dimarts, 4 de març de 2014

en nopca i el talent


Fotografia d'Ester Andorrà.

Títol_ El talent
Autor_ Jordi Nopca
Col·lecció_ Cicuta, 3
Pàgines_ 388
Preu_18 euros
ISBN_978-84-939632-0-0

Júlia Nonell i Marco Casanova tenen 25 anys i el cap ple d’entusiasme. Per engegar el seu projecte, Edicions del Cocodril, no dubten a robar un prototip capaç de detectar el preuat i fugisser talent literari. Amb la gallina dels ous d’or a les mans, la jove parella d’emprenedors agafen el primer vol barat cap a Lisboa per tal de reclutar autors inèdits carregats de futur i construir un catàleg que faci tombar d’esquena. Això sí, sempre i quan el detector no passi a mans de la ferotge competència, decidida a aturar-los costi el que costi.

Jordi Nopca debuta amb una novel·la d’aventures literàries, optimista i sensorial. Més enllà de l’acció hilarant i l’electricitat que la recorre, el lector curiós hi apreciarà un amor incombustible cap a la literatura i l’art: avantguardes, mutacions i degeneracions hi són convocades amb esperit digressiu i aparicions estel·lars com les d’Aristòtil, Ramon Llull i Boris Vian.

Escrita abans de la pluja seca de crisi i derrotisme que ens assetja, El talent és una novel·la on «la realitat s’impregna de fantasia, i la fantasia pren un bany de realitat». Visca Edicions del Cocodril!

Jordi Nopca va néixer a Barcelona l’any 1983. Va estudiar Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Des del 2006 ha escrit articles per a Mondosonoro, Benzina, Sortim, Què fem? i Time Out Barcelona. Traductor ocasional, actualment és redactor del diari ARA.




5 comentaris:

  1. Localització d'exteriors: Comte Borrell, 133.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, Mati, era el meu bar. La senyora Maria de la cansaladeria, la Rocío de la porteria i servidora preníem cafè & croissants & confidències. Ai.... l'alegria que passava! Visca l'Alegria!!!!

    ResponElimina
  3. Ara no em diràs que haig de llegir 'El talent' sí o sí .... que potser hi surt la senyora Maria??? La senyora Maria li dèiem la de la cansaladeria perquè hi era asseguda gairebé a totes hores, en un banc, d'ençà que es va jubilar de la porteria i la va ocupar la Rocío. O sigui que totes dues eren de professió porteres, però no com la prota esquerpa de 'L'elegància de l'eriçó'. No, eren d'un altre sector més procliu al comentari de text. Queden exemplars, Mati?

    ResponElimina
  4. Cap senyora Maria a la vista. De moment hi he trobat una parella de hipsters que es volen reformar la cuina (i, ja posats, el bany) de casa seva, un editor que es diu Senatus (i 'Populusque Romanus' de cognoms) un taxista portuguès, un home amb gavardina, un cambrer, el vigilant del museu d'un club de futbol....Es veu que aviat també hi compareixeran en Raimon Llull, Aristòtil i Boris Vian. Sembla la cabina dels germans Marx, tu.
    Encara queden un parell d'exemplars, Tremenda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que hi penso, sí que ha sortit una Maria. Maria Guimaráes Sosa, que té quatre novel•les amagades a la cambra de bany de casa seva. Que no sigui aquesta.

      Elimina