dijous, 3 de març del 2016

la disparition de perec



La placa és de Christophe Verdon. Café de la Mairie, Place Saint Sulpice, París de la França.

«L’aparició de La disparition el 1969 és la fita més important de la història del lipograma. Un llavors desconegut Perec transformava l’art lipogramàtic en un recurs literari de primera magnitud. Més enllà dels avatars argumentals, que també inclouen desaparicions, la veritable «desaparició» de la novel·la és la de la lletra més difícil de negligir en francès: la E. Perec, descendent d’hebreus desapareguts durant el nazisme, eleva el lipograma a la categoria de correlat tot expulsant la E de les més de tres-centes planes plenes de lletres de La disparition.
[...] La disparition és un text clàssic. Ha estat molt més comentat que no pas llegit. Fins i tot per una vasta majoria de no lectors. En l’última dècada del segle XX les traduccions del tour de force perequià a d’altres llengües van generar veritables debats sobre el sentit de la traducció. La versió (lliure) en anglès de Gilbert Adair —A Void  (un buit) o, tot junt, l’adequadíssim verb evitar—, va ser la més controvertida. En italià Piero Falcheta va titular-la La Scomparsa, però no he tingut ocasió de llegir-la. Conec en canvi la versió en espanyol d’un col·lectiu encapçalat pel professor Marc Parayre —El secuestro— que va prendre la determinació d’excloure la A en comptes de la E, atès que en espanyol la lletra amb més freqüència d’aparició és la A».

Màrius Serra. Verbàlia 2.0. Empúries, 2010. P. 347-350.


1 comentari:

  1. En general no sóc gaire de tal dia com avui va morir fulano i vostè no, però en fa 34 de la disparition de Perec i mira.

    ResponElimina