divendres, 5 de maig de 2017

gritis jits


«Sant Jordi, encara, i la polèmica de cada any sobre la qualitat literària dels més venuts. Recordo quan era petit i anava a buscar els llibres que regalaven les caixes d’estalvis a canvi d’ingressar diners a la llibreta. Un parell de setmanes abans de Sant Jordi, s’anunciaven els títols de i jo començava a calcular. Un Astèrix, un llibre sobre motos, els contes de Pere Calders... Un any regalaven No digas que fue un sueño, la novel·la de Terenci Moix que va guanyar el Planeta. ¡Quin negoci! «Més d’un milió d’exemplars venuts», deia la faixa. A comarques, com a mínim, es llibreters posaven les parades a tocar de les caixes, per caçar clients, però els més venuts d’aquell any –o, vaja, els més regalats– ja se sabien abans.
Avui dia, per sort, el panorama ha canviat moltíssim, però els llibres més venuts també es poden endevinar abans de Sant Jordi, sobretot en català. Són noms coneguts que accepten propostes editorials de milers d’euros. A vegades, per dissimular, les disfressen de premis literaris amb un prestigi antic; d’altres no cal. Hi ha diferències, però: tens l’escriptor de debò, amb un perfil públic que l’ajuda en la promoció –som un país petit–, i tens el personatge públic que treu un llibre sabent que li faran cas per ser qui és.
De fet, la trajectòria de cada Sant Jordi mostra l’evolució del mercat editorial català les últimes dècades. Fa més de 20 anys dels primers èxits anomenats mediàtics, a l’editorial Columna: el doctor Joan Corbella, el llibre del Terrat... Per justificar-se, algú va dir: «És el Dia del Llibre, no el Dia de la Literatura». Abans no calia fer la distinció. La cartera sempre a prop del cor.
Ara, amb les xarxes socials, la fama dels autors mediàtics s’ha diversificat. A més, la confusió s’accentua i ningú vol passar per un cínic que s’aprofita de la festa. Es busca la coartada cultural i sovint la solució és «fer» una novel·la: la ficció com a gran reducte de l’essència del vell Sant Jordi. Al capdavall, però, em temo que no hem canviat tant: a la seva manera, els grans èxits continuen finançats per bancs i caixes d’estalvis».

Jordi Puntí. No diguis que fou un somni. El Periódico. 28|4|2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada