dijous, 6 de gener de 2022

l'olor del món


El primer record que tinc d'una biblioteca es situa a la casa del carrer Montcada. Tenia tres o quatre anys. Era un petit moble amb prestatges i dues portes a la part inferior, l'anomenàvem «la biblioteca». M'hi vaig enfilar, m'agradava enfilar-me als arbres. El moble, que se sostenia sobre quatre potes curtes, es va tombar. A dalt de tot hi havia la bola del món del pare (segurament era l'objecte que jo volia atènyer).
Recordo el crit d'algú. El moble caient-me a sobre i jo, que vaig caure dret, provant de sostenir-lo mentre els llibres em plovien damunt.
El pare va acudir corrents, devia cridar alguna cosa. Va sostenir el moble, va salvar el món i em va explicar de sis o set maneres diferents com m'hauria pogut morir.
El món. Els llibres caient a sobre. Grimpar per una biblioteca cap al món i que la mort sigui la que et cau al damunt, etcètera. No té cap interès, un símbol així. Desvirtua el record. El record, amb el temps, que s'ha tornat entranyable: el pare era tan gran. Aquell dia no va ser una metàfora.
Sento la presència pura d'aquella olor. L'olor del món.

j.l. badal. Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents. :Rata_, 2017. P. 173.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada