dijous, 16 de juny del 2016

santoral


«El 16 de juny és el Bloomsday, el dia en què James Joyce situa la llarga passejada de Leopold Bloom a la seva novel·la Ulisses. "Proust o Joyce" és una de les grans dicotomies de la civilització, encara més que "Tolstoi o Dostoievski", potser més que "lletres o ciències". No tinc res contra Proust —Déu me'n guard—, però em sento més pròxim a Joyce, ni que sigui perquè és més juganer, perquè escriu amb una alegria salvatge, perquè cada capítol és un petit món embolicat d'una manera diferent. El sentit de l'humor de Joyce, esparracat i sacríleg, dista molt de Proust. "No bec res entre copa i copa", llegim al capítol nou de la segona part: una frase que podria haver subscrit Groucho Marx.
En molts lectors, l'Ulisses desperta una admiració reverencial, que sovint es tradueix en una certa distància. "Ho he intentat tres vegades" és una frase autoindulgent que he sentit en més d'una ocasió. De vegades és un error començar pel començament: al capdavall, Joyce escrivia simultàniament diferents capítols del llibre, i no veig per què els lectors no poden emprendre'l pel mig. Per fer un tast de l'Ulisses, recomano llegir el capítol deu de la segona part. Som al capvespre. Tres noies s'estan a la platja. N'hi ha una, Gertie MacDowell, que és "un exemplar de gentil minyona irlandesa del milloret que es pugui veure". A uns metres, Leopold Bloom —que li dobla l'edat— s'embadaleix contemplant-la. Entre tots dos sorgeix una relació silenciosa, intensa i efímera, tendra i obscena, d'un erotisme naïf. La primera part del capítol descriu els contactes visuals entre els dos personatges, mentre que la segona part ressegueix el flux de consciència desfermat de Bloom: "De vegades els fills surten prou bé. Zero i zero fan un. O un vell ric de setanta anys i una núvia tota ruboritzada. Casar-se al maig per penedir-se'n al desembre. Aquesta humitat és molt desagradable". I no es refereix a cap fenomen meteorològic».

Vicenç Pagès Jordà. «Bloomsday». A: El llibre de l'any. Labutxaca, 2011. P. 61.


2 comentaris:

  1. Jo també crec que és un dels millors capítols. Escrit amb vertader primor imitant l'estil de les revistes femenines d'aquell temps, Joyce deixa anar un conte excitant i molt cruel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de les de ho he intentat no sé quants cops, Glòria, subespècie començant pel final, acabant pel principi, ara allò del ronyó, etcètera. Ho he provat tants cops que crec, honestament, que a hores d'ara ja es pot considerar que l'he llegit sencer i en perfecte desordre, això sí. Va, avui miraré de llegir el capítol aquest de la Gertie MacDowell, que un dia és un dia. I bon Bloomsday tinguis, Glòria.

      Elimina