dijous, 7 de maig de 2015

heidegger esquilant una ovella



Heidegger i senyora, a la cabana de Todtnauberg.

«Entre les meves lectures, Thomas Bernhard ocupa un lloc molt especial. I entre tots els textos de Bernhard que he llegit, ocupen el lloc de privilegi les dues o tres pàgines de Mestres antics on Bernhard es mofa de Heidegger. El passatge és un atac tan sorprenent a la institució intocable de la filosofia acadèmica que costa de creure el que estàs llegint. ¿És possible parlar així sobre un professor venerable? Cada cop que rellegeixo aquestes poques línies, no puc evitar de riure en veu alta amb la sensació d'incredulitat. I alhora cada cop que torno a aquest passatge sento que un calfred em recorre l'espinada perquè sé que l'entorn en el qual Heidegger es dedicava (només) a pensar no en té res, absolutament res, de divertit.
Sempre que penso en ell, diu Bernhard, el veig assegut en un banc de fusta davant de la seva cabanya de fusta, acompanyat de la seva dona que es dedica amb «entusiasme pervers» a fer mitja. La dona li teixeix jerseis amb la llana d'unes ovelles que el matrimoni retirat a la Selva Negra hauria criat i esquilat personalment —visualitzeu per un moment el professor Heidegger esquilant una ovella per si voleu sentir l'efecte que provoca la ploma esmolada de Bernhard i rieu a plaer. I llavors ja estareu preparats per veure amb l'ull prou crític «Heidegger caminant davant de la casa, llegint, menjant, assaborint la sopa, tallant una llesca de pa (fet per ell mateix), obrint un llibre (escrit per ell mateix), tancant un llibre (escrit per ell mateix), acotant el cap, aixecant el cap, etc., etc....». Reger, el personatge que narra Mestres antics, s'esgarrifa perquè la gent, fins i tot la gent «súperintel·ligent», s'hagués pres seriosament Heidegger. I conclou que, malauradament, és innegable que «als alemanys, els impostors els impressionen.» El fet que els alemanys mostrin interès pels impostors és una de les característiques més singulars del poble alemany i en aquest sentit, els austríacs encara són molt pitjors.
Heus aquí el mestre Bernhard en tota la seva salsa, heus aquí el seu verb esmolat.» 

Simona Škrabec. «Sobre els impostors que tot poble necessita». L'Avenç. Núm. 406, novembre 2014. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada