dilluns, 7 de març de 2016

el món de maigret


«El món de Maigret és un món embuatat, càlid, habitable. Tant al seu despatx del Quai des Orfevres, amb l’estufa eterna que travessa les dècades, com a casa seva, amb la senyora Maigret, com també a qualsevol dels innombrables cafès i tavernes on va, sempre hi ha un aperitiu a mà o un guisat casolà al foc. La humanitat que pateix, les víctimes, els botxins, passen a través d’aquest sedàs agradable. Maigret intenta comprendre els personatges dels seus casos, en busca les raons, mai no condemna. Però dins dels Maigret s’hi haurien de distingir clarament dos grups: les primeres novel·les que va escriure a partir del 1929, interrompudes el 1934 –La nit de la cruïlla, El gos groc, El cap d’un home-, esclaves encara de les regles del gènere policíac, amb un component gairebé obligat d’acció, amb argument un si és no és envitricollats; i les de la segona època, represa a mitjan anys quaranta, on Maigret gairebé no es mou, només observa, fuma, beu, sobretot beu. La mestria en la creació d’atmosferes i de personatges compensa, en aquesta segona època, la feblesa d’alguns arguments i converteix les novel·les de l’inspector en el millor cicle policíac que existeix».

 «El gran Simenon». El mirall dels llibres. Revista cultural. 30|6|2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada