srebrenica, 20 anys després

«Van ser entre 7.000 i 8.000 els assassinats entre el 11 i el 13 de juliol de 1995. La matança de Srebrenica va ser el colofó d'una seqüència d'actes genocides i de neteja ètnica comesos en els Balcans.

Fins i tot per estàndards balcànics, l'est de Bòsnia, amb les seves muntanyes, valls i boscos, és una regió aïllada, mal comunicada, les carreteres sovint es tallen per la neu. Aquest aïllament afecta especialment a algunes municipalitats i petites comunitats locals que avui inclouen a gran part de exrefugiats i desplaçats interns, bosnians majoritàriament (de forma una mica simple anomenats musulmans bosnians), que van tornar al seu lloc d'origen després de la guerra. L'aïllament que també és polític i social, en ser avui minoria en àrees on abans de 1992 eren majoria.

[...] És en aquesta regió, la de la vall del riu Drina, que va inspirar la novel·la d'Ivo Andric, El Pont sobre el Drina, avui integrada en la seva major part a la República Srpska, on va tenir lloc el gruix de les matances i la neteja ètnica que van fer de Bòsnia una de les majors ignomínies en la història moderna d'Europa. Els focus de la CNN es van centrar a Sarajevo i el seu setge de més de tres anys per les forces de l'exèrcit serbobosnià de Ratko Mladic. Però les àrees rurals de l'Est van patir un infern. Gairebé totes les poblacions clau van caure entre abril i maig de 1992, poc després de la declaració d'independència de Bòsnia en mans d'unitats paramilitars chetniks i forces de seguretat locals, amb diferents formes de suport del Belgrad de Slobodan Milosevic (alguna cosa similar a la estratègia actual de Rússia a l'est d'Ucraïna).

En aquestes breus setmanes, en poblacions com Foca o Visegrad, a escasses dues hores de Sarajevo, milers de bosnians, de tota edat i condició, van ser assassinats, molts de forma grotesca; milers de dones van patir violacions sistemàtiques en centres de detenció com hotels o gimnasos, i es van destruir pràcticament totes les mesquites i el llegat otomà d'aquesta regió. Aquesta eficaç metodologia de matances massives i neteja ètnica recorda en alguna cosa a la de les Einsatzgruppen nazis a la Unió Soviètica que descriu Timothy Snyder a Bloodlands.

Paisatge després de la guerra

Aquest juliol es compleixen 20 anys de la massacre de Srebrenica, l'única fins avui de les moltes esdevingudes a l'antiga Iugoslàvia que ha estat qualificada com a genocidi per la jurisdicció internacional. Radovan Karadzic i Mladic van seure a la banqueta i Milosevic va morir en ple judici fa gairebé una dècada.

Però 20 anys no són suficients. En aquests Balcans teòricament encarrilats cap a la Unió Europea (Albània, Montenegro, Sèrbia i Macedònia són candidats a la integració), hi ha coses que no canvien tan ràpid. És el cas de la narrativa sobre genocidi i les guerres dels anys noranta en general. No hi ha acord sòlid sobre el passat recent, ni tampoc sobre fets similars de la Segona Guerra Mundial, part de la psique col·lectiva i, sovint, presents en les ments dels autors criminals o els seus instigadors. Genocidi, víctimes i justícia continuen sent qüestions profundament polaritzadores, tant entre els nous estats nascuts de la desintegració de Iugoslàvia, com dins de les seves societats, més segregades avui, i per descomptat a Bòsnia...».

Jordi Xuclà. Srebrenica, 20 anys després. Diari de Girona. 27|7|2015.