dijous, 19 de novembre del 2015

keep reading, samwell tarly


Joc de trons. 5a temporada. Episodi 5è. Kill the Boy.

Si no heu vist la sèrie, no seré jo qui us en faci cinc cèntims. Ni de conya. Em veig més amb cor de resumir-vos la Biblia en 140 caràcters. Em limitaré, com ja és costum, a escombrar cap a casa i a deixar constància dels personatges que són lectors empedreïts. Se'n porten la palma la Shireen Baratheon, en Samwell Tarly i en Tyrion Lannister.
Curiosament, se m'acut ara, tots tres —la noia amb la cara marcada, el grassonet maldestre i el nan— s'asseuen, d'una manera o altra, en allò que podríem denominar el banc dels esguerrats, i aquí ho deixo, que no tinc el cos per a interpretacions, de tanta carnassa com me n'he hagut d'empassar en la cinquena temporada.

Tyrion Lannister i Varys (el de l'esquerra).
Shireen Baratheon
Dels tres, però, la guanyadora absoluta és la Shireen, no tan sols per la quantitat d'escenes on surt amb un llibre entre mans, sinó també perquè, a sobre, fa proselitisme, vull dir que ensenya a llegir a dos personatges: en Davos Seaworth i la Gilly. No es poden acumular més mèrits.


Oju, spoiler: Malgrat haver-se passat dues temporades llegint molt, amb risc de fer-se malbé la vista, la Shireen no haurà de dur mai ulleres, pobrissona meva, que el tarat de son pare (aquest, però, seu en un tron i no pas en el banc dels esguerrats; en això la ficció també imita la vida), ha posat remei definitiu a la inevitable presbícia que acabaria patint la nena, pels volts de la quarantena. L'ha pelada, vull dir. Tot i que la Shireen no es pot pas queixar, perquè ha superat l'esperança de vida mitjana de qualsevol personatge de la sèrie, la veritat és que Benioff & Weiss ens podrien haver estalviat una mort tan cruel. Per compensar, el pare tarat només la sobreviu cosa de cinc minuts, se'l carreguen de seguida. Això ja sembla Comala: aviat no hi quedarà ni l'apuntador.
Jo estic per abolir la monarquia i proclamar la república, en la sisena temporada dels trons. En Tyrion, el nan, seria el president, en Sam, el grassonet maldestre, cap del gabinet de la presidència, i en Varys, l'eunuc, primer ministre. La Shireen, la noia amb la cara marcada, ressuscitaria per ocupar la cartera de cultura i ensenyament, ni que només sigui perquè ha demostrat abastament que sap llegir i escriure, i en Jon Snow, bastard, un altre que també hauria de ressuscitar, perquè l'acaben d'assassinar al més pur estil Juli Cèsar, que només ha faltat sentir un tu quoque, Olly, fili mi, i a en Joseph Leo Mankiewicz cridant És bona, talleu!, la d'interior i seguretat ciutadana. El ministeri de comerç serà per a en Davos Seaworth, quasi manc, li falten quatre dits de la mà esquerra, en qualitat d'ex-contrabandista. I per a en Theon Greyjoy, eunuc, que ara està seguint un duríssim programa de reeducació i reinserció social, la cartera de benestar social i família. Hauríem de buscar una sotssecretaria d'alguna cosa per a en Bran Stark, paraplègic, a qui no he vist el pel en tota la cinquena temporada, i per en Jaime Lannister, manc, que és dels dolents, però no tant. Em fa que un dia d'aquests se'n penedirà de tot i acabarà sent canonitzat. Coses pitjors he llegit al santoral.
La resta del govern estarà format per dones, en estricta aplicació de la quota de discriminació positiva, oxímoron a banda, i també per mirar de compensar la pèssima qualitat de vida que, en general, han tingut fins ara als trons. I no ho dic perquè, a la mínima, les facin córrer conilles com sa mare les va dur al món i amb un fred que pela, pobretes meves, no. Tot fos això. Crec que si m'oferissin un paper femení a la sèrie, no dubtaria en suïcidar-me, fora de guió, a l'episodi pilot, de tantes misèries com, segurament, hauria de suportar. Cal pas allargar el patiment ni un capítol més. Abans gos que dona a Joc de trons!, vindria a ser la consigna. Només acceptaria fer de dona amb la condició que fos vella, més vella que els camins, vella com l'Olenna Tyrell, per exemple, però hi ha pocs papers d'aquestes característiques —no és sèrie per a vells— i van molt buscats. L'altra opció seria fer de femella de la tribu del 'poble lliure', uns que retiren una mica als de la Cup, tot el dia fent assemblees per una cosa o una altra. No és que la vida de les dones salvatges (així és com anomenen els de ponent al 'poble lliure', tot i que, ben mirat, 'els salvatges' semblen els més civilitzats de tots) sigui per tirar coets, que aquestes van a la guerra, com els homes, i, per tant, tampoc no allarguen gaire, però representa que mentre són vives poden triar, si més no, amb qui s'alliten. Millor això que res, que es diu en aquests casos.
No hi sortirà ni un zombi, en la sisena temporada dels trons: s'extingiran a causa de l'efecte hivernacle. El servei de correus i telègrafs tornarà a anar a càrrec dels tradicionals coloms perquè els corbs convocaran una vaga i diran nevermore. I a la Daenerys Targaryen, també coneguda, a partir d'ara mateix, com a Daenerys Barbecue, La mare del Tano, l'última del seu nom, se la cruspiran els seus dracs un 23 d'abril qualsevol.
La república dels esguerrats, episodi pilot.



3 comentaris:

  1. Keep writing, Matilde Urbach!

    ResponElimina
  2. L'Anònim m'ha tret la paraula de la ploma. Se't trobava a faltar in your own words.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Allau, parlo tant per boca d'altri que se'm fa molt estrany sentir els meus gralls! No hi estic feta, no.

      Elimina