divendres, 28 d’abril de 2017

cinc tòpics sobre la lectura


En les setmanes precedents a Sant Jordi el xim-xim anual que assegura que llegir és importantíssim esdevé xàfec que cau inclement sobre la majoria de no-lectors. Llegir és molt important, sí, però la dèria de fer llegir -i de fer calaix- enterra tants matisos sota tòpics que fa que la diada acabi tenint un regust agredolç. Matisaré cinc tòpics.
Tothom ha de llegir molt. No, no tothom ha nascut per llegir molt, ni per fer un munt de coses que ajuden a realitzar-se i humanitzar-se. No tots els ADN són lectors empedreïts i qui té ADN poc lector ha de poder llegir poc i lliurar-se al que li agrada sense cap mala consciència. El que sí que cal és que tothom sigui mínimament competent en la lectura, però els ritmes, els objectius i els mètodes han de tenir molt en compte el factor personal si no volem generar frustració i fracàs escolar.
Llegir fa millor persona i sempre és bo. No sempre. N’hi ha que es refugien en la lectura per no afrontar la vida. I hi ha lectures que intoxiquen. Entre els dirigents nazis hi havia lectors de gust afinadíssim. Llegir molt i bé i, sobretot, llegir bona literatura, et fa més complex com a persona i et dona claus per entendre millor la naturalesa humana, però la bondat i la decència són abastables i elusives tant per als il·lustrats com per als analfabets.
Els llibres més llegits són més bons. Tenim bastant clar que no, però això no impedeix que quan el no-lector es veu pressionat socialment a comprar un llibre, com passa per Sant Jordi, la falta de criteri l’aboqui a comprar els que es llegeixen o diuen que es llegiran molt. Que l’endemà sigui tan depriment llegir els top ten és una conseqüència més de l’insolent domini dels interessos econòmics sobre els socials. No llegim com canviem de canal però és amb filosofia de share que molts negocis editorials fan les seves apostes. I el share, com a criteri, converteix en porqueria tot el que toca.
Els premis ajuden a triar. Ens haurien d’ajudar, sí, si els donessin jurats competents i independents, però alguns dels més històrics han sigut prostituïts per grans grups editors que els posen al servei del seu màrqueting. Premis que havien servit a autors anònims per no malversar el seu talent ara van a parar a mediàtics que tenen el capritx de fer novel·les gairebé sabent que els guanyaran. Plou sobre mullat i la sequera és terrible per als escriptors que, un dia molt llunyà, entraran al cànon.
Llegir ensenya a llegir. En general, diria que sí, però he conegut devoradors de llibres que treuen ben poc profit del que llegeixen. De la mateixa manera que no tothom escriu igual de bé, també hi ha grans diferències en la qualitat de la lectura. Un senzill comentari de text permet constatar com un fragment brillant és entès poc i malament per molts dels que el llegeixen. Un tant per cent petit dels infants seran bons lectors gairebé passi el que passi, però la gran majoria necessiten que els que en saben els ajudin a ser-ho.

Albert Pla Nualart. Cinc tòpics sobre la lectura. Ara. 22|4|2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada