divendres, 13 de juliol del 2018

mi antonio no me lee ná


VÍCTOR-M.AMELA
La Contra | La Vanguardia
Vincent Monadé, president del Centre National du Livre de París
“L’amor és dues persones discutint juntes... de llibres”
11|7|2018

Tinc 48 anys. Soc de París. He estat llibreter i soc escriptor. Estic casat. Tinc tres fills. Política? Soc socialdemòcrata. Soc un agnòstic que practica la religió jueva. Llegiu junts, parella! Dona que llegeixes: si l’estimes, jo puc ajudar-te a atreure a la lectura l’home de la teva vida
Com fer llegir
L’Estat francès li lliura... 20 milions d’euros cada any!, i els administra per fomentar l’edició, la traducció, la venda i la lectura de llibres. Monadé és un lector passional i el seu fervor és contagiós: ve de gust llegir el que ell llegeix, veient el seu plaer i entusiasme. Publica Cómo hacer leer a los hombres de tu vida (Plataforma): sap que molts homes madurs no llegeixen, però creu que són recuperables per les seves parelles, a les quals suggereix idees per encomanar a l’home. Em cita  Com una novel·la, de Pennac, com a exemple d’amor per la lectura, i em recorda que el primer dret de tot lector “és el dret a no llegir”. El plaer no es força, mai! Llegir en veu alta a un nen és la millor iniciació.

Evoqui una escena seva com a lector.
Tinc set anys, porto tapall i empunyo un punyal de plàstic: apunyalo els coixins del sofà dels meus pares. Són tigres! He estat llegint aventures...
Què volia ser de gran?
Editor. L’ofici més bonic del món! T’envoltes d’autors, de llibres, d’històries... i ajudes a que el món les conegui.
L’ha exercit?
No, però vaig ser llibreter! A la més antiga llibreria de París, Delamain, plaça Palais Royal.
I com va anar l’experiència?
Hi entrava un i deia: “Busco un llibre, té cobertes blaves”. I busca’l!
Algun moment inesborrable?
Va entrar una noia i me’n vaig enamorar.
Quin llibre li va comprar ella?
La novel·la de Marguerite Duras Le ravissement de Lol V. Stein. Vaig esbrinar la seva adreça i li vaig enviar un ram de flors.
I?
Vaig fracassar.
Quin lector és el més conspicu que ha conegut?
El meu avi: llegia quatre llibres per setmana, fins als 92 anys... De jove volia ser escriptor, però les trinxeres de la Primera Guerra Mundial el el van traumatitzar i ja només va voler viure tranquil i llegir.
En quin moment de la història hem llegit més?
Ara! Gràcies a l’escolarització general. Però la reduïda elit lectora d’altres temps...llegia moltíssim.
I la dona? Des de quan llegeix?
Sempre, però més des de Madame Bovary, de Flaubert.
I avui hi ha més dones lectores que homes, oi?
Entre els lectors de més de setze llibres a l’any, el 70% són dones; homes, la resta.
Succeeix a totes les franges d’edat?
Entre els 13 i 19 anys, nois i noies estan igualats. Després... elles segueixen, i ells van deixant de llegir.
A què ho atribueix?
No ho sé, però ho considero un fracàs individual i social!
I per què una dona que llegeix s’aparella amb un home que no llegeix?
Perquè l’estima... malgrat que no llegeixi. Per mi, l’amor és dues persones discutint juntes: i els llibres donen motius! Uneixen parelles.
Una manera original de veure-ho...
Em permet adreçar-me a les seves lectores?
Seves són, meves no.
Ser feliç és ser capaç de viure sense l’altre. Des de la teva felicitat, un dia decideixes conviure. Dona: si el teu home no llegeix i l’estimes, ajuda’l a llegir! Així ell serà més feliç. Sereu més feliços junts. I tocarà menys les pilotes.
Com s’aconsegueix això?
Si a ell li agrada el futbol, tornes de comprar i deixes a taula Febre a les grades, de Nick Hornby, dient, desdenyosa: “Venia amb el diari, però jo passo: va de futbol!”.
Ahà, psicologia inversa!
És molt probable que s’animi a llegir-lo. Que li agrada el rock? Doncs porta la biografia de Springsteen, o l’extraordinària novel·la Alta fidelitat, de Nick Hornby, sobre dos amics que competeixen en gustos musicals.
I si a l’home li agrada sortir a córrer? 
Córrer, novel·leta deliciosa sobre el gran atleta Émil Zatopeck, obra de Jean Echenoz. I, després, dona..., ensabona el teu home!
Com? Què vol dir?
En una sobretaula familiar o amb amics, deixa anar: “El meu Antonio està llegint tal cosa, ah que sí?”. Ell s’animarà a comentar-ho. I així arribarà el dia que algú li dirà: “Escolta, tu que llegeixes tant, què m’aconselles?”.
Ahà, lector per reforç positiu!
Així retrobarà un motiu d’orgull, d’autoestima, en la lectura. A molts homes els atreuen l’acció, la violència, la guerra, els zombis..., i hi ha moltes novel·les en aquest registre!
Jugar amb els gustos: bona idea!
La meva parella i jo tenim gustos molt diferents, però quin gran plaer llegir junts, un al costat de l’altre, en silenci! Aixequem la vista sobre les pàgines i ens somriem.
Quin llibre l’he d’imaginar llegint? 
Les ànimes fortes, de Jean Giono; per mi, el millor coneixedor de l’ànima humana!
Aconselli un llibre per fer riure. 
La conjura dels necis, de J.K. Toole.
Algun llibre vingut de Catalunya?
Jo confesso, de Jaume Cabré: ben escrit!
Amb quin llibre no ha pogut?
Sota el volcà, de Lowry.
A quin autor retornarà sempre?
A Dumas: violant la història de França, quins fills més guapos ha engendrat!
Quin llibre el va salvar?
Va morir algú proper, el dolor em traspassava, em vaig tancar: vaig llegir La constel·lació del gos, de Paul Heller. Durant aquell lapse de temps, em vaig exiliar del dolor.
Alguna arma secreta per portar l’home a la lectura?
Que la seva parella li llegeixi El carnisser, d’Aline Reyes, o Les edats de Lulú, d’Almudena Grandes, pàgines amb molt d’erotisme.
Quin és el llibre més seductor?
Dona: escriu un llibre sobre tu i l’hi dones. Si t’estima, el llegirà. Si no..., deixeu-ho estar.

3 comentaris:

  1. En fi, què voleu que us digui...

    ResponElimina
  2. Si jo fos àgraf, analfabet funcional o inclús lecturafòbic, crec que amb els consells de pare espirutual que dóna (perdó, dona), preferiria continuar igual....I, a més, quina punyetera mania que la gent llegeixi ! Si un servidor ha fugit com de la pesta de les religions que t'aconsellen que vagis pel bon camí en nom de déus, ara no combregaré pas amb aquesta fe salvadora per la lectura.
    Dr.Vilardekyll

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegint l'entrevista, m'agafen ganes de no tornar a obrir un llibre en ma vida.

      Elimina