dimarts, 2 de maig de 2017

una novel·la de culte, que es diu


«La història és sabuda. Llegendària. Gairebé una novel·la en si mateixa darrere de la novel·la. I la novel·la és per descomptat Una conxorxa d'enzes, obra cabdal de l'humor rabelaisià convertida en peça de culte gràcies a la tenacitat de la mare del seu autor, el desaparegut John Kennedy Toole, que va aconseguir que l'obra veiés la llum pòstumament i obtingués el Pulitzer nou anys després de la mort del seu fill. A Espanya, des del seu llançament el 1982 en castellà, l'obra ha sumat a Anagrama 84 edicions i és, sens dubte, una de les joies incombustibles del seu catàleg. Ara la biografia Una mariposa en la máquina de escribir. La vida trágica de John Kennedy Toole y la extraordinaria historia de 'La conjura de los necios' de Cory MacLauchlin (també a Anagrama) coincideix a les llibreries amb la nova traducció al català, en el mateix segell, que ofereix una nova i més expressiva versió.
Toole va ser un jove professor universitari i aspirant a escriptor de Nova Orleans, carregat de sobrepès i d'inseguretats, que un mal dia de 1969, fart de rebre garrotades per la dura feina d'editing a distància de l'editor Robert Gottlieb, va enterrar l'obra en una caixa, es va deixar arrossegar per la paranoia i es va acabar suïcidant als 31 anys. Fins aquí el primer acte. El segon el posa en marxa la mare de l'autor, Thelma Ducoing, convençuda de la genialitat incompresa del seu fill, portant el manuscrit als principals editors de Nova York sense èxit i, en un acte desesperat, assaltant per sorpresa Walter Percy, un escriptor que acabava de guanyar el National Book Award, amb l'exigència que llegís la novel·la. Ell es converteix en l'avalista del llibre, que finalment va llançar una petita editorial acadèmica als Estats Units. A la premsa li va faltar temps per recollir una meravellosa història que semblava contenir-ho tot: fracàs, drama, mort, abnegació maternal i un agredolç èxit...»


ELENA HEVIA. L'habitació del darrere d''Una conxorxa d'enzes'. El Periódico. 20|5|2015.


1 comentari:

  1. Quan la primera cosa que penses d'una novel·la és que fa uns 35 anys que la vas llegir per primer cop, ha arribat el moment de procurar-se una bossa d'escombraries (negra, si pot ser), a la manera Ferrater.

    ResponElimina