llibres que haurien d'existir

«La sàtira és un gènere literari, conreat a bastament pels més insignes saures de la literatura. La sàtira, vet-ho aquí, els ha permès esplaiar-se, deixar de ser patums, arribar al poble. Normalment amb pseudònim (Sagarra era “Voliol” al Bè Negre, Ruyra era “Tío Kakin” a la Societat del Fitxo de Blanes), el gènere ha donat pàgines d’una gran vivacitat, d’un acarnissament memorable, i d’un regust oral que ens apropa a l’època del mite explicat a la vora del foc, abans de l’any de la picor.

Per tot plegat, perquè també creiem que la sàtira és font de coneixement, un amic dissenyador gràfic i jo vam decidir maridar imatge i text, i inventar llibres que certes patums del panorama literari bé haurien escrit, però no ho han fet. I és que, satiritzant, potser amb poca traça, assolíem comentaris sobre l’actualitat, comentaris directes, sarcàstics, al cap i a la fi bertranades que convidaven a la reflexió. Val a dir, també, que la sàtira ajuda a memoritzar, car guardem al còrtex allò que ens ha fet riure, l’acudit, la parèmia, l’estirabot...»

Escafarlata. Llibres que haurien d'existir.