divendres, 12 de maig de 2017

sintaxis no hay paraíso



Yalla Read és una plataforma d'intercanvi de llibres creada el maig del 2016 per Ahmed Hadhiri i que, just un any després de la seva estrena, ja compta amb dos mil subscriptors i uns mil cinc-cents exemplars de préstec. Ara, i en col·laboració amb l'empresa tunisiana e-Taxi, han volgut fer un pas més, equipant els vehicles d'aquesta companyia amb uns quants llibres, per fomentar la lectura entre els clients que no en tenen l'hàbit, suposo, perquè si ets de llegir, portes els llibres de casa, no et calen campanyes.
Consideracions estrictament personals a banda —em marejo com una sopa, si llegeixo quan vaig en cotxe— no li trobo el què, a la iniciativa, d'entrada perquè un trajecte en taxi no dóna per gaire i si, posem per cas, pilles la Recherche de Proust i mira, qui t'ho havia de dir, els camins de la lectura són inescrutables, va i t'enganxa, l'has de deixar al taxi, en arribar a destí, no te la pots endur a casa i et quedes sense saber si el noi, el de la Recherche, vull dir, s'adorm d'una vegada per totes o què.
Penso honradament que si del que es tracta és d'amenitzar les retencions o de proporcionar un sistema per defugir la conversa del taxista, seria millor recórrer a mètodes tradicionals i tirar de revistes, com s'ha fet tota la vida a la perruqueria o a la sala d'espera del dentista. O això, o mirar de trobar un fil conductor i oferir als viatgers una selecció de textos que tinguessin a veure amb el tema que ens ocupa (i/o els que se'n deriven), què sé jo, aquell conte de Cortázar, per exemple, «La autopista del sur», amb tota aquella gent atrapada en un embús que dura mesos, o el capítol aquell de El vigilant en el camp de sègol on en Holden agafa un taxi que put com si algú hi hagués acabat de descanviar la pela, o aquells versos d'un tal Reznikoff, «Esta brumosa mañana de invierno no desprecies la joya verde entre las ramas sólo porque es la luz del semáforo» o Taxi, de Khaled Al Khamissi, un recopilatori de 58 relats breus, procedents de la seva experiència directa de viatjar en taxi per El Caire, que funcionen a manera de termòmetre sociològic del carrer (merci, Eva!)....coses així, que es poguessin llegir en l'estona d'anar de la Pl. de les Glòries a la Pl. Catalunya en hora punta.
En tot cas, res que es pugui comparar amb el Mambo-taxi que conduïa per Madrid Guillermo Montesinos a Mujeres al borde de un ataque de nervios, per descomptat.
[Font: Il Libraio]



___________
P.S.: Si lees, no conduzcas.

6 comentaris:

  1. L'ideal no seria Taxi, de Khaled Al Khamissi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coi, aquest no el coneixia, Eva. Ideal no, el DEFINITIU.
      Merci per la contribució, acabes d'entrar a formar part de la meva llista de The Intouchables.

      Elimina
  2. i quin tip de gumità! Hi ha activitats com la lectura, en les que cal tenir els peus, i el paner, si pot ser, sòlidament ancorats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he estat informant sobre això del mareig i resulta que passa perquè, en llegir, fixem els ulls en un punt amb equilibri, mentre que una part del cervell nota els canvis de velocitat del cotxe i acaba rebent informació confosa i patapam. En tren no em passa, ara que hi penso.

      Elimina
    2. a mi tampoc, però al meu poble no hi ha tren :( per això és inviable llegir en els trajectes en transport públic. Ni t'explico el globus d'anar amb una Hispano. Què dura és la vida de la lectora sense tren!

      Elimina
    3. Oi tant, si ets usuari habitual de la línia Barcelona-Puigcerdà, a la llarga podràs llegir-te la Bernat Metge sencereta! Trigues més en arribar a Vic que a París, t'ho juro. La Renfe si que en sap, d'això de fomentar la lectura.

      Elimina