somnis de llibreters

XAVI AYÉN

Somnis de llibreters

La Vanguardia

29|10|2017

Una bona notícia: en un període aproximat de dos mesos, Barcelona tindrà cinc noves llibreries. Són petites, vinculades als seus barris i construïdes amb tones d'illusió. Tres d'elles ja han obert –una ho va fer ahir, amb una festa– i dues més estan ultimant les obres o els preparatius. A més, fa un any un portal de venda digital de llibres que –al contrari que el model Amazon basa la seva força en una àmplia xarxa de llibreters independents. Són coses que passen dues setmanes abans d'estrenar-se la pel·lícula La llibreria, d'Isabel Coixet, basada en la novella homònima de l'anglesa Penelope Fitzgerald, que acaba de reeditar Impedimenta. En fi, que, si un vol, i no mirem gaire els índexs de vendes, aquests dies és possible viure en la il·lusió que s'ha posat de moda vendre llibres, i que passejar-se per llibreries és una activitat cool i a l'alça. I alguna cosa hi ha de veritat en tot això.

Sants, el Poble Sec, Sant Antoni, les Corts i la Nova Esquerra de l'Eixample són els barris que veuen incrementada la seva oferta llibresca. Els veïns del Poble Sec van viure ahir, des de les cinc de la tarda fins a les deu de la nit, la festa d'inauguració de La Carbonera, al freqüentat carrer Blai, amb concert de jazz, actuacions de màgia, titelles, tallers... A l'interior, de 80 metres quadrats, un mural del veneçolà El Kalake donava la benvinguda als curiosos. Alguns gosaven posar un euro a la Màquina Expenedora de Poemes, de la qual sortien, en comptes de xiclets o llaminadures, estrofes i versos per a tots els estats d'ànim.

Els socis de La Carbonera són Carlota Freixenet, Mar Redondo i Aitor Moreno. Dels tres, l'únic que ha fet els 30 anys és Moreno, no fa gaire. Es van conèixer a la fira Literal, dedicada a la no-ficció "radical" o alternativa i allà van anar madurant la idea d'establir-se com a llibreters. Ahir van rebre mostres de suport de molts veïns, alguns dels quals els felicitaven perquè "és una gran alegria que obri una botiga en aquest carrer que no sigui un local de pintxos o tapes". "No hi teníem una llibreria des de principis dels anys noranta", recordava una senyora.

Mentrestant, al carrer Caballero, al barri de les Corts, Marta Gil atén els clients d'El Gat Pelut, oberta el 29 de setembre passat. "Em vaig quedar sense feina –explica– i, abans de tornar al camp laboral que coneixia, vaig decidir complir el meu somni. Conec el barri, és força residencial, hi viuen els meus pares, i no hi ha llibreries de proximitat, tan sols monstres com El Corte Inglés, Abacus i la Fnac". Gil es va formar en el postgrau universitari del Gremi de Llibreters, on va coincidir amb les llibreteres de La Inexplicable, que expliquen que "és molt estrany que ens hàgim decidit a tirar endavant alguns de la classe perquè, en realitat, ens desanimaven a muntar un negoci". Gil admet que, quan explica la seva aventura empresarial, "la gent obre els ulls com unes taronges i exclama: 'Que saps on t'has ficat?' I ho sé, no em faré rica, però és la meva opció personal". El seu atractiu mètode de classificació dels llibres, "ideat en una nit de copes", juga amb el logotip de la botiga –un gat, esclar– i els següents apartats: Litegatura (narrativa), La Gata Christie (novella negra), Gat Vell (assaig i clàssics), Gatfield (còmic), MeuMèu (infantil), Gat Wars (ciència-ficció i fantàstic), Gat Woman (feminisme), Gat Escaldat (llibre pràctic), NoveGats (novetats) i Gat Pelat (segona mà).

El fons mitjà d'aquestes noves llibreries és d'uns 3.000 títols, amb l'excepció de Barataria, que preveu tenir-ne 8.000, encara que totes disposen de servei de comandes. Són llibreries generalistes, centrades en la narrativa amb presència de tots els gèneres, incloent-hi el còmic. Només SomNegra presenta un catàleg exclusivament de novella policíaca i thrillers, incloenthi obres de no-ficció de temàtica criminal. El Gat Pelut prioritza els títols dedicats a nens i joves. La Inexplicable se centra en narrativa però cuida especialment la novella gràfica, el llibre illustrat i la poesia. Barataria pararà especial atenció a la naturalesa del barri de Sant Antoni, amb llibres de cuina, natura i ecologia. Totes tenen un apartat de segona mà i algunes hi ofereixen servei d'intercanvi de llibres. La Carbonera té a més unes lleixes amb llibres en versió original: en portuguès, italià, francès, alemany... I, atès el gran nombre d'immigrants del barri, "ja estem parlant per tenir llibres en àrab, del Panjab i d'altres zones d'origen dels veïns". Cap de les cinc no vol tenir llibres de text.

Miguel Ángel Díaz és l'amo i llibreter de SomNegra, que va obrir el 23 de setembre passat al carrer Aragó, amb padrins de luxe com l'escriptor Carlos Zanón o el fundador de la mítica Negra i Criminal, Paco Camarasa. Després de quatre anys amb una llibreria policíaca digital homònima, ha fet el pas a l'espai físic. La seva passió d'aficionat criminal sembla contagiosa: "Tinc clients que no llegien novella negra, han entrat aquí i ja no llegeixen cap altra cosa, el gènere és molt ampli i cal saber què pot agradar a cadascú". Reconeix que la inestabilitat política de Catalunya "es nota molt, això és entreteniment i la gent amb preocupacions no busca tant la lectura".

A Sants, al carrer Galileu, Anun Jiménez i Glòria Arquillo ultimen els preparatius de La Inexplicable, que s'afegeix a altres ofertes del barri com La Ciutat Invisible o Barra Llibre, d'un perfil més associatiu que comercial. A més de l'espai dedicat als llibres, ens mostren "el búnquer", un soterrani que va ser refugi durant els bombardejos de la Guerra Civil i que acollirà les seves activitats.

El finançament és diferent en cada cas. La Carbonera i La Inexplicable són cooperatives i han tingut accés a entitats de préstec específiques. La mestressa de Barataria, Carola Moreno, admet que el seu banc ha estat "la meva mare". En algun cas, hi ha editors que han empatitzat amb la seva aventura i els han deixat algunes caixes en dipòsit, sense que hagin de pagar-les per avançat.

Carola Moreno, coneguda per la seva tasca com a editora a Barataria, està a punt d'obrir llibreria amb el mateix nom al carrer Tamarit, amb els seus fills Adrià i Joan Edo. "Sempre havia somiat amb això –explica–, i crec que avui més que mai calen espais de reflexió, tranquillitat i serenitat, s'està perdent el filtre, tan necessari, entre el que es pensa i el que es diu. Volem ser un espai perquè la gent s'hi senti còmoda". El local disposa fins i tot d'una terrassa que dona a un interior d'illa de l'Eixample. Sobre la proximitat amb La Carbonera, La Calders o la Llibreria de la Imatge, afirma que "pot ser bo que hi hagi comerços del mateix tipus, a París o Londres tots coneixem barris de llibreries, i ens agrada que on vivim hi hagi un carrer de sabateries, o un barri de botigues de roba. Cadascú tindrà sempre la seva preferida".

Tots aquests nous centres s'han installat a prop de biblioteques públiques, de la dinàmica de les quals –i grups de lectura– esperen nodrir-se. Els promotors de La Carbonera volen treballar colze a colze amb la Francesc Boix, just al costat, com La Inexplicable, que està gairebé tocant a la biblioteca del Vapor Vell. Barataria és a prop també de la Joan Oliver. SomNegra està a 400 metres de l'Agustí Centelles. I al Gat Pelut, perquè no es queixi, n'hi estan construint una de nova ben a prop, que obrirà al desembre.

Què hi havia abans en els espais que ara ocupen? La Carbonera havia estat el que el seu nom indica (encara hi ha parets negres del carbó que s'hi recolzava) però també va ser després un taller de cotxes, un bar i almenys dos locutoris; de fet, els llibreters s'identifiquen tant amb les antigues fotos dels miners extraient carbó que les han penjat a les parets. La Inexplicable era una fruiteria i, abans, una botiga de llegums mentre que El Gat Pelut era una fusteria d'alumini; Barataria, una extensió del restaurant Tickets; i SomNegra, un estudi de disseny.

Entre els seus referents, alguns citen NoLlegiu i La Calders, obertes respectivament el 2013 i el 2014, de la mateixa manera que aquests citaven La Central, Documenta o Laie. Comparteixen la idea de "convertir-nos en llocs de processos culturals", diu Carlota Freixenet, i tots preparen clubs de lectura, presentacions i activitats. "Organitzarem debats sobre els temes del barri", apunta Mar Redondo. Com passa en aquells dos referents, gairebé tots obren els caps de setmana i tenen un període de vacances molt curt. Inspirant-se en Pròleg, La Carbonera crearà un carnet de soci amb quotes de 10 i 20 euros mensuals que s'acumulin per a compres de llibres amb descompte. La Inexplicable planeja el club Amistats Inexplicables.

"Ens hauríem de posar un nom: generació llibretera, no és normal que siguem tants just en el moment en què tothom et recomana no fer-ho", diu Anna Mora, que amb Estefanía Abasolo obrirà la llibreria Macondo al carrer de la Rosa de Sabadell a mitjans de novembre. El nom és per "aquell lloc on ens agradaria anar, un espai màgic". Hi ha altres projectes en diferents estadis al barri barceloní de Gràcia –on també han tancat algunes llibreries– i a la Sagrada Família.

Com lluitar contra la comoditat de demanar un llibre des del mòbil o l'ordinador i que t'arribi a casa? Per això va néixer fa un any Libelista, una empresa dirigida per Àurea Juan i Gerard Altés que, basant-se en una xarxa de 140 llibreries independents (des de La Central fins a diminutes papereries de poble), 45 de les quals catalanes, permet escollir llibres amb un clic sense participar "d'aquell model Amazon que desdibuixa el paper de les llibreries –diu Juan–. Nosaltres no som competència del llibreter, sinó un servei per a ell". De fet, el Gremi de Llibreters n'és un dels socis. El funcionament és senzill: s'entra al web libelista.com, s'escull un llibre i després la botiga en la qual es vol comprar (el sistema també ofereix, per geolocalització, les vuit més properes a l'usuari). A partir d'aquí, es recollirà a la llibreria o, si es prefereix, es rep a casa (a 3,40 euros per comanda, o gratuïtament si la compra supera els 60 euros). Ja tenen 5.000 usuaris registrats. Presumeixen que les seves recomanacions "les fan llibreters de debò, no algoritmes automàtics".

"No serà mai el mateix venir a la llibreria que comprar en línia –opina Freixenet–, el llibreter és preceptor, agent cultural, et pot descobrir coses que t'agraden i que desconeixes. A mi m'agrada, quan vaig al mercat, que sàpiguen el que vull tan sols de veure'm i això és el mateix. Si la gent compra petit i compra local, el món pot canviar".

"Una cosa està clara –diu Gil–: el meu Origen de Dan Brown és el mateix que el del Corte Inglés, els meus productes tenen exactament la mateixa qualitat que els de les grans cadenes". "De la mateixa manera que, si puc, vaig a comprar a comerços de proximitat –defensa Mar Redondo–, adquirir els llibres a les nostres llibreries ajuda a tenir als barris el tipus de botigues que a la gent li agrada tenir". Ho va dir un altre llibreter veterà, Paco Camarasa quan va tancar, fa dos anys, la seva Negra i Criminal a la Barceloneta: "Es vota cada dia, consumint".