dimarts, 17 d’octubre de 2017

som el que llegim, també


Jean Rhys. Voyage in the Dark.

«Tot escriptor és un lector abans de ser escriptor. Sempre he llegit molt. Mai no he parat de llegir. No pot haver-hi un escriptor aliè a la tradició, la seva tradició particular i la tradició de la literatura del món. Veuràs que a la pàgina del copyright identifico de l’origen d’una frase de Sortir a robar cavalls. L’he hagut d’identificar perquè no és meva. És de Jean Rhys. Adoro Jean Rhys. Crec que és una de les grans autores del segle passat. I una mica més i la seva extraordinària vida no li hauria permès fer la seva obra. Una nit, mentre escrivia Sortir a robar cavalls, me’n vaig anar a dormir en un moment problemàtic del capítol 17. Em faltava una frase per començar el capítol. En despertar-me ja tenia la frase al cap, però no era meva. No recordava de qui era la frase i me la repetia una i altra vegada.
Vaig anar a la sala on tinc la biblioteca i vaig repassar els lloms dels llibres als prestatges fins que vaig trobar Voyage in the Dark. Què havia de fer? Posar la frase a la meva novel·la. Som el que llegim i el que escrivim. El que hem llegit forma part de nosaltres. Martin Eden, de Jack London, em va ensenyar el poder de la literatura i encara és amb mi. Com Hemingway i molts altres, Jayne Anne Phillips, Joseph Conrad...»

SAM ABRAMS. Entrevista a Per Petterson. Avui Cultura. 18|12|2016.

_____________________
P.S.: Així és com comença el capítol 17 de Sortir a robar cavalls, en versió de Carolina Moreno:
«Era com si hagués caigut un teló i tot el que jo havia vist i conegut hagués quedat colgat. Era com començar la vida de cap i de nou. Els colors eren diferents, les olors eren diferents, els sentiments que deixaven una empremta profunda eren diferents. No es tractava només de la diferència entre calor i fred, llum i foscor, lila i gris, sinó que la diferència raïa en la meva manera d'estar espantat i d'estar content». 
Torna a repetir el fragment (íntegre) dues pàgines després.


2 comentaris:

  1. Si hom furga una miqueta més va i resulta que, al seu torn, el fragment de la Rhys, fa al·lusió a El retrat de Dorian Gray, de l'Oscar Wilde:

    The Picture of Dorian Gray as Point of Departure
    The opening sentence of Voyage in the Dark describes the affect of white Creole Anna Morgan’s move from Dominica to England: “It was as if a curtain had fallen, hiding everything I had ever known” (7). The sentence also alludes to Oscar Wilde’s The Picture of Dorian Gray, signalling a contestation of Dorian’s and Lord Henry’s abjection of the past to sustain a decadent present and an interest in and engagement with the way women are positioned in subcultures represented as dissident, decadently other to bourgeois heterosexual norms of relationship and reproduction.

    Jean Rhys’s Piecing of the Local and the Transnational
    in Voyage in the Dark
    . SUE THOMAS

    Total, un no acabar mai. Som el que llegim i el que escrivim, sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. What is done is done. What is past is past, representa que diu Dorian Gray.

      Elimina