dissabte, 18 de març de 2017

t'estimem tant, tom

«Tom Gauld és un dels humoristes gràfics més venerats del moment. El seu recull d'històries curtes publicat a casa nostra amb el títol Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora és un compendi de reflexions i acudits sobre la literatura en concret i la ficció en general absolutament brillant, on s'hi mostren els absurds rudiments que separen la literatura per gèneres, o que la converteixen, sovint, en una qüestió ridícula de tan seriosa com vol ser.
Són historietes de poquíssimes vinyetes, amb un dibuix minimalista i estàtic que recorda al del gran Jason, i una quantitat d'ironia que desborda les pàgines i fa riure per dins per fora i de totes les maneres que el riure sigui possible. [...]
Recentment s'acaba de publicar en castellà Un policia en la luna, una novel·la gràfica on Gauld exerceix de narrador de llarga distància, una faceta que fins ara li desconeixia, tot i que amb les historietes breus ja demostra un talent per a la ficció excepcional. Com explica el títol (no sense certa ironia), Gauld ens explica el dia a dia d'un policia destinat a la lluna. L'agent té ben poca feina, ja que des de fa temps la febre per colonitzar el satèl·lit ha passat, i els pobladors a poc a poc han anat tornant a la terra. Ara l'assentament lunar està pràcticament buit, com un d'aquells pobles fantasma que abunden als pirineus.
El protagonista es passa els dies fent la ronda, sense un sol crim per resoldre ni un cas per investigar (com a màxim rescatarà un gos que s'ha perdut). Es tracta d'una història mínima, amb poquíssims diàlegs i els acudits justos: subtils però brillants. El que Gauld aconsegueix magistralment és crear una atmosfera crespuscular a la lluna, un destí que des dels inicis de la ciència ficció ha estat vist com un territori per a pioners. En aquest llibre però, la quotidianitat ensopida a la lluna esdevé gairebé asfixiant, i la solitud dels que hi viuen transmet una malenconia lleugerament depriment, un laconisme més trist que tens que recorda a les primeres pel·lícules Jim Jarmush o Aki Kaurismaki.»

Ramon Mas. Un policía en la luna (Tom Gauld). Les males herbes: terror, ciència-ficció i altres coses més difícils de definir. 17|3|2017.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada