11|2013.