la barcelona de la despentes

MARÍA JOSÉ GÓMEZ
La Barcelona de Virginie Despentes
TimeOut
7|5|2018

 

“Barcelona és la ciutat favorita dels francesos”, escriu Virginie Despentes a la tercera part de Vernon Subutex. I les estadístiques li donen la raó: França ocupa el tercer lloc del podi dels països que més ens visiten, rere els Estats Units i el Regne Unit. D’on prové aquest delit per casa nostra? Per Despentes, els francesos, però sobretot els parisencs, senten fascinació per la idea de “vida dolça” que ofereix Barcelona. “El ritme és molt més calmat, la gent, més relaxada i tranquil·la, el sol...”: la nostra ciutat és totalment el contrari que París, segons l’autora. Funcionen com ciutats gairebé complementàries: “El que et falta quan fa massa temps que estàs a Barcelona, ho tens a París”. Un yin i yang que encaixats ofereixen la perfecció. Bingo!

Des de fa uns deu anys, la Virginie ha viscut temporades a Barcelona. Va començar a venir perquè hi vivia la seva anterior parella, Paul B. Preciado, i després, la seva actual nòvia també hi residia. Durant les seves estades barcelonines va escriure la major part de la trilogia 'Vernon Subutex'. Entre el Besòs i el Llobregat, l’autora francesa ha trobat inspiració i temps: “Per escriure és perfecte: com que no conec tanta gent és molt més fàcil tancar-me, concentrar-me i treballar”. Ser la parella d’algú que escriu no és la bomba, adverteix: “Escric tres o quatre hores al dia, però estic tancada molt més, perquè el fet d’escriure en si mateix no és el més important de l’escriptura. El més important és el temps en què no fas res, però vas madurant la història. Algú com jo està pràcticament el dia sencer a casa”.

La Virginie té recança a l’hora de parlar de llocs concrets, sobretot dels més petits. Una recomanació benintencionada pot acabar amb la màgia d’un local quan s’omple de passavolants. “A Barcelona tenia la sensació que cada vegada més i més espais estaven oberts únicament per a turistes –valora–. A París no tens aquesta sensació: aquí els llocs estan oberts per a rics. És un altre tipus de problema. París és per a la gent que té molta pasta, i Barcelona per als que no hi viuen”. Més diferències entre París i Barcelona, però, en aquest cas, el punt cau a favor nostre. Li encanta la relació que tenim amb la poesia i considera que gaudim d’una oferta poètica molt interessant, no únicament en espais concrets, sinó en activitats i recitals que s’escampen per diferents punts de la ciutat. Recomana especialment els espectacles de poesia, performance i música que Alicia García Núñez fa amb el col·lectiu VOCDAT. “Les he vist uns set o vuit cops i cada vegada ha sigut exquisit”, recorda. També menciona Eduard Escoffet – “és súper potent”, assegura– i els seus espectacles en què combina lectures de poemes amb música.

Vistes al mar i olor a sofregit

Una de les coses que li agraden més quan ve a Barcelona és aixecar-se ben d’hora i anar a la platja de la Barceloneta. És un moment únic en què hi ha el canvi de pantalla: la gent de la nit que hi ha anat per veure sortir el sol es creua amb els passejadors de gossos més matiners, mentre els iaios i les iaies “super cool” que prenen el sol cada dia de l’any comencen a aparèixer per ocupar el lloc que els pertany per una llei no escrita, però que tothom respecta.

Explica que la Barceloneta, on va viure, la va impactar. A 'Vernon Subutex' fa una descripció d’un barri que fa olor de mar i sofregit: “Un hombre golpea bombonas de butano con una llave de metal por las calles de la Barceloneta. Se para en los cruces y espera que lo llamen de un balcón y le digan qu suba. Ráfagas de viento levantan la ropa tendida en los balcones, hacen flotar las banderas catalanas y los pareos que están secándose...”.

Llegir per escriure

És natural que una escriptora tingui tirada per les llibreries, i, en això, Barcelona també pot satisfer les necessitats de la Virginie: “Si t’agraden els llibres, Barcelona és una súper ciutat”, afirma. Destaca La Raposa (Tapioles, 47), llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme i bar vegà al Poble-sec, on “menges bé, et sents bé, et cauen bé”, i en general qualsevol llibreria feminista, com Pròleg (Sant Pere Més Alt, 46), degana a Catalunya i Espanya, i una de les primeres d’Europa a especialitzar-se en llibres de temàtica de dones. També menciona La Central del carrer Mallorca (“meravellosa”), on moltes tardes dirigeix els seus passos quan surt a passejar.

Barcelona xino-xano

Caminar és una de les seves rutines diàries. Barcelona xino-xano. Camina per la ciutat i també pels parcs, com el del Jardí Botànic i el del Grec –sobretot de bon matí, quan hi ha menys gent–, i també pel parc de l’Oreneta a Sarrià, des d’on es gaudeix d’una perspectiva de la ciutat molt diferent de la de Montjuïc.

Parar, respirar, menjar...

A l’hora de menjar i beure, recomana tres llocs de la Barceloneta. Al Bar Ké (Baluard, 54), a la plaça del mercat, hi anava al matí, mentre que per fer el vermut prefereix un clàssic del barri: l’Electricitat (Sant Carles, 15). També li encanta la terrassa davant del mar del Santa Marta (Grau i Torras, 59) quan obre, cap a les 11 del matí, i està pràcticament buit. I per celebrar que ha arribat a Barcelona, com una mena de ritual, l’escriptora s’instal·la a La Monroe (Pl. Salvador Seguí, 1-9) i demana una de les racions colossals de nachos que preparen al bar de la Filmoteca.

en guàrdia

ANDREA VILLORIA
Inseguretat a les biblioteques de Barcelona
SERCataluña
30|8|2019

Les biblioteques de Barcelona demanen incorporar vigilants de seguretat i educadors per combatre situacions violentes que viuen periòdicament: agressions, robatoris, tràfic de drogues, insults o intimidació.

El cas més greu es va produir fa un mes a la biblioteca Montserrat Abelló, al barri de les Corts. Un usuari va treure un martell de la motxilla i li va clavar al cap d'un altre home, sense motiu aparent. "Vam trucar als Mossos però no sabíem què fer. Ens mirava amb cara d'odi", assegura una de les treballadores, que no vol donar el nom per por a represàlies del consorci. "És qüestió de temps que passi alguna cosa més greu", afegeix la Susanna, una companya de la recepció.

La recepta per acabar amb aquestes agressions passa, segons el comitè d'empresa per posar vigilants de seguretat als centres, crear un protocol d'actuacions i contractar educadors socials capaços de tractar persones vulnerables o agressives.

"T'aixequen el to de veu, comences a sentir-te cada cop més intimidat perquè Interent no funciona i tu tens la culpa. No saps què fer ni com reaccionarà l'altra persona perquè no som psicòlegs, som bibliotecaris", relata la Susanna, darrere del taulell d'informació.

Te voy a matar

És la mateixa sensació d'impotència que sent la Cristina, treballadora de la biblioteca Vapor vell, a Sants, víctima fa unes setmanes d'una agressió. Un sense sostre que era usuari habitual del centre va entrar empenyent un carro de la compra amb roba i brossa. Ell va dir-li que no podia deixar el carro dins la biblioteca i ell s'hi va confrontar: "Em va arrencar la centraleta i vaig quedar desconnectada de tots els meus companys, perquè estic sola a la planta baixa", explica la Cristina.

"Després va començar a llençar tots els ordinadors cap a mi, mentre em perseguia i cridava 'te voy a matar'. Tenia por i no tenia escapatòria, així que vaig tancar-me a un armari fins que van arribar els meus companys". La direcció del centre assegura que l'home va robar una tauleta i les claus del centre. Com que les càmeres no funcionaven, no van tenir forma de demostrar l'incident.

No es pot expulsar a una persona més d'una setmana

La normativa no permet expulsar una persona més d'una setmana ni incloure comentaris sobre aquest tipus d'episodis a la base de dades per advertir a altres centres. Per això els bibliotecaris demanen la presència de personal de seguretat permanent. Actualment només tres centres tenen guardes i només durant la tarda: són les biblioteques de Sant Pau, d'Horta i Jaume Fuster.

Des del comitè d'empresa, però, la delegada de Salut, Helena Vilardell coincideix amb el personal de la majoria de centres que a més de reforçar la seguretat cal incorporar perfils professionals de treballadors socials i educadors, preparats per treballar amb persones vulnerables, drogaddictes, sense sostres o persones agressives que entren a la biblioteca.

"Hi ha una idealització de la biblioteca pública com un lloc tranquil i segura, que també és cert, però amb tantes hores d'obertura de vegades hi ha grans o petits conflictes", assegura Vilardell. "Les biblioteques atenem problemes que són problemes de ciutat. Com a la ciutat no estan resolts es deriven a la biblioteca, que en principi no és qui se n'hauria de fer càrrec", sentencia Vilardell.

Demanden educadors socials

La majoria de treballadors coincideixen en què es necessiten educadors socials perquè ells no saben com actuar. La directora de la biblioteca de Nou Barris, Anna Cabré considera que persones amb aquest perfil professional poden ajudar a la convivència quan se senten intimidats i sense autoritat. Un d'aquests moments és l'hora de tancament de la biblioteca, quan segons Cabré, molts es neguen a marxar. "L'altre dia un usuari va escopir a la treballadora que l'atenia", assegura la mateixa directora.

Robatoris de mòbils, ordinadors o carteres en èpoques d'exàmens

Les bibliotecàries asseguren que els robatoris són diaris, sobretot en època d'exàmens. "Cada dia es roben mòbils, ordinadors o carteres, però no hi podem fer res. Són autèntics professionals", explica l'Anna Mata, bibliotecària a Vapor Vell. Un centre on també es troben diàriament amb problemes relacionats amb el tràfic de drogues.

"Ve molta gent que aprofita el lavabo per punxar-se i l'altre dia la companya de la neteja es va punxar amb una xeringa mentre recollia", afegeix la Cristina. Segons el comitè d'empresa a les biblioteques del centre i del Raval és habitual la venda de drogues.

L'Ajuntament admet la situació

L'Ajuntament admet aquests casos i els vincula a la situació d'inseguretat de la ciutat. El gerent del consorci, Ramon Bosch, assegura que si a Barcelona han augmentat els episodis de violència, també ha augmentat en llocs públics com les biblioteques però descarta que la solució passi per posar seguretat a tots els centres. "No hi ha ni capacitat econòmica ni necessitat perquè moltes biblioteques no necessiten tenir un guarda de seguretat a la porta. No és una política que s'hagi d'aplicar sistemàticament sinó que s'ha d'analitzar cas per cas", afirma Bosch.

Tot i això, assegura que en "propers exercicis pressupostaris s'haurà de dotar la partida de seguretat". Des d'algunes biblioteques, lamenten la resposta del consorci quan han tingut un incident. La directora d'una biblioteca que no vol donar el nom per por a represàlies, assegura que quan va avisar a la resta de directors de biblioteques d'un atac greu dins el seu centre, el consorci la va esbroncar perquè consideraven "que estava causant alarma". El gerent ho nega en rotund.

El consorci rep el guant de la demanda de psicòlegs o educadors socials. Reconeixen que l'experiència amb dos educadors externs que han treballat a dos dels 40 centres ha estat molt bona i que estudiaran incorporar-ne a més biblioteques.

Llegiu també ----> «La violencia en la biblioteca pública no es parte del trabajo». Evelio Martínez. Biblogtecarios. 4|9|2019.

el descans del turista

Per segon any consecutiu, l'amic Albert Arnaus, client habitual de la Biblioteca Agustí Centelles de Barcelona, ha retratat un turista fent una becaina en un dels sillonets vermells. L'any passat en van ser dos, de fet. Crec que ja ho podem considerar un clàssic de l'estiu, com la cantada d'havaneres, la pujada al Tourmalet del Tour de France o la final de Wimbledon. Mentre no ronquin, res a dir.

en defensa de les biblioteques públiques de barcelona

MARTA CASALS TORRES
Els treballadors de les biblioteques convoquen tres dies de vaga
betevé
22|5|2019

El Comitè d’Empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) ha convocat tres dies d’aturades a les 40 biblioteques públiques de Barcelona. Les vagues són parcials i es faran dilluns, 27 de maig, i el dilluns 3 de juny de 15.30 a 18 h, i el dilluns 17 de juny de 18 a 20 h.

Els treballadors recullen les seves demandes en el manifest ‘En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona’, en què denuncien les necessitats més urgents d’aquest col·lectiu. Asseguren que sis mesos més tard del primer manifest en què van denunciar la situació de precarietat que viuen, la situació ha empitjorat i, per això, veuen “perillar” la continuïtat d’aquest servei públic.

Els treballadors de les biblioteques es queixen que el Consorci dilata l’aplicació i el desenvolupament del conveni col·lectiu, que no tenen cap de Recursos Humans ni tampoc cap interlocutor directiu vàlid per negociar. Tot i ser un dels serveis més ben valorats per la ciutadania, critiquen que les biblioteques no estan dotades del personal suficient, que la majoria de la plantilla és interina i que les condicions laborals que tenen són “extremadament precàries”, fins al punt de no saber ni horaris ni destinacions d’una setmana a l’altra.

Entre les queixes que recull el manifest també hi ha la situació d’indefensió dels treballadors, que afirmen que són víctimes de situacions violentes i agressions per part dels usuaris i també d’assetjaments i furts a les instal·lacions. A més, denuncien la manca d’un pla de foment de la lectura i de manca de rumb en la gestió d’un servei en què influeixen fins a sis administracions diferents.

recuperació d'uns llibres robats

Recuperació d'uns llibres robats
La Vanguardia
Redacció
4|3|2019

Agents de la divisió d'investigació criminal de Sabadell dels Mossos han recuperat nou llibres dels segles XVIII i XIX que havien estat sostrets després de la Guerra Civil de la biblioteca pública Arús, especialitzada en el moviment obrerista. La investigació va començar després que un anunci d'un llibre antic en una web de compra d'antiguitats alertés els responsables de la biblioteca. El llibre portava estampats els segells de la biblioteca, que disposa d'un fons de més de 80.000 exemplars. Les obres ara recuperades van ser robades en una època en què la biblioteca estava tancada al públic i només algunes persones es van poder emportar llibres amb el compromís de tornar-los. Quan aquestes persones es van morir, els seus hereus solien trobar els llibres i en molts casos els tornaven a la biblioteca. Els exemplars recuperats procedien de l'herència d'una família que havia residit a prop de la biblioteca, al passeig Sant Joan, i que els haurien venut a un antiquari. El material ha estat tornat a la biblioteca Arús perquè en garanteixi la conservació en qualitat de dipòsit i a disposició judicial.

tornar a casa

Després de set anys sota l'estructura provisional del carrer del Comte d'Urgell, els paradistes del Mercat Dominical del Llibre han dit adeu aquest diumenge a aquestes instal·lacions. A partir del 27 de maig tornaran als voltants del Mercat de Sant Antoni, en unes noves marquesines. Dels 104 paradistes que es van instal·lar d'entrada a l'espai provisional, només se'n traslladaran 76 al mercat remodelat.

El Mercat Dominical del Llibre diu adeu a l’estructura provisional. Betevé. 20|5|2018.

Vegeu també:

L’olor de paper vell no se’n va de Sant Antoni. Toni Vall. Ara, 21|5|2018.

Mercat dominical de Sant Antoni.

per un sant jordi diferent i sostenible

in taberna quando sumus

Gentilesa de Lluís Anglada

Vallfogona, 12. Gràcia. Barcelona.

Viblioteca

velocirepte

ACN Barcelona.-Biblioteques de Barcelona ha presentat un programa per promocionar la lectura entre els usuaris a través de reptes mensuals durant el 2018. El 'Velocirepte', que està adreçat a totes les edats, pretén fer descobrir autors, temàtiques i editorials a partir de propostes mensuals. Les biblioteques posaran a disposició dels usuaris un passaport que s'haurà de segellar a mesura que els lectors finalitzin les lectures proposades. Entre tots els participants que assoleixin "el repte" se sortejarà un viatge per fer en família a cada categoria. A cada equipament hi haurà un espai expositiu amb propostes lectores dins la temàtica global que se seguirà a tota la xarxa local, com ara la música, l'Àfrica, els monstres, les dones, la poesia, la música, Barcelona, el cinema o la gastronomia.

Segons han explicat, els llibres es poden llegir tant en format paper, en préstec a les biblioteques, com en electrònic a través del portal ebiblio.cat. El 'Velocirepte' comptarà amb un web en el que es penjaran comentaris i ressenyes dels llibres que es proposen. Precisament en aquest bloc els lectors podran escriure-hi per explicar la seva experiència amb els diferents volums. Entre tots els usuaris que compleixin la meitat del repte se'ls donarà un obsequi, mentre que pels que completin els 12 llibres entraran en el sorteig d'un viatge. El programa tindrà tres categories: infantil, juvenil i adults. La iniciativa va néixer fa dos anys a la Biblioteca Sagrada Família com a un joc per a fidelitzar els usuaris. Després de la "bona" acollida que ha tingut, ara s'ha impulsat la segona edició a tota la xarxa de la ciutat.

Un passaport literari amb 12 reptes mensuals busca fomentar la lectura a les biblioteques. ccma.cat, 30|11|2017.

somnis de llibreters

XAVI AYÉN

Somnis de llibreters

La Vanguardia

29|10|2017

Una bona notícia: en un període aproximat de dos mesos, Barcelona tindrà cinc noves llibreries. Són petites, vinculades als seus barris i construïdes amb tones d'illusió. Tres d'elles ja han obert –una ho va fer ahir, amb una festa– i dues més estan ultimant les obres o els preparatius. A més, fa un any un portal de venda digital de llibres que –al contrari que el model Amazon basa la seva força en una àmplia xarxa de llibreters independents. Són coses que passen dues setmanes abans d'estrenar-se la pel·lícula La llibreria, d'Isabel Coixet, basada en la novella homònima de l'anglesa Penelope Fitzgerald, que acaba de reeditar Impedimenta. En fi, que, si un vol, i no mirem gaire els índexs de vendes, aquests dies és possible viure en la il·lusió que s'ha posat de moda vendre llibres, i que passejar-se per llibreries és una activitat cool i a l'alça. I alguna cosa hi ha de veritat en tot això.

Sants, el Poble Sec, Sant Antoni, les Corts i la Nova Esquerra de l'Eixample són els barris que veuen incrementada la seva oferta llibresca. Els veïns del Poble Sec van viure ahir, des de les cinc de la tarda fins a les deu de la nit, la festa d'inauguració de La Carbonera, al freqüentat carrer Blai, amb concert de jazz, actuacions de màgia, titelles, tallers... A l'interior, de 80 metres quadrats, un mural del veneçolà El Kalake donava la benvinguda als curiosos. Alguns gosaven posar un euro a la Màquina Expenedora de Poemes, de la qual sortien, en comptes de xiclets o llaminadures, estrofes i versos per a tots els estats d'ànim.

Els socis de La Carbonera són Carlota Freixenet, Mar Redondo i Aitor Moreno. Dels tres, l'únic que ha fet els 30 anys és Moreno, no fa gaire. Es van conèixer a la fira Literal, dedicada a la no-ficció "radical" o alternativa i allà van anar madurant la idea d'establir-se com a llibreters. Ahir van rebre mostres de suport de molts veïns, alguns dels quals els felicitaven perquè "és una gran alegria que obri una botiga en aquest carrer que no sigui un local de pintxos o tapes". "No hi teníem una llibreria des de principis dels anys noranta", recordava una senyora.

Mentrestant, al carrer Caballero, al barri de les Corts, Marta Gil atén els clients d'El Gat Pelut, oberta el 29 de setembre passat. "Em vaig quedar sense feina –explica– i, abans de tornar al camp laboral que coneixia, vaig decidir complir el meu somni. Conec el barri, és força residencial, hi viuen els meus pares, i no hi ha llibreries de proximitat, tan sols monstres com El Corte Inglés, Abacus i la Fnac". Gil es va formar en el postgrau universitari del Gremi de Llibreters, on va coincidir amb les llibreteres de La Inexplicable, que expliquen que "és molt estrany que ens hàgim decidit a tirar endavant alguns de la classe perquè, en realitat, ens desanimaven a muntar un negoci". Gil admet que, quan explica la seva aventura empresarial, "la gent obre els ulls com unes taronges i exclama: 'Que saps on t'has ficat?' I ho sé, no em faré rica, però és la meva opció personal". El seu atractiu mètode de classificació dels llibres, "ideat en una nit de copes", juga amb el logotip de la botiga –un gat, esclar– i els següents apartats: Litegatura (narrativa), La Gata Christie (novella negra), Gat Vell (assaig i clàssics), Gatfield (còmic), MeuMèu (infantil), Gat Wars (ciència-ficció i fantàstic), Gat Woman (feminisme), Gat Escaldat (llibre pràctic), NoveGats (novetats) i Gat Pelat (segona mà).

El fons mitjà d'aquestes noves llibreries és d'uns 3.000 títols, amb l'excepció de Barataria, que preveu tenir-ne 8.000, encara que totes disposen de servei de comandes. Són llibreries generalistes, centrades en la narrativa amb presència de tots els gèneres, incloent-hi el còmic. Només SomNegra presenta un catàleg exclusivament de novella policíaca i thrillers, incloenthi obres de no-ficció de temàtica criminal. El Gat Pelut prioritza els títols dedicats a nens i joves. La Inexplicable se centra en narrativa però cuida especialment la novella gràfica, el llibre illustrat i la poesia. Barataria pararà especial atenció a la naturalesa del barri de Sant Antoni, amb llibres de cuina, natura i ecologia. Totes tenen un apartat de segona mà i algunes hi ofereixen servei d'intercanvi de llibres. La Carbonera té a més unes lleixes amb llibres en versió original: en portuguès, italià, francès, alemany... I, atès el gran nombre d'immigrants del barri, "ja estem parlant per tenir llibres en àrab, del Panjab i d'altres zones d'origen dels veïns". Cap de les cinc no vol tenir llibres de text.

Miguel Ángel Díaz és l'amo i llibreter de SomNegra, que va obrir el 23 de setembre passat al carrer Aragó, amb padrins de luxe com l'escriptor Carlos Zanón o el fundador de la mítica Negra i Criminal, Paco Camarasa. Després de quatre anys amb una llibreria policíaca digital homònima, ha fet el pas a l'espai físic. La seva passió d'aficionat criminal sembla contagiosa: "Tinc clients que no llegien novella negra, han entrat aquí i ja no llegeixen cap altra cosa, el gènere és molt ampli i cal saber què pot agradar a cadascú". Reconeix que la inestabilitat política de Catalunya "es nota molt, això és entreteniment i la gent amb preocupacions no busca tant la lectura".

A Sants, al carrer Galileu, Anun Jiménez i Glòria Arquillo ultimen els preparatius de La Inexplicable, que s'afegeix a altres ofertes del barri com La Ciutat Invisible o Barra Llibre, d'un perfil més associatiu que comercial. A més de l'espai dedicat als llibres, ens mostren "el búnquer", un soterrani que va ser refugi durant els bombardejos de la Guerra Civil i que acollirà les seves activitats.

El finançament és diferent en cada cas. La Carbonera i La Inexplicable són cooperatives i han tingut accés a entitats de préstec específiques. La mestressa de Barataria, Carola Moreno, admet que el seu banc ha estat "la meva mare". En algun cas, hi ha editors que han empatitzat amb la seva aventura i els han deixat algunes caixes en dipòsit, sense que hagin de pagar-les per avançat.

Carola Moreno, coneguda per la seva tasca com a editora a Barataria, està a punt d'obrir llibreria amb el mateix nom al carrer Tamarit, amb els seus fills Adrià i Joan Edo. "Sempre havia somiat amb això –explica–, i crec que avui més que mai calen espais de reflexió, tranquillitat i serenitat, s'està perdent el filtre, tan necessari, entre el que es pensa i el que es diu. Volem ser un espai perquè la gent s'hi senti còmoda". El local disposa fins i tot d'una terrassa que dona a un interior d'illa de l'Eixample. Sobre la proximitat amb La Carbonera, La Calders o la Llibreria de la Imatge, afirma que "pot ser bo que hi hagi comerços del mateix tipus, a París o Londres tots coneixem barris de llibreries, i ens agrada que on vivim hi hagi un carrer de sabateries, o un barri de botigues de roba. Cadascú tindrà sempre la seva preferida".

Tots aquests nous centres s'han installat a prop de biblioteques públiques, de la dinàmica de les quals –i grups de lectura– esperen nodrir-se. Els promotors de La Carbonera volen treballar colze a colze amb la Francesc Boix, just al costat, com La Inexplicable, que està gairebé tocant a la biblioteca del Vapor Vell. Barataria és a prop també de la Joan Oliver. SomNegra està a 400 metres de l'Agustí Centelles. I al Gat Pelut, perquè no es queixi, n'hi estan construint una de nova ben a prop, que obrirà al desembre.

Què hi havia abans en els espais que ara ocupen? La Carbonera havia estat el que el seu nom indica (encara hi ha parets negres del carbó que s'hi recolzava) però també va ser després un taller de cotxes, un bar i almenys dos locutoris; de fet, els llibreters s'identifiquen tant amb les antigues fotos dels miners extraient carbó que les han penjat a les parets. La Inexplicable era una fruiteria i, abans, una botiga de llegums mentre que El Gat Pelut era una fusteria d'alumini; Barataria, una extensió del restaurant Tickets; i SomNegra, un estudi de disseny.

Entre els seus referents, alguns citen NoLlegiu i La Calders, obertes respectivament el 2013 i el 2014, de la mateixa manera que aquests citaven La Central, Documenta o Laie. Comparteixen la idea de "convertir-nos en llocs de processos culturals", diu Carlota Freixenet, i tots preparen clubs de lectura, presentacions i activitats. "Organitzarem debats sobre els temes del barri", apunta Mar Redondo. Com passa en aquells dos referents, gairebé tots obren els caps de setmana i tenen un període de vacances molt curt. Inspirant-se en Pròleg, La Carbonera crearà un carnet de soci amb quotes de 10 i 20 euros mensuals que s'acumulin per a compres de llibres amb descompte. La Inexplicable planeja el club Amistats Inexplicables.

"Ens hauríem de posar un nom: generació llibretera, no és normal que siguem tants just en el moment en què tothom et recomana no fer-ho", diu Anna Mora, que amb Estefanía Abasolo obrirà la llibreria Macondo al carrer de la Rosa de Sabadell a mitjans de novembre. El nom és per "aquell lloc on ens agradaria anar, un espai màgic". Hi ha altres projectes en diferents estadis al barri barceloní de Gràcia –on també han tancat algunes llibreries– i a la Sagrada Família.

Com lluitar contra la comoditat de demanar un llibre des del mòbil o l'ordinador i que t'arribi a casa? Per això va néixer fa un any Libelista, una empresa dirigida per Àurea Juan i Gerard Altés que, basant-se en una xarxa de 140 llibreries independents (des de La Central fins a diminutes papereries de poble), 45 de les quals catalanes, permet escollir llibres amb un clic sense participar "d'aquell model Amazon que desdibuixa el paper de les llibreries –diu Juan–. Nosaltres no som competència del llibreter, sinó un servei per a ell". De fet, el Gremi de Llibreters n'és un dels socis. El funcionament és senzill: s'entra al web libelista.com, s'escull un llibre i després la botiga en la qual es vol comprar (el sistema també ofereix, per geolocalització, les vuit més properes a l'usuari). A partir d'aquí, es recollirà a la llibreria o, si es prefereix, es rep a casa (a 3,40 euros per comanda, o gratuïtament si la compra supera els 60 euros). Ja tenen 5.000 usuaris registrats. Presumeixen que les seves recomanacions "les fan llibreters de debò, no algoritmes automàtics".

"No serà mai el mateix venir a la llibreria que comprar en línia –opina Freixenet–, el llibreter és preceptor, agent cultural, et pot descobrir coses que t'agraden i que desconeixes. A mi m'agrada, quan vaig al mercat, que sàpiguen el que vull tan sols de veure'm i això és el mateix. Si la gent compra petit i compra local, el món pot canviar".

"Una cosa està clara –diu Gil–: el meu Origen de Dan Brown és el mateix que el del Corte Inglés, els meus productes tenen exactament la mateixa qualitat que els de les grans cadenes". "De la mateixa manera que, si puc, vaig a comprar a comerços de proximitat –defensa Mar Redondo–, adquirir els llibres a les nostres llibreries ajuda a tenir als barris el tipus de botigues que a la gent li agrada tenir". Ho va dir un altre llibreter veterà, Paco Camarasa quan va tancar, fa dos anys, la seva Negra i Criminal a la Barceloneta: "Es vota cada dia, consumint".

la cabina

L’última cabina telefònica serà un punt d’intercanvi de llibres

Els veïns de Sant Genís dels Agudells ho han decidit en votació popular

La darrera cabina telefònica tancada que queda a la ciutat, ubicada al carrer del Lledoner, es convertirà en un punt d'intercanvi de llibres. Això és el que han decidit els veïns de Sant Genís dels Agudells que han participat en una votació convocada per l'associació de veïns del barri i l'Ajuntament.

Betevé
16|10|2017

En la votació hi han participat 93 persones i l'opció guanyadora, amb 28 vots, ha estat utilitzar la darrera cabina telefònica tancada de la ciutat com a punt d'intercanvi de llibres. La segona opció, que ha obtingut 25 vots, pretenia convertir-la en un telèfon per al civisme. I una última opció, que ha rebut 24 vots, demanava que es transformés en un punt de connexió wifi. Hi hagut tres vots en blanc i cinc de nuls.

Punt de fumadors o la cabina de Superman

També hi havia la possibilitat de fer propostes obertes i les més curioses han estat crear un punt de fumadors o convertir-la en la cabina de Superman. En l'escrutini, també s'han trobat sis vots que demanaven conservar-la com a cabina de telèfon.

Està previst que a principis del 2018 la cabina es traslladi a un lloc més visible, a la plaça de Meguidó, davant del Centre Cívic Casa Groga. Xavier Civit, de l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells explica que la intenció és que tingui un horari d'ús concret. "Es va plantejar que el més convenient seria que funcionés amb l'horari del centre cívic, i aleshores, a la nit, quan tanqui a les 10 del vespre tancar també la cabina fins al dia següent, a les nou del matí”.

Ara només queda pendent que l'Ajuntament signi, abans de finals d'any, el conveni de cessió de la cabina amb Telefónica.

literapolisbcn

Literapolisbcn és un joc per a telèfon mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixement de la ciutat entre el públic de 14 a 18 anys.

Es tracta d’una «gimcana literària» en la qual el jugador ha de localitzar diferents punts geogràfics reals de la ciutat per on transcorre l’acció d’un llibre. Una vegada geolocalitzat cada indret, i després de resoldre una prova o un enigma, el jugador és recompensat amb una nova informació i pot seguir jugant. Al final de cada itinerari, el jugador rep un premi.

Hi ha tres itineraris diferents per a cada novel·la: un serveix per descobrir el llibre desconegut, un altre per contestar preguntes sobre la lectura una vegada s’ha llegit el llibre, i un tercer per desxifrar enigmes i jocs d’enginy relacionats amb la novel·la i la ciutat.

Cada dinàmica o itinerari consisteix a completar una llista de 10 proves geolocalitzades: només quan el/la jugador/a arriba al punt exacte marcat al mapa, s’activa la pregunta corresponent a aquell punt. Hi ha 3 tipus de proves:

• Pregunta-resposta
• Fer una foto i penjar-la de forma opcional a Instagram
• Escriure un text breu de resposta a una pregunta

Per cada prova contestada, el joc genera una recompensa (il·lustració, foto, vídeo) per al jugador, que l’emmagatzema al seu telèfon mòbil i continua jugant.

Per cada itinerari completat, el joc genera un Premi: entrades 2x1 o descomptes especials per a equipaments o Institucions que tenen a veure amb l’argument de la novel·la.

Cada cert temps el joc genera uns Premis VIP entre els millors jugadors que hi han participat durant aquell període: entrades a esdeveniments especials, visites guiades o nocturnes...

Per començar, s’han triat sis novel·les adreçades a públic juvenil, però la intenció és que en siguin moltes més. El projecte s’ha guanyat la complicitat dels autors, i també la de les editorials i els agents literaris, les llibreries, les biblioteques i el Consorci d’Educació de Barcelona, que agrupa tots els instituts de la ciutat.

Novel·les que hi ha a l’App Literapolisbcn i barris per on transcorren els itineraris de cadascuna:

• Cites amb història (Dreta de l’Eixample)

• Els secrets del Born (Born)

• Persecució a Sant Antoni (Raval)

• La Barcelona subterrània (Esquerra de l’Eixample)  

barcelona, ciutat de llibres

Barcelona, ciutat de llibres
Isabel Segura Soriano

La història que explica aquest llibre és una de les més boniques de Barcelona i, pel seu enfocament, una de les més desconegudes i incisives. Parla de l’espai públic urbà, l’espai públic de relació i transformació socials que la presència física dels llibres crea i potencia. La construcció d’una ciutat-llibre, Barcelona com a llibre. Una publicació que recull fotografies de biblioteques mòbils, parcs de lectura i fires de llibres històriques de la ciutat, entre altres documents gràfics.

Ajuntament de Barcelona, 2016.

diàleg de mitgeres

Carrer València (250-252), entre Rambla Catalunya i Balmes, cantó mar.

«Una de les característiques de les illes de l'Eixample, tal i com les coneixem ara, és la continuïtat de les seves façanes. No obstant, en alguns casos, hi trobem singularitats. La construcció d'un equipament –una església i una escola- provoca en aquest punt del carrer València un endarreriment de l'alineació deixant al descobert les dues mitgeres enfrontades objecte d'aquesta remodelació.

L'estat inicial d'aquestes dues parets era un senzill arrebossat i pintat. El projecte es basa en girar la façana amb els materials i colors propis de l'edificació i de l'època en què va ser construïda. Sobre aquesta primera pell, s'introdueix un nou element amb materials actuals que serveix de suport als poemes visuals. La reproducció de les obres d'en Brossa i Junoy es realitza amb signes de xapa d'acer pintada formant un tercer pla. Amb aquest projecte d'intervenció es trasllada del paper a l'espai públic dos poemes visuals».

Poemes visuals de Joan Brossa i Josep M. Junoy
Autors: Manel Clavillé, Cristina Trius i Isaac Hita
Direcció d'obra: Anna Rosat
Constructora: Estudi Tècnic de Restauració Arc S.L.
Gestió i finançament: IMPUiQV

Dossier de premsa. Paisatge, lletres i esport. Ajuntament de Barcelona. Institut del paisatge urbà i la qualitat de vida.

mapa de llibreries de barcelona

Madrid y Barcelona empatan en librerías

Contexto Editores lanza el 'Mapa de librerías de Barcelona' dos años después del de Madrid con la esperanza de que alguien «recoja el guante» en el sector

LAURA FERNÁNDEZ
ElMundo.
8|11|2016

He aquí que un editor fue de viaje a Londres, e hizo algo que suelen hacer los editores y los amantes de las letras en general cuando viajan: organizarse una ruta por las librerías de la ciudad. Y cuál fue su sorpresa al descubrir que no tenía por qué organizársela porque la ruta ya estaba hecha. Alguien había publicado un mapa de las librerías de la ciudad. ¿Por qué nadie lo había hecho en España aún?, se preguntó.

El editor en cuestión era Enrique Redel, de Impedimenta, uno de los cinco sellos independientes que forman el grupo Contexto. A su vuelta habló con el resto de sus socios, los responsables de Libros del Asteroide, Periférica, Sexto Piso y Nórdica, y decidieron lanzar un mapa con las librerías de Madrid. Su intención, indicaba ayer Luis Solano, de Asteroide, era la de «lanzar un guante» al sector, esperando que alguien lo recogiera e hiciera algo con él, porque, como dice Diego Moreno, de Nórdica, «dicen mucho del tejido social del lugar en el que se encuentran». Dos años después de aquello, lanzan el Mapa de Librerías de Barcelona con la exacta misma intención, a la que, evidentemente, como editores, suman un reconocimiento a sus aliados, los libreros.

Lo más sorprendente de este nuevo mapa son los números. «Hemos descubierto que Barcelona tiene exactamente el mismo número de librerías que Madrid: 122», dijo Solano. Aunque, eso sí, indicó Redel, «en Madrid se concentran en el centro mientras que en Barcelona están mucho más repartidas». 

Esa es otra de las sorpresas, que la red de librerías de Barcelona llega mucho más lejos que la de Madrid. Prácticamente todos los barrios -excepto Horta- tienen librerías. «Esto demuestra que en los barrios de Barcelona hay vida, mientras que en Madrid toda la vida está en el centro. Porque la figura del librero, y de la librería, tiene mucho que ver con la vida de un barrio. Porque la librería no es sólo una tienda, propone actividades y articula relaciones», apuntó Moreno.

«El mapa es una manera de realzar el esfuerzo que hacen los libreros, el eslabón más débil de la cadena del libro, y el que más ha sufrido la crisis», consideró Solano. «Un homenaje», en palabras de Redel. Y a la vez «una herramienta útil para el lector».

¿Y cuál ha sido el criterio para elegirlas? «Tomamos la decisión que fuesen cuantas más, mejor», contestó Solano. De ahí que se hayan incluido las librerías de algunos centros comerciales. «Decidimos incluir todas en las que pudiera encontrarse literatura», señalaba Redel. No segunda mano, sólo primera, que puede o no vender también segunda. «Lo interesante sería poder editar un mapa así cada cinco años, y comparar, así podría descubrirse cómo está de vivo el sector», dijo Solano.

Esa es una de las propuestas que lanzan a aquellos que quieran recoger, como ellos dicen, «el guante». Otra podría ser la de la creación de un gremio de libreros. O la de que el Ayuntamiento de Barcelona sea consciente de su tejido librero. El mapa, que puede descargarse de forma gratuita en la web de Contexto, se encontrará en librerías, en cafeterías, en bibliotecas, en todo lugar afín a amantes de las letras, y al lector le bastará un vistazo para organizar su ruta, porque además de señalar el lugar en el mapa, hay indicaciones sobre la especialización (o no) de la librería y sus horarios.

mirador de joan sales

El barri del Coll dóna nom al Mirador de Joan Sales
dimarts, abril 26, 2016
La meva Barcelona. Gràcia.

«Dissabte, 30 d’abril amb una trobada amb entitats i actuacions es presentarà  la placa commemorativa amb el nom de l’Escriptor que s’instal·larà sobre d’un monòlit. Amb aquest element, el  privilegiat mirador situat al final del Camí de Can Móra passarà a denominar-se de Joan Sales, a demanda de les entitats del barri que volen retre  homenatge a la figura d’aquest  escriptor estretament  vinculat al barri.

[...] El mirador està situat al Turó del Carmel o la Muntanya Pelada, tal com la coneixen els veïns del barri,   al final del carrer del Portell i del Camí de Can Mora. També es pot arribar a través del Park Güell i contemplar, des d’aquest panoràmic indret, tota la metròpoli barcelonina que abraça del delta del Llobregat fins el Maresme.

Aquest mirador es troba per sobre del Park Güell,  tot i que no ocupa  la part més elevada del turó, les seves vistes sobre la ciutat són espectaculars i és un lloc habitual de passeig per al veïnat, especialment després que les diferents actuacions de la Llei de barri milloressin  l’accessibilitat del passeig i  la il·luminació. Ara,  amb la instal·lació del monòlit i la placa commemorativa aquest espai comptarà també amb un element escultòric i simbòlic.   

Sota del Mirador, s’ hi troben les restes de les Coves d’ en Cimany, una mina de ferro que va tenir activitat fins fa 200 anys enrere. El barri del Coll,  tal com ens recorda l’orografia i la toponímia: Torrent del Remei, Font Rúbia, Coll del Portell, Font del Coll.., és un coll entre dos turons amb fonts, torrents,  mines i grutes… i  la muntanya i la natura han estat i hi són presents.

[...] El mirador està dedicat a Joan Sales (1912-1983), un dels més famosos novel·listes catalans del segle passat i veí del barri del Coll que també va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

En Joan Sales era un gran col·laborador de la Parròquia Mare de Déu del Coll i de l’ entitat Caramelles del Coll. Per la seva vinculació al barri, la seva vídua , amb el Sr. Josep Mª Riera, van iniciar la petició, que avui es converteix en una realitat, de posar el nom de Joan Sales a aquest indret tan emblemàtic del barri del Coll i dels barris del voltant...»

simenon a barcelona

[...] el 30 de març al 10 d'abril de 1964, Georges Simenon va visitar Barcelona per primera vegada. Va arribar amb el seu fill Johny. Instal·lats a l'hotel Ritz, en una gran habitació amb una enorme banyera per accedir a la qual, segons sembla, calia baixar unes escales, van intentar passar desapercebuts el màxim de temps possible. Va ser una estada que, més endavant, seria qualificada d'unes «vacances entre homes», com de dos companys, mentre la seva dona i la seva filla es quedaven a Cannes.

Sembla que l'escriptor havia donat a escollir al seu fill entre dues ciutats, Londres i Barcelona. Cap dels dos no coneixia Barcelona, per això el pare va aconsellar la segona opció i va celebrar que el fill acceptés la recomanació. Malauradament, en els calendaris mensuals que Simenon va omplir durant tota la seva vida, on anotava d'una banda totes i cadascuna de les activitats de la seva agenda personal i, també, la redacció i finalització de cadascun dels seus llibres, en aquell mes d'abril de 1964 figura només un escarit «Séjour en Espagne». Durant aquells dies, Simenon va concedir poques entrevistes i, per sobre de tot, no va voler ser descobert i va voler passar uns moments de tranquil·litat. Tot i això, els diaris es van fer ressò de la visita. A les pàgines d'El Correo Catalán del 7 d'abril, per exemple, s'hi podia llegir:

Georges Simenon, en Barcelona

Ayer llegó a Barcelona el famoso novelista Georges Simenon. El importante escritor belga, creador de innumerables obras de misterio y de intriga, narrador magistral del género policíaco —recordemos tan solo las novelas del inspector Maigret—, pasará unos días en nuestra ciudad.

Durant aquells deu dies, Simenon no va voler cicerones, ni guies, ni ningú que els acompanyés per la ciutat. No va voler mantenir cap contacte amb periodistes, escriptors o intel·lectuals de la ciutat. No es va interessar pels museus o els monuments. Del viatge de dos dies que van fer a Tarragona, Simenon només en va portar l'extraordinària «força i color del seu camp». Per aquest motiu, amb el temps, l'entrevista que aquells dies va concedir per a El Correo Catalán al periodista Lluís Permanyer és el reflex més gràfic de la visita de Simenon a Barcelona. L'escriptor va fer pujar Permanyer a la seva habitació del Ritz i el va acollir somrient, amb una gran cordialitat. A sobre la xemeneia, hi havia un joc de pipes i de caixes metàl·liques de tabac acabades de comprar. La conversa es va fer amb el seu fill al davant, que tenia un mapa de Barcelona obert i marcava els llocs on tenia ganes d'anar: els toros i el zoològic. Simenon va explicar a Permanyer que el seu fill volia que el portés a les 4 de la matinada a la Rambla per veure l'arribada de les flors, però que ell, malgrat les aparences, era un pare molt estricte i encara no li havia dit si accedia o no a la seva proposta.

Molts anys després, novament a Barcelona, John Simenon recordava a Joan de Sagarra que una nit, amb el seu pare, havien anat a El Molino i, en sortir, es van perdre pels carrerons del Raval. I que una tarda, van anar a la Monumental a veure com torejava El Viti gràcies a les entrades del mercat negre que els havia aconseguit el conserge del Ritz. Davant de la sordidesa de l'espectacle de la cursa taurina, però, Simenon va decidir marxar de seguida. L'escriptor va dedicar a Permanyer un exemplar del recull de narracions Les 13 coupables. Es va mostrar senzill i amable, gens cregut, molt expressiu, encantat de ser a Barcelona i de poder practicar el bavardage amb aquell jove periodista:

Por ahora, hemos aprovechado estupendamente el tiempo. Prefiero pasear acompañado de mi chico, sin nadie que nos guíe, pues buscamos la aventura y el imprevisto y, en este caso concreto, la soledad.

El record més important de l'estada a Barcelona van ser les passejades per la Rambla i el Raval:

Nuestro barrio preferido es el que está situado a ambos lados de la Rambla. Me entusiasma esta muchedumbre que hormiguea por las callejuelas y frente a los puestos de flores, me enloquece entrar en las tabernas y pasar totalmente inadvertido. Hemos descubierto tipos y cosas extraordinarias.

Malauradament, en l'obra de Simenon queden ben poques traces de la seva visita a Barcelona. Potser només a les celebrades Memòries íntimes apareixen algunes breus anotacions, dirigides al seu fill Johny, sobre el plaer de les passejades per la Rambla, pel port, pel mercat de la Boqueria i pels carrers ombrívols dels voltants. Simenon recordarà el vi negre, espès i saborós que li servien en els bars, acompanyat sempre d'un platet de llonganissa:

Déroutés par les heures de repas en Espagne, deux heures le déjeuner, neuf heures du soir le dîner, nous découvrons un petit restaurant sans luxe qui n'est pour touristes mais pour les habitués du cru. La paëlla y est merveilleuse et le restaurant a l'avantage d'ouvrir à une heure.

Però una setmana més tard, abans de marxar, el diumenge 12 d'abril Simenon feia les seves primeres declaracions com a escriptor:

Hace pocos días he firmado un contrato con un editor para que sean traducidas todas mis novelas al catalán.

En efecte, la casa editorial era Edicions 62, creada recentment.

Xavier Pla. «Simenon a Barcelona, 1964». Simenon i la connexió catalana. Tres i quatre, 2007. P. 203-206.

urban sketchers a la biblioteca agustí centelles

Dibuixant a la Biblioteca Agustí Centelles, al carrer Urgell entre Mallorca i Provença. 

Eulàlia Petit Vilà.

Les fotografies de la trobada són de l'Eduard Riba. Aquí, la resta de l'àlbum.

misteriós robatori a sant gervasi

Gentilesa de l'Allau.

Misteriós rosari de robatoris a la Biblioteca Joan Maragall

Un lladre bibliòfil o fetitxista pren part de la col·lecció que la família d'Isabel Núñez va donar després de la seva mort el 2012

CARLES COLS. ElPeriódico. 22|12|2015.

Misteriós rosari de robatoris a Sant Gervasi. El valor del que s’ha sostret és més sentimental que econòmic, però, per les característiques del que s’ha furtat, és pitjor, perquè és un petit tresor irreemplaçable. Es tracta de la biblioteca privada de l’escriptora, traductora, experta en art i, el que és més escàs en aquesta ciutat, cronista de Barcelona Isabel Núñez. Després de la seva mort el novembre del 2012, gairebé la meitat de la seva col·lecció particular de llibres va servir per dotar d’un millor fons la Biblioteca Municipal Joan Maragall, llavors encara en obres. Els llibres van arribar allà segellats amb l’ex libris personal de la Isabel, la silueta d’un ginjoler, en homenatge a l’arbre que a pocs metres d’aquell lloc va salvar després d’una duríssima batalla amb les autoritats municipals. El misteri és que un bon pessic de la donació, potser un 5% dels 2.013 volums donats, per dir-ho suaument han volat, potser a mans d’algun lector fetitxista no només de l’obra de Núñez, sinó també de les seves pertinences més preades, els llibres...

Aquí, l'article complet.

set ciutats de llibre

Clic!