Gisela Ruiz: «Ara no puc parar de llegir però aprendre'n va ser una tortura»

Una bibliotecària singular. Per animar els joves a llegir és capaç de planejar 'assassinats'.

GEMMA TRAMULLAS

elPeriódico. 17|10|2015.

Quan fa tres anys va assumir la direcció de l'única biblioteca infantil i juvenil de Catalunya que funciona de forma autònoma, sabia que s'enfrontava a un repte majúscul. No només heretava el llegat de Mercè Escardó -pionera de l'animació lectora i responsable de la primera bebeteca d'Espanya-, sinó que pretenia fer de la biblioteca un espai atractiu per als adolescents. Amb aquest objectiu i al capdavant d'un equip de cinc dones, Gisela Ruiz es proposa convertir la biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès en l'escenari d'un crim.

-Aquí no classifiquen els llibres per edats.

-Les edats físiques no tenen gaire sentit. En realitat, no hi ha una edat per a la lectura, hi ha un desenvolupament lector, que és individual. Llegir és un plaer i és millor que el nen agafi el llibre que li agradi, encara que ens sembli que és infantil o molt difícil per a ell.

-¿Vostè va ser una lectora precoç?

-Primer em posaven a llegir amb el grup de repàs perquè llegia malament en veu alta i era lenta. Ara no puc parar de llegir, però aprendre'n va ser una tortura. Els llibres m'han canviat la vida. No vull sonar metafísica, però no concebo la meva vida sense la lectura.

-Ara els adolescents devoren llibres de venda al súper: Els jocs de la fam, Desconnexió, Divergent, After….

-¡A mi em va passar! Vaig llegir tots els volums d'Els jocs de la fam en un cap de setmana compulsivament, no podia parar. Jo en dic fast-book, com el fast-food. Quan acabes et sents embafat, però, així com el devores, l'oblides.

-Almenys serveixen perquè s'enganxin una estona a la lectura, ¿oi?

-Em pregunto si els que només llegeixen aquesta mena de llibres després són capaços de saltar a un altre tipus de literatura... Un cas similar a nivell infantil és Geronimo Stilton, que són llibres cars i de mala qualitat. No dic que no hagin d'existir, però crec que una biblioteca no és el lloc per promoure'ls. El nostre repte és fer veure als nois que hi ha altres coses que els poden agradar i que no oblidaran mai, com L'illa del tresor, o títols actuals molt ben escrits, com La Piràmide Vermella.

-L'adolescent és al·lèrgic a la biblioteca.

-Estem experimentant formes d'atraure els adolescents. Moltes biblioteques organitzen visites però nosaltres volem que sigui una experiència vivencial que els quedi gravada i hem planejat uns assassinats literaris. Quan els nois arribin es trobaran un cordó policial i hauran d'organitzar-se en equips d'investigació a l'estil CSI. Ho hem dissenyat de manera que per avançar en la investigació hagin de consultar llibres de qualitat.

-Per cert, ¿què fa una llicenciada en Medicina dirigint una biblioteca?

-Primer vaig estudiar Biblioteconomia, però no em vaig plantejar mai treballar en una biblioteca i encara menys en una d'infantil. L'últim any de carrera vaig fer una assignatura anomenada Sistemes Avançats de Recuperació de la Informació, que es basa en la intel·ligència artificial, i em va fascinar. Vaig decidir estudiar Medicina i després fer un màster en neurociència, però va sortir la plaça de Can Butjosa i vaig apostar pel meu vessant de bibliotecària.

-¿De què li serveix aquí saber com funciona el cos humà?

-Tot serveix. Amb el Grup d'Investigació en literatura infantil i juvenil de la Universitat Autònoma volem descobrir si hi ha diferències significatives en com la lectura digital i l'analògica activen les àrees neuronals del cervell.

-¿Quina és la seva hipòtesi?

-La lectura és un mecanisme evolutiu molt recent, amb prou feines un segon en la història de l'ésser humà, i si ha produït canvis significatius en el cervell no ho sabem. I si la lectura és un segon, la lectura digital és molt menys. Per això llegir en paper o en pantalla probablement és el mateix.