de casa al club: simenon a barcelona

[...] el 30 de març al 10 d'abril de 1964, Georges Simenon va visitar Barcelona per primera vegada. Va arribar amb el seu fill Johny. Instal·lats a l'hotel Ritz, en una gran habitació amb una enorme banyera per accedir a la qual, segons sembla, calia baixar unes escales, van intentar passar desapercebuts el màxim de temps possible. Va ser una estada que, més endavant, seria qualificada d'unes «vacances entre homes», com de dos companys, mentre la seva dona i la seva filla es quedaven a Cannes.

Sembla que l'escriptor havia donat a escollir al seu fill entre dues ciutats, Londres i Barcelona. Cap dels dos no coneixia Barcelona, per això el pare va aconsellar la segona opció i va celebrar que el fill acceptés la recomanació. Malauradament, en els calendaris mensuals que Simenon va omplir durant tota la seva vida, on anotava d'una banda totes i cadascuna de les activitats de la seva agenda personal i, també, la redacció i finalització de cadascun dels seus llibres, en aquell mes d'abril de 1964 figura només un escarit «Séjour en Espagne». Durant aquells dies, Simenon va concedir poques entrevistes i, per sobre de tot, no va voler ser descobert i va voler passar uns moments de tranquil·litat. Tot i això, els diaris es van fer ressò de la visita. A les pàgines d'El Correo Catalán del 7 d'abril, per exemple, s'hi podia llegir:

Georges Simenon, en Barcelona

Ayer llegó a Barcelona el famoso novelista Georges Simenon. El importante escritor belga, creador de innumerables obras de misterio y de intriga, narrador magistral del género policíaco —recordemos tan solo las novelas del inspector Maigret—, pasará unos días en nuestra ciudad.

Durant aquells deu dies, Simenon no va voler cicerones, ni guies, ni ningú que els acompanyés per la ciutat. No va voler mantenir cap contacte amb periodistes, escriptors o intel·lectuals de la ciutat. No es va interessar pels museus o els monuments. Del viatge de dos dies que van fer a Tarragona, Simenon només en va portar l'extraordinària «força i color del seu camp». Per aquest motiu, amb el temps, l'entrevista que aquells dies va concedir per a El Correo Catalán al periodista Lluís Permanyer és el reflex més gràfic de la visita de Simenon a Barcelona. L'escriptor va fer pujar Permanyer a la seva habitació del Ritz i el va acollir somrient, amb una gran cordialitat. A sobre la xemeneia, hi havia un joc de pipes i de caixes metàl·liques de tabac acabades de comprar. La conversa es va fer amb el seu fill al davant, que tenia un mapa de Barcelona obert i marcava els llocs on tenia ganes d'anar: els toros i el zoològic. Simenon va explicar a Permanyer que el seu fill volia que el portés a les 4 de la matinada a la Rambla per veure l'arribada de les flors, però que ell, malgrat les aparences, era un pare molt estricte i encara no li havia dit si accedia o no a la seva proposta.

Molts anys després, novament a Barcelona, John Simenon recordava a Joan de Sagarra que una nit, amb el seu pare, havien anat a El Molino i, en sortir, es van perdre pels carrerons del Raval. I que una tarda, van anar a la Monumental a veure com torejava El Viti gràcies a les entrades del mercat negre que els havia aconseguit el conserge del Ritz. Davant de la sordidesa de l'espectacle de la cursa taurina, però, Simenon va decidir marxar de seguida. L'escriptor va dedicar a Permanyer un exemplar del recull de narracions Les 13 coupables. Es va mostrar senzill i amable, gens cregut, molt expressiu, encantat de ser a Barcelona i de poder practicar el bavardage amb aquell jove periodista:

Por ahora, hemos aprovechado estupendamente el tiempo. Prefiero pasear acompañado de mi chico, sin nadie que nos guíe, pues buscamos la aventura y el imprevisto y, en este caso concreto, la soledad.

El record més important de l'estada a Barcelona van ser les passejades per la Rambla i el Raval:

Nuestro barrio preferido es el que está situado a ambos lados de la Rambla. Me entusiasma esta muchedumbre que hormiguea por las callejuelas y frente a los puestos de flores, me enloquece entrar en las tabernas y pasar totalmente inadvertido. Hemos descubierto tipos y cosas extraordinarias.

Malauradament, en l'obra de Simenon queden ben poques traces de la seva visita a Barcelona. Potser només a les celebrades Memòries íntimes apareixen algunes breus anotacions, dirigides al seu fill Johny, sobre el plaer de les passejades per la Rambla, pel port, pel mercat de la Boqueria i pels carrers ombrívols dels voltants. Simenon recordarà el vi negre, espès i saborós que li servien en els bars, acompanyat sempre d'un platet de llonganissa:

Déroutés par les heures de repas en Espagne, deux heures le déjeuner, neuf heures du soir le dîner, nous découvrons un petit restaurant sans luxe qui n'est pour touristes mais pour les habitués du cru. La paëlla y est merveilleuse et le restaurant a l'avantage d'ouvrir à une heure.