divendres, 17 de març de 2017

dels benèfics efectes de la literatura


«La va conèixer en una biblioteca pública, va estar mil anys anant-li al darrere. Al començament gairebé no gosava mi mirar-la. Aixecava un sol ull del seu llibre per espai d'una síl·laba i tornava a abaixar-lo, delatant-se en la timidesa com un semàfor vermell encès a l'altra punta de la sala. Ella, que tampoc tenia experiència en conduccions d'aquesta mena, no se n'adonava, ni va adonar-se de res quan, amb la caiguda dels mesos i de les successives estacions primaverals que exaltaven l'enamorat, ell s'anà decidint a aixecar la vista del llibre per espai de paraules, frases i fins capítols sencers que substituïen respirs, moviments o alguna generosa trena de gestos femeninament entrellaçats. Aprengué a cossar els personatges que li agradaven amb la imatge, els sons i els perfums que coneixia d'ella.
Ella tampoc perdia el temps. Els anys li enfortien la carn i la perspicàcia. Va descobrir el seu admirador secret com un passejant que s'adona de la planta d'on ve l'olor que l'ha acompanyat durant anys de passar per un mateix camí. Quan va descobrir-lo, ell ja era capaç d'abandonar la cadira que ocupava a la mateixa taula que ella i de col·locar-se darrere les prestatgeries de llibres per poder-se-la mirar des d'angles nous, i ella va veure arribat el moment de participar en el joc. Posava un punt al llibre, s'aixecava de la cadira i anava de dret cap a la prestatgeria que escudava l'amador; estirava un llibre d'una revolada, com si arranqués una dent de la filera alfabètica dels volums, i apareixia sobre el fons fosc una orella, cabells o un tros rectangular del coll que l'assetjava.
Al restaurant ella va parlar i ell va respondre-li amb cortesies. Begueren. Ella feia anar el ganivet amb la mateixa seguretat amb què engegava les frases d'amor. Ella emprava els llavis per mirar-li els ulls. Ella va agafar-li la mà en un preludi diàfan. Ella era òbvia però ell, entre tant de llibre, s'havia fet savi.»

Toni Sala. «Dels benèfics efectes de la literatura». A: Entomologia. Edicions 62, 1997. P. 46-47.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada