divendres, 28 d’octubre de 2016

no es tracta de llegir


El col·lectiu Pere Quart m’insta perquè escrigui entorn de la literatura i la seva importància en els plans d’estudi contemporanis. L’enunciat ja és en ell mateix complicat i contradictori. Els plans no l’observen. La contemporaneïtat escolar no hi inverteix. No hi veu la utilitat laboral i econòmica. Des d’aquest punt de vista banal, les humanitats són empeses a la fossa fantasmal del futur de la humanitat. Això si nosaltres no ho aturem. L’economia i el poder no volen invertir en literatura. En llengua, sí, però sense passar-se. Saber parlar és imprescindible. Però el just. No fos que els homes del futur sabessin parlar i escriure i pensar tant i tan bé que els mateixos polítics i poderosos i els seus sequaços temessin d’adreçar-s’hi.
[...] És perxò que els professors de literatura del passat prenen relleu: per dos motius bàsics. El primer motiu fóra l’ús de la memòria com a eina fonamental d’aprenentatge. No podem consentir un Alzheimer literari, filosòfic, humanístic dins de la nostra comunitat. Sense memòria no existeix cap jo, tampoc cap poble. Ni cap literatura. El segon motiu és el fet que aquests professors del passat mai ens feien llegir obres banals. Perquè no es tracta de llegir. De cap manera es tracta de llegir sigui com sigui, tal i com donen a entendre algunes puerils, tedioses i kumbaiàs campanyes de lectura. El mal gust literari omple les aules i les butxaques de les editorials que hi envien els seus escriptors, en campanya de simpatia i empatia amb alumnes que no diferencien cabra de marrà, de granota. No es tracta de llegir. Es tracta de llegir les grans obres, d’aprendre, d’entrar, d’enfonsar-se dins l’ànima d’aquestes grans obres. Els meus mestres ho sabien. Mai haguessin posat colze per colze March, Rodoreda i Abelló, perquè en sobra una. I perquè és maliciós i perniciós confondre el gust literari dels joves amb aquestes equiparacions.
Memòria i saber i bon gust literari a l’hora de triar els llibres o fragments a llegir, eren i són bàsics. Els meus mestres no pretenien entretenir-nos ni divertir-nos, sinó interessar-nos. S’hauria de desplaçar la funesta noció de “diversió”, aquesta noció barata i tan aplicada a la babalà, per la noció d’interès. Molt més profund i enriquidor. S’hauria de canviar la manera d’ensenyar literatura a les escoles. Repensar-ho tot profundament. Al poder li fa por l’home que pensa, recorda i sap. La literatura, en particular, juntament amb la filosofia i totes les arts ajuden a fer aquest home que el poder tem. No és d’estranyar que en una societat on l’individu té cada cop més accés a tot, els estats intentin, ja que no poden disminuir l’excés d’informació, disminuir la capacitat d’aquells que la rebin. Una manera d’ensinistrar a la contra. Però nosaltres volem que torni al literatura i totes les humanitats al cor i la ment i la memòria dels homes. No volem educar homes castrats, sinó lliures.

Dolors Miquel. No es tracta de llegir. Catorze. 28|10|2016.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada