de casa al club: una carta de la teresa rovira al seu pare

Barcelona, 6 d'octubre de 1949

Estimat pare.

Avui a l'Escola de Bibliotecàries m'han donat la resposta del que podia fer per acabat la carrera: el mes de gener, hauré de passar un examen de convalidació dels dos cursos fets durant la guerra, és a dir en període "roig", que diuen ara aquí. Mentrestant, m'han inscrit de tercer curs i avui ja he començat les classes, més ben dit les pràctiques, a la Biblioteca de Catalunya.

La primera vegada que vaig anar a veure la secretària de l'Escola, no volia saber res de res i em deia que tret de l'examen d'ingrés, que vaig passar el mes de juny del 1936, no em servia res més, i hauria de tornar a fer tota la carrera en tres anys. Estava tan desesperada, que li vaig dir de qui era filla. Aleshores tot va canviar i van ésser facilitats, malgrat que, segons m'han dit les noies del meu curs (d'abans), va ser una falangista entusiasta des dels primers moments. Juntament amb el Sr. Mateu, han trobat la solució per poder inscriure'm de tercer curs.

A la Biblioteca de Catalunya, aquest matí, tothom m'ha vingut a veure. Quan ha passat el Sr. Mateu i ha vist tantes bibliotecàries juntes, una d'elles l'hi ha explicat que feien una reunió de benvinguda. Les noies m'han preguntat molt per tu: "Digues-li que nosaltres som les mateixes de sempre." A dins de la Biblioteca i entre les bibliotecàries, l'ambient continua com abans. Són la mateixa gent. En canvi, l'Escola no és ni ombra del que havia estat. Els professors, encara que també ho siguin de la Universitat, semblen d'Institut, fins amb apunts dictats o llibres de text per aprendre de memòria.

Les noies, sovint si una parla castellà, s'hi posen a parlar totes. I això que les alumnes de l'Escola encara continuen representant una tria. Sort, de totes maneres, que el tercer curs el passem gairebé sencer a la Biblioteca de Catalunya. El Sr. Bohigas no és professor d'Història del llibre a l'Escola, com quan jo vaig fer primer. Ara ens ensenya Paleografia del llibre a tercer curs, i a la Biblioteca. N'he estat contenta. La Història del llibre, de primer, la dóna un bon senyor Arellano, que tradueix i dicta amb el llibre del Sr. Bohigas a la falda. La gent s'adorm, diu la Montserrat.

El Sr. Mateu se'l veu bona persona. Però, és clar, substituir el Sr. Rubió! Deixa fer les bibliotecàries antigues que, tanmateix, han estat obligades a seguir les regles de catalogació del "Cuerpo de Archiveros y Bibliotecarios", enlloc de les del Sr. Rubió. Tampoc no segueixen l'ordre decimal estricte en l'ordenació dels llibres als dipòsits. Només els grans grups, i dins de cada grup els llibres es col·loquen per ordre d'entrada.

Ens ha fet gràcia —i m'ha emocionat— una bibliotecària antiga que ja era a la Biblioteca en temps de la Mancomunitat. Quan li han dit que jo era la teva filla, m'ha preguntat com és que ara no anaves mai a la Biblioteca. Li hem explicat que eres a França. No se'n sabia avenir, només deia: "però com pot ser, si és una bellíssima persona! No me'n sé avenir!". En anar-me'n jo encara m'ha vingut a trobar dient: "No me'n sé avenir, però si és tan bona persona, el seu pare!" M'ha demanat que et saludés "de part de una bibliotecària molt velleta però que, de jove, era passadora".

He vist diverses vegades el tiet Pere. Diu que t'ha d'escriure sobre la torre d'Horta. El senyor Peig creu que el millor seria el deshauci de la senyora del militar, i que ho faria quan li ho diguessis, però abans vol enterar-se del que costaria.

Vindré segurament, amb el nen, cap el dia 18 o 20. Quan seran els exàmens de l'Antoni? Voldria saber-ho perquè m'agradaria ser aquí. Encara que manqui algun dia a la Biblioteca, veig que, malgrat els anys passats, em recordo força de tot el que ens ensenyava el senyor Rubió que veuré d'aquí pocs dies.

La Carolina Lleonart, del meu curs, és l'única que s'ha casat i no fa de bibliotecària. El seu pare, en Josep Lleonart, m'ha dit la Núria Rossell, sembla que gairebé no existeixi de prim que està. S'ho han passat molt malament.

Dimarts vaig a veure el nen.

T'abraça la teva filla,

Teresa Maria

Espero que et trobis més bé del dolor, i que rebré carta vostra abans de tornar.

[Transcripció diplomàtica d'una còpia mecanoscrita de la carta original, inèdita, de 3 f. d'extensió.]

«Dues cartes d'octubre del 1949». A: Revista de Catalunya. Homenatge a Teresa Rovira. Núm. extraordinari, 2014/II. P. 173- 175.

Filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili, Teresa Rovira va néixer a Barcelona el 1918. Estudià el batxillerat al Blanquerna d'Alexandre Galí, i el 1936 ingressà a l'Escola de Bibliotecàries, carrera que, a causa de la guerra, no va poder acabar fins el 1953. El 24 de gener de 1939 havia marxat amb els seus pares a l'exili i els franquistes els van buidar la casa. Testimoni d'aquest èxode és el llibre del seu pare Els darrers dies de la Catalunya republicana [...] En els seus records de l'exili, publicats a la nostra revista (núm. 35, 1989), ens explica una etapa molt important de la seva vida. Amb la família s'establí a Perpinyà i aviat a Tolosa de Llenguadoc amb l'ajut del Comitè Universitari. Poc temps després, es traslladaren a Montpeller sota l'empara de la Residència d'Intel·lectuals Catalans, on Teresa Rovira va viure set anys i va estudiar-hi la carrera de lletres. El 1946 es casà amb Felip Calvet, home de confiança del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla. Va tornar a Catalunya el 1953 i, acabada la carrera, hi obtingué la plaça de bibliotecària d'Esparreguera. El 1958 passà a la Biblioteca de Catalunya, on va publicar diversos catàlegs i estudis sobre el llibre infantil. [...] L'any 2013, el Departament de Cultura, a través del Servei de Biblioteques, va crear el Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques.

[...] Dissortadament Teresa Rovira i Comas ens va deixar el proppassat 23 de setembre sense veure editat aquest homenatge, del qual va arribar a tenir notícia. Només podem dir-vos que "la senyora Rovira" ha viscut per posar les coses a lloc.