Al món del còmic es donen sorpreses meravelloses. Com qui no vol la cosa, fins i tot Alison Bechdel (Pennsylvania, Estats Units, 1960) és capaç de fer una obra mestra. Res del que ens aportava a la sèrie Unnatural Dykes, publicada en castellà per La Cúpula amb el títol Unas bollos de cuidado, anunciava la perfecció narrativa i la profunditat d'emocions desplegades a la novel·la gràfica Fun Home. Un tragicòmic familiar (La Magrana). Si a la primera va tractar l'homosexualitat -tema central de l'autora- des d'una ensopidora perspectiva militant (i per tant, col·lectiva); a la segona ens ofereix un apropament nascut d'unes individualitats radicals, allunyades de banderes i enclaustrades en un enrarit àmbit domèstic. No cal esperar al futur: aquest còmic autobiogràfic es troba entre els millors del seu gènere.
Encara que fos només per poder gaudir del capítol inaugural, i no és el cas, la seva lectura ja seria recomanable. En realitat, Fun Home és quelcom més que el relat d'una part de les vivències de l'autora-narradora perquè l'autèntic protagonisme recau en l'enigmàtic pare de Bechdel. La història té a més un secundari de luxe: la mare, víctima amarga dels enganys del cap de casa. A les primeres pàgines, la figura del pare queda retratada per la seva afició, gairebé malaltissa, a la decoració. La família dels Bechdel es troba instal·lada en una esplèndida mansió d'estil gòtic renaixentista que van comprar en un estat ruïnós. Però res recorda allà el seu passat d'abandonament, perquè el pare ha restaurat amb passió fins a l'últim detall i ara llueix sencera gràcies al seu gust barroc, com si es tractés d'una sala d'un museu d'arts decoratives.
Més que una llar, la casa és un escenari que vol donar l'aparença d'una vida familiar idíl·lica, malgrat ser una farsa. La tragèdia no triga en arribar i el cop ve en forma de mort, la del pare, plena també de misteri perquè Bechdel sospita que es va suïcidar. Un dramàtic episodi que de retop permetrà desvetllar -mitjançant el descobriment d'una fotografia eròtica d'un jove mig despullat- la seva homosexualitat. La filla s'explica llavors l'especial vincle que els unia als dos i que mai va saber verbalitzar. La consciència progressiva de l'orientació sexual de la pròpia Bechdel, lesbiana, és paral·lela a la brutal descoberta i a la creixent melancolia que pateix la mare, circumstàncies que eviten qualsevol caiguda en el maniqueisme.
Una història així vessa de dificultats a l'hora de traslladar-la a la narrativa gràfica. L'estil senzill de Bechdel -una dibuixant que mai ha destacat per les seves troballes visuals - resulta idoni en aquest cas, perquè la complexitat ja ve donada pel guió, d'una qualitat extraordinària: no és d'estranyar que la revista Time escollís Fun Home com el millor llibre del 2006. En l'apartat de les il·lustracions, però, Bechdel també ens ha reservat un caramelet amb les instantànies hiperrealistes que encapçalen els capítols i que conformen un pertorbador àlbum de la memòria familiar.
Amb subtilesa, l'autora demostra molta perícia a l'hora d'engrandir la història amb capes de significat, una riquesa deguda de nou al pare, que té dues feines: d'una banda és l'hereu d'una funerària i, de l'altra, dóna classes de literatura, un gust per les lletres que també comparteix Bechdel. La comiquera, per exemple, percep una perillosa atracció del progenitor vers Camus, una de les seves obsessions amb Scott Fitzgerald. Les referències llibresques són tan abundants (mites clàssics inclosos) que Fun Home s'erigeix al final en pioner còmic metaliterari. I els seus personatges t'acompanyen durant molt de temps un cop acabada la lectura. No hi ha millor elogi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada